L'OPEP posa més petroli al mercat: a qui beneficia i com afecta el preu de la gasolina
L'OPEP ha decidit augmentar la producció de petroli el mes d'octubre, amb la qual cosa s'acumulen set mesos seguits d'increments. En aquesta ocasió, es produiran 137.000 barrils diaris més, molts menys dels que es van decretar de cara al setembre, quan van ser mig milió.
L'Organització de Països Exportadors de Petroli ho justifica dient que preveu una menor demanda de cru a escala internacional; una demanda feble que no és nova i que ha dut el barril de Brent a una caiguda del 20% en aquest 2025.
Els increments de producció dels últims mesos decretats per l'OPEP a priori són contradictoris, amb una demanda a la baixa arran del context geopolític complex en què ens trobem, però, sigui com sigui, els experts creuen que aquestes maniobres responen a interessos que van més enllà de la simple lògica de la demanda i l'oferta.
Trump i l'Aràbia Saudita, un binomi clau
Al darrere de l'evolució del preu del petroli hi ha dos actors fonamentals: el principal productor del món, els Estats Units, i el tercer i gran soci seu, l'Aràbia Saudita. La seva entesa es va fer molt visible al maig, per cert, quan tots dos països van firmar l'acord comercial més gran de la seva història, que inclou intercanvi d'armes, d'energia i de terres rares, per valor de 600.000 milions de dòlars.
Trump sempre ha insistit que volia una energia barata per satisfer les seves empreses i els seus conciutadans. No és casual que des del mes de març l'OPEP, on l'Aràbia Saudita pesa molt, estigui augmentant la producció de petroli i, per tant, pressionant el preu a la baixa.
L'excusa oficial és estabilitzar el mercat, revertir les retallades de producció fetes el 2023, i de pas castigar els països de l'OPEP que no han complert amb les seves obligacions. El cas és que el petroli ha baixat des dels 82 dòlars del gener fins als 65 actuals.
Pels saudites un barril a aquest preu encara els és rendible pels baixos costos de producció. L'OPEP, sota la pressió de la poderosa Aràbia Saudita, pren decisions també per acontentar Trump? Els experts creuen que sí.
Estabilitat tot i els atacs a l'Iran
Per reforçar aquesta premissa, un apunt important: recorden els atacs aeris d'Israel i dels Estats Units a les instal·lacions nuclears de l'Iran al juny? El petroli es va disparar dels 70 fins als 81 dòlars en qüestió d'hores.
Més d'un analista veia el cru als 100 dòlars o més i s'albirava una nova crisi del petroli com la del 2022 arran de la guerra d'Ucraïna. Què va passar després? Res, un simple retorn a la tendència a la baixa del preu.
L'OPEP en tot moment va deixar clar que faria tot el possible per mantenir el subministrament de cru si l'Iran decidia bloquejar l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli mundial.
Petroli a la baixa, però i la gasolina?
Baixem a peu de carrer per comprovar què ha passat amb els combustibles. Des de principis d'any, el barril de Brent, el de referència a Europa, s'ha abaratit un 20%. Ara bé, la translació d'aquesta davallada al preu de les gasolines ha estat minsa a Espanya: s'ha passat d'1,53 euros per litre de gasolina 95 de mitjana el mes de gener a 1,48 euros d'aquest agost. És una rebaixa de només el 3%.
Els experts solen recordar que s'ha de tenir en compte que el preu del petroli suposa només el 40% del preu final del combustible. El 15% correspon al refinament, el transport i la venda, factors que no solen abaratir-se i que fins i tot s'encareixen per diferents factors.
I no podem oblidar-nos dels impostos, que són inamovibles i que solen representar el 45% del preu que paguem per litre a les gasolineres.
La majoria dels experts en energia apunten a un factor clau per entendre l'efecte coet i l'efecte ploma (pujades de la gasolina ràpides quan es dispara el petroli i baixades lentes de la gasolina quan el petroli cau): la falta de competència en la distribució. Les xarxes de gasolineres són escasses i tenen la capacitat de fixar els preus per optimitzar els seus marges de negoci o per evitar veure'ls reduïts en excés.
