L'ordinalitat, l'únic principi que posa d'acord Catalunya i el PP balear per negociar el finançament

En ple debat actual sobre el finançament, la presidenta balear Marga Prohens s'ha posicionat a favor del principi d'ordinalitat, pel qual cap territori d'un estat ha de veure alterada la posició que ocupa en el rànquing de recursos per càpita després de contribuir a la solidaritat fiscal.

Prohens és la primera dirigent autonòmica del Partit Popular que defensa aquesta idea i ho fa coincidint així amb la posició del president català, Salvador Illa, amb qui s'ha reunit aquest divendres a Palma al Consolat de Mar, la seu del govern balear.

"Hem coincidit en la necessitat de reformar el sistema de finançament autonòmic", ha dit Prohens després de la reunió. La presidenta balear ha afegit en aquest sentit que "és responsabilitat del govern espanyol que el nou sistema de finançament tingui en compte criteris com el creixement poblacional, la població flotant, el principi d'ordinalitat i la insularitat".

En el mateix sentit, Illa demana "un ampli consens sobre que el model de finançament ha de ser revisat, perquè no respon a les necessitats" dels territoris.

A més, Prohens ha recordat durant la seva intervenció que són la segona comunitat després de Madrid i per davant de Catalunya que més aporta. "Podem defensar aquestes qüestions conjuntament, però per això és important que Catalunya estigui d'acord amb la multilateralitat com una comunitat més".

Aquestes són últimes dades disponibles de l'aportació i el que rep cada comunitat. Les Balears és la segona que més aporta i Catalunya, la tercera:

Contra el finançament singular

En aquest sentit, la presidenta balear ha deixat clar que rebutgen "qualsevol intent d'un pacte bilateral per Catalunya" fent referència al model de finançament singular. De fet, Prohens ja va carregar contra aquest model des de Barcelona dijous.

I també ho ha fet el portaveu del govern balear, Antoni Costa, que considera que el finançament singular que defensa Catalunya "no és un finançament singular, és una quota catalana".

El portaveu del govern balear considera que el sistema de finançament diferenciat pactat pel govern central amb Esquerra Republicana, a parer seu, és diferent advocar perquè es considerin en el finançament singularitats com la insularitat que establir "una quota separatista".

En resposta, el president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, ha defensat que "el nou model respongui a les respectives singularitats" i ha demanat "pactar un finançament que respecti aquesta pluralitat".

"Quin problema hi ha que Catalunya defensi les màximes quotes d'autogovern? En què perjudica les altres comunitats autònomes? No entenc en què perjudica ni en què inquieta", ha preguntat retòricament Illa.

Consell de Política Fiscal i Financera

La reunió entre els dos mandataris s'ha produït tres dies abans del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que se celebrarà dilluns.

En aquest sentit, Illa ha insistit en la importància que Catalunya i les Balears posin "seny sobre la taula" i "deixin enrere els retrets" per apostar per "una Espanya plural, diversa i solidària" que aposti per un finançament que contribueixi al conjunt del país.

De fet, Illa ha incidit que Catalunya continuarà sent solidària amb el conjunt de l'estat i que la seva proposta de finançament està plantejada "amb respecte i escoltant a tothom".

"No hem faltat a cap cita multilateral i s'ha fet una conferència de presidents autonòmics a Barcelona", ha recordat el president, que ha puntualitzat que, des del respecte, el seu govern està encantat de "contrastar" la seva posició sobre aquesta qüestió amb la d'altres autonomies.

A més, ha dit que, igual que defensa un model que reconegui "les singularitats de Catalunya", espera que la presidenta balear, Marga Prohens, faci el mateix respecte a l'arxipèlag: "A mi no em molesta", ha afirmat.