L'opa del BBVA al Sabadell arribarà a la taula del Consell de Ministres: què pot passar?
Nou capítol en el serial de l'opa del BBVA al Sabadell. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo ha decidit elevar la carpeta a la taula del Consell de Ministres perquè s'examini la integració "per raons d'interès general diferents de la competència".
Al Senat, en declaracions als mitjans, Cuerpo ha explicat que pren la decisió després d'analitzar tota la informació disponible i constatar que hi ha raons "d'interès general" per elevar la qüestió al Consell de Ministres.
Entre elles, problemes relacionats amb el potencial impacte de l'operació en la garantia d'un manteniment adequat dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social.
Hem d'aprofundir en el potencial impacte d'aquesta operació en elements tan importants i tan vitals en la nostra economia com puguin ser la protecció de l'ocupació, la cohesió financera o la cohesió territorial.
El moviment era l'esperat pel mercat, i posa en marxa un termini de 30 dies naturals perquè el Consell de Ministres imposi noves condicions a l'operació.
"No ha sorprès"
De fet, Cuerpo ha revelat aquest dimecres que va parlar dimarts amb els presidents de BBVA i Banc Sabadell, Carlos Torres i Josep Oliu, respectivament, per comunicar-los la decisió d'elevar l'OPA al Consell de Ministres.
Hem parlat en moltes ocasions, el que sí que crec és que no va sorprendre. Crec que a més tampoc crec que hagués sorprès ningú. Fa molts mesos que anticipem la nostra preocupació sobre la base de diferents motivacions
Per a Cuerpo, el concepte d'interès general en el cas de les operacions relatives al sistema financer "té unes dimensions molt clares": inclusió financera, la protecció de l'ocupació, continuar proporcionant crèdit a les pimes, i la cohesió territorial.
Estem parlant d'un banc, el Banc Sabadell, amb una implantació molt important a Catalunya, però no només a Catalunya, també al País Valencià o a les Balears, entre altres. Llavors, de nou, estem seguint pas a pas l'habilitació que ens dona la llei per mirar aquestes condicions, aquestes raons d'interès general, que no queden cobertes en el procediment.
Cuerpo ha indicat que es va fer una consulta dins del Govern espanyol entre els Ministeris de contingut econòmic per veure si veien raons per elevar aquesta operació al Consell de Ministres. Cinc d'ells van dir que sí: Indústria, Treball, Inclusió, Drets Socials i Transició Ecològica.
Des del final de la consulta pública sobre l'opa, el govern espanyol tenia set dies naturals per prendre la decisió que Cuerpo ha acabat comunicant aquest dimarts, minuts després del tancament dels mercats.
El ministre podia donar el vistiplau al dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) o bé traslladar la decisió final al Consell de Ministres, tal com ha acabat fent.
L'opa enfila ara la recta final d'un procés que s'ha allargat més d'un any, durant el qual el Sabadell ha anunciat que torna a Catalunya, set anys després d'haver-ne marxat després de l'1-O.
Quin marge té el Consell de Ministres?
L'oposició de l'executiu espanyol des d'un primer moment a l'opa feia pensar que acabaria arribant al Consell de Ministres, que les pròximes setmanes haurà d'aclarir quines condicions addicionals posa el BBVA per dur a terme la transacció, sempre que el banc continuï interessat a tirar endavant els seus plans de compra.
El Consell de Ministres, però, no podrà paralitzar l'opa. La llei preveu que l'executiu podria només endurir les condicions d'acord amb aspectes d'interès general.
Sabadell i BBVA mantenen les seves posicions
Un cop coneguda la decisió del ministre d'Economia, tant el Banc Sabadell com el BBVA hi han dit la seva.
Des del Banc Sabadell han afirmat que continuen centrats a "maximitzar la creació de valor" amb una "estratègia en solitari" que, asseguren que "generarà una remuneració més gran als accionistes de forma sostenible".
L'entitat catalana defensa que tenen "un projecte de futur sòlid i creïble, amb presència en mercats estables".
Per la seva banda, el BBVA insisteix que l'opa per absorbir el Banc Sabadell és "bona per a l'interès general de Catalunya, Espanya i Europa".
I assegura que ha assumit uns compromisos "sense precedents" al sector financer espanyol que fan l'opa "encara millor" -en referència a les recomanacions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per donar llum verda a l'operació-.
Illa demana una oferta "justa" i "competència equilibrada"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha dit que el seu govern continua defensant una "competència equilibrada" i "una oferta bancària "justa" i "adient a les necessitats del territori".
En un missatge al seu compte d'X, Illa, que està de viatge oficial al Japó, ha assegurat que l'opa del BBVA al Banc Sabadell "segueix el seu curs", com es preveia.
Brussel·les recorda que té el vistiplau del BCE
Fonts de la Comissió Europea citades per l'agència EFE han destacat que l'operació ja va obtenir el vistiplau del Banc Central Europeu i no veuen cap raó que justifiqui "un bloqueig" del govern espanyol: "La nostra expectativa és que el govern espanyol s'alineï amb les decisions de les autoritats competents", afegeixen.
Per altra banda, el portaveu dels Serveis Financers de la Comissió Europea, Olof Gill, ha dit que no es pronunciava sobre casos concrets, però que "en general", Brussel·les és partidària de tenir "bancs forts" que puguin competir en l'àmbit internacional:
Per això, és important que la consolidació del sector bancari es pugui dur a terme sense la imposició d'obstacles indeguts o inapropiats. Això és un reflex de les llibertats fonamentals establertes als tractats, com la de l'establiment i la lliure circulació de capitals.
Olof Gill ha dit que quan una operació té llum verda del Banc Central Europeu i de les institucions de competència de l'estat membre en qüestió "no hi ha cap raó per aturar una operació basada una decisió discrecional del govern d'un estat membre".
Els escenaris possibles
La decisió presa pel ministeri d'Economia "és rellevant, però no ha estat cap sorpresa", tenint en compte tots els moviments anteriors fets pel govern espanyol, com ha explicat al 324 el periodista de la secció d'Economia de TV3, Albert Closas.
Closas ha recordat que el govern espanyol no pot prohibir l'operació, però que pot condicionar-la tant que al BBVA, al final, no li surti a compte fer-la. Pel que fa als possibles acomiadaments, en canvi, l'executiu té poc marge d'actuació: "La qüestió és bastant imparable", creu Closas.
Hi ha oberts, doncs, tres escenaris possibles: que el BBVA mantingui l'operació com la té plantejada; que compri el Sabadell, però no hi hagi una fusió immediata entre les dues entitats; "o que les limitacions siguin tan dures que el BBVA digui que ho deixa córrer". El govern podria, per exemple, imposar com a condició que es desprengui d'una part del negoci per evitar un futur monopoli al sector.
Albert Closas no descarta que el BBVA es guardi una millora de preu fins a l'últim moment, com explica en aquest vídeo:
Una opa per agafar el control del Sabadell
Fa més d'un any que el BBVA va anunciar per sorpresa la intenció d'obrir "negociacions per explorar una possible fusió entre les dues entitats". En un primer moment, ho va plantejar de manera amistosa.
I, després del rebuig del banc dirigit per Josep Oliu, el BBVA va llançar una opa hostil per aconseguir el control del Sabadell. El banc oferia una acció de nova emissió per 4,83 accions del Sabadell, amb una prima del 30% respecte al valor d'abans de l'oferta.
Des d'un primer moment, l'operació va rebre l'oposició del govern català, l'executiu espanyol i també les patronals catalanes Foment, Cecot i Pimec.
En canvi, al juliol la junta d'accionistes del banc d'origen basc va aprovar l'ampliació de capital necessària perquè l'operació es pogués dur a terme.
No era la primera vegada que es plantejava una fusió entre el BBVA i el Sabadell. L'any 2020, els dos bancs van obrir converses per a una possible unió, però finalment no van arribar a cap acord i les negociacions es van trencar.
Aval del BCE i la CNMC
L'opa del BBVA necessitava el vistiplau del Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), entre d'altres.
El BCE va avalar al setembre l'operació després de rebre un informe favorable del Banc d'Espanya.
Però l'aval de la CNMC es va fer esperar més. L'impacte que podria tenir l'operació va fer que l'òrgan de competència en fes una anàlisi exhaustiva, que va durar onze mesos. Finalment, a finals d'abril la CNMC va donar llum verda per unanimitat a l'operació, però exigint al BBVA alguns compromisos extra, sobretot pel que fa al finançament de les pimes.
La resolució de la CNMC no és ferma fins que hagin passat 15 dies de la notificació al ministre d'Economia, un termini que acabava aquest dimarts, 27 de maig.
Encara caldrà un darrer aval, el del supervisor borsari, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que s'haurà de pronunciar en l'etapa final del procés.
Una consulta pública per sorpresa
Després del dictamen de la CNMC, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sorprendre amb una consulta pública per recollir opinions sobre l'opa entre organitzacions i ciutadania.
La consulta es va tancar el 16 de maig i va comptar amb la participació del Sabadell, però no del BBVA, que la va considerar innecessària.
En el marc de la consulta pública, les principals entitats d'empresaris catalanes, a més d'institucions com FemCAT, Fira de Barcelona, Barcelona Global, el Col·legi d'Economistes o el RACC van escriure una carta a Sánchez demanant que l'opa no tirés endavant.
Els sindicats CCOO i UGT també van enviar un estudi al Ministeri d'Economia en què reclamen restriccions addicionals a les de Competència. Els sindicats calculen que, si l'opa tira endavant, es perdran entre 7.000 i 10.500 llocs de feina, unes xifres que el BBVA qüestiona.
