
L'ONG japonesa Premi Nobel de la Pau 2024: "Amb Trump el futur no sembla esperançador"
Shigemitsu Tanaka, supervivent de Nagasaki i copresident de l'ONG Nihon Hidankyo, reclama a Barcelona l'eliminació de les armes nuclears
Redacció
26/01/2025 - 23.04 Actualitzat 04/09/2025 - 11.05
Shigemitsu Tanaka, supervivent de Nagasaki i copresident de Nihon Hidankyo, l'ONG guardonada amb el premi Nobel de la Pau 2024, s'ha mostrat preocupat pel futur de la política nord-americana.
"Quan penso en el que ha fet el president Trump durant els quatre anys del seu primer mandat, el futur no sembla esperançador"
Tanaka ha lamentat la divisió i confrontació que hi ha al món, i ha demanat al president dels Estats Units "que promogui la cooperació i la solidaritat entre les nacions".
La vigència de l'amenaça nuclear
Enguany es commemora el 80è aniversari del llançament de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units. L'ONG Nihon Hidankyo va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau 2024 el mes d'octubre passat per la seva tasca per abolir les armes nuclears.
En un acte a Barcelona, el copresident de l'entitat s'ha mostrat preocupat perquè "vivim un temps en què el risc d'ús d'armes nuclears és més alt que mai, sobretot veient l'actitud de Vladímir Putin i les amenaces que ha llançat".
Tanaka ha instat la comunitat internacional a pressionar per posar fi a la guerra a Ucraïna, i ha recordat a Rússia, com a potència nuclear que és, que la Carta de les Nacions Unides li prohibeix expandir-se fent ús de la bomba atòmica.
"Sincerament, no sé si hi haurà guerra nuclear a Ucraïna, però veient l'actitud del president rus, Vladímir Putin, és molt probable"
"Els estats membres de les Nacions Unides han de pressionar Putin i Zelenski perquè no utilitzin les armes nuclears. Rússia ha d'acabar amb les amenaces i posar fi a aquesta guerra", ha afirmat.
Memòria històrica contra l'oblit
Shigemitsu Tanaka ha recordat els danys que van patir els qui, com ell, van sobreviure als bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. "Ens vam sentir abandonats per les forces d'ocupació nord-americanes, vam tenir malalties físiques que encara perduren i també problemes mentals".
Les més afectades, explica, van ser les dones supervivents, que "a més de les seqüeles físiques van viure el rebuig de la societat que durant molt de temps va creure que no era bo relacionar-se amb elles i casar-s'hi perquè els seus fills no naixerien sans".
L'ONG continua la tasca per difondre el seu testimoni i trencar, encara avui, aquest estigma. Treballen amb l'objectiu d'eradicar les armes nuclears i per conscienciar els més joves i que es comprometin amb la cultura de la pau.
Avui és notícia
Gossos i drons: així treballen els Agents Rurals per detectar casos de pesta porcina africana
Any horrible de la ramaderia: què explica la conjunció de dermatosi, pesta porcina i grip aviària
Reintroduir el llop per controlar la població de senglars? L'opinió d'ecologistes i ramaders
Almenys tres morts per un cop de mar al sud de Tenerife
El PSOE cessa la mà dreta de Salazar, l'exassessor de Sánchez acusat d'assetjament sexual