Ginebra
L'OMS bloqueja dos estudis sobre la pandèmia de grip aviària per evitar que caiguin en mans de bioterroristes
Secretisme o informació? L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha optat per la primera via en un cas compromès: dos estudis que mostren com convertir el virus de la grip aviària en una pandèmia que podria matar mig món. L'OMS ha decidit vetar la publicació de les dues investigacions fins que no tinguin la certesa que no hi ha cap risc en la informació que contenen. L'autoritat sanitària tem que puguin caure en mans de bioterroristes. Els científics es defensen assegurant que la mutació de laboratori els permet conèixer i prevenir una pandèmia real.
Felip Gordillo
18/02/2012 - 11.39 Actualitzat 18/02/2012 - 13.19
L'OMS ha arribat a un acord amb els investigadors perquè els dos estudis quedin sota clau i no vegin la llum fins que no es demostri que no són perillosos. L'organització ha actuat després que les autoritats nord-americanes van fer saltar les alarmes sobre els dos informes.
Els treballs, desenvolupats a Holanda i als Estats Units, han aconseguit crear una versió més mortífera del virus H5N1, el de la grip aviària. És l'encarnació del pitjor somni de l'OMS, aquell que va posar el món en alerta per una possible pandèmia el 2009, en aquest cas per la grip A.
Els científics han fet mutar la soca del virus mantenint-ne les característiques letals per a les aus però augmentant la capacitat de transmissió a mamífers. Ara, el virus pot sobreviure en les vies resporatòries superiors i, per tant, es pot transmetre més fàcilment per aire. Els estudis s'han fet en fures, però podrien ser vàlids també en humans.
Fins ara, els contagis del virus es produïen a comptagotes, però amb la mutació els efectes de l'H5N1 es podrien estendre als humans ràpidament. El resultat, asseguren, seria una pandèmia que podria acabar fins i tot amb la meitat de la població mundial. Seria la pitjor pandèmia des de la coneguda com grip espanyola de 1918, que va provocar més de 40 milions de morts.
Per ara no es pot saber si la soca es podria propagar entre les persones d'una manera similar, en tossir o esternudar, ja que fer un experiment no seria ètic. Però si caigués en males mans o escapés dels laboratoris, quines serien les conseqüències? Davant aquesta situació, la Junta Nacional d'Assessorament Científic per la Bioseguretat dels Estats Units (NSABB) va demanar a les revistes "Nature" i "Science" que no publiquessin els treballs. Davant les queixes dels investigadors, l'OMS ha fet de mediadora, però ha optat per la prudència. Després d'una reunió d'alt nivell amb experts en grip i responsables de la seguretat dels Estats Units, l'autoritat sanitària mundial ha decidit analitzar els estudis per determinar els riscos de la publicació.
Un risc per a un gran bé
Per què un grup de científics desenvoluparia una "arma" tan mortífera com aquesta? Els responsables de les investigacions a Holanda i als Estats Units expliquen que la investigació és a fi de bé. Conèixer la possible soca pandèmica del virus de l'H5N1 els ajuda a comprendre-la i evitar-ne les conseqüències.
Aquest tipus de recerca es considera vital per poder desenvolupar vacunes, proves diagnòstiques i medicaments antivirals per combatre una pandèmia. Tot i això, els equips reconeixen que hi ha un cert risc de fer-ne un mal ús, tot i que adverteixen que és molt petit. Davant dels dubtes, els científics van acordar el desembre aturar les investigacions dos mesos i van publicar un article a la revista "Nature" explicant la seva postura després del veto de l'NSABB.
Un virus mortal, en aus
El virus H5N1 és una mutació molt infecciosa de la grip aviària. Ataca les aus, però té potencial per infectar també alguns mamífers, com els humans. El primer cas es va donar el 1997 a Hong Kong. Des del 2003 ha infectat 600 persones, i ha causat la mort en més de la meitat de casos.
Ara per ara, l'única manera de contreure el virus és mitjançant el contacte amb aus infectades. La mutació científica ha aconseguit que el contagi també arribi als humans.
La taxa de mortalitat és molt més gran que la de la soca H1N1, que va posar el món en alerta per una possible pandèmia el 2009.
Els treballs, desenvolupats a Holanda i als Estats Units, han aconseguit crear una versió més mortífera del virus H5N1, el de la grip aviària. És l'encarnació del pitjor somni de l'OMS, aquell que va posar el món en alerta per una possible pandèmia el 2009, en aquest cas per la grip A.
Els científics han fet mutar la soca del virus mantenint-ne les característiques letals per a les aus però augmentant la capacitat de transmissió a mamífers. Ara, el virus pot sobreviure en les vies resporatòries superiors i, per tant, es pot transmetre més fàcilment per aire. Els estudis s'han fet en fures, però podrien ser vàlids també en humans.
Fins ara, els contagis del virus es produïen a comptagotes, però amb la mutació els efectes de l'H5N1 es podrien estendre als humans ràpidament. El resultat, asseguren, seria una pandèmia que podria acabar fins i tot amb la meitat de la població mundial. Seria la pitjor pandèmia des de la coneguda com grip espanyola de 1918, que va provocar més de 40 milions de morts.
Per ara no es pot saber si la soca es podria propagar entre les persones d'una manera similar, en tossir o esternudar, ja que fer un experiment no seria ètic. Però si caigués en males mans o escapés dels laboratoris, quines serien les conseqüències? Davant aquesta situació, la Junta Nacional d'Assessorament Científic per la Bioseguretat dels Estats Units (NSABB) va demanar a les revistes "Nature" i "Science" que no publiquessin els treballs. Davant les queixes dels investigadors, l'OMS ha fet de mediadora, però ha optat per la prudència. Després d'una reunió d'alt nivell amb experts en grip i responsables de la seguretat dels Estats Units, l'autoritat sanitària mundial ha decidit analitzar els estudis per determinar els riscos de la publicació.
Un risc per a un gran bé
Per què un grup de científics desenvoluparia una "arma" tan mortífera com aquesta? Els responsables de les investigacions a Holanda i als Estats Units expliquen que la investigació és a fi de bé. Conèixer la possible soca pandèmica del virus de l'H5N1 els ajuda a comprendre-la i evitar-ne les conseqüències.
Aquest tipus de recerca es considera vital per poder desenvolupar vacunes, proves diagnòstiques i medicaments antivirals per combatre una pandèmia. Tot i això, els equips reconeixen que hi ha un cert risc de fer-ne un mal ús, tot i que adverteixen que és molt petit. Davant dels dubtes, els científics van acordar el desembre aturar les investigacions dos mesos i van publicar un article a la revista "Nature" explicant la seva postura després del veto de l'NSABB.
Un virus mortal, en aus
El virus H5N1 és una mutació molt infecciosa de la grip aviària. Ataca les aus, però té potencial per infectar també alguns mamífers, com els humans. El primer cas es va donar el 1997 a Hong Kong. Des del 2003 ha infectat 600 persones, i ha causat la mort en més de la meitat de casos.
Ara per ara, l'única manera de contreure el virus és mitjançant el contacte amb aus infectades. La mutació científica ha aconseguit que el contagi també arribi als humans.
La taxa de mortalitat és molt més gran que la de la soca H1N1, que va posar el món en alerta per una possible pandèmia el 2009.
Avui és notícia
La majoria dels desallotjats del B9 de Badalona, a la intempèrie: "Ens hem quedat sense sostre"
Què incorpora la llei per garantir els drets LGTBIQ+: més sancions i autodeterminació de gènere
Les pluges inunden alguns carrers d'Alcanar i tanquen carreteres durant hores
Illa torna a defensar al Parlament la gestió de la pesta porcina i encara no n'aclareix l'origen
Cerdán defensa la seva innocència i es declara víctima d'una persecució "pròpia de la inquisició"