L'origen ocult dels gegants del barri d'Avall de Montbrió: desapareguts de l'antic seguici de Reus
Un estudi impulsat pel Taller Avall i l'investigador Lluís Ardèvol ha revelat que els gegants del barri d'Avall de Montbrió del Camp són, en realitat, les figures desaparegudes de l'antic seguici de Reus.
La troballa s'ha fet arran de la restauració de les peces, que daten de mitjans del segle XVIII. Alhora, la recerca n'ha identificat l'autor, l'escultor Carles Morató.
De retruc, a Morató també se li atribueix la creació de les parelles Vitxet i Vitxeta, Moros i els Indis de Reus, així com del Gegant del Pi de Barcelona i el gegant de Torroella de Montgrí.
El gerent del Taller Avall, Aleix Álvarez, explica que la descoberta és "molt important a escala nacional" per conèixer l'origen d'aquestes peces de la imatgeria festiva catalana.
Descobriment arran de la restauració
La recerca va iniciar-se ara fa un any, durant la restauració dels gegants Pintxo i Pintxa del barri d'Avall de Montbrió del Camp, al Baix Camp.
Les incongruències en el relat sobre l'origen d'aquesta parella de peces festives va alimentar la curiositat del grup d'investigadors, que van estudiar diferents línies de treball per esbrinar, d'una banda, qui era l'autor de les figures i, d'altra banda, d'on van sortir i com va acabar a la localitat.
Un dels primers elements que van cridar l'atenció als restauradors van ser els materials amb què la parella va ser construïda; la fusta de pi roig, molt comuna a la zona del Pirineu durant el segle XVIII, va ser un dels primers fils per estirar.
El fet que els gegants fossin articulats també els va ajudar a ubicar temporalment les peces en un període concret, així com la policromia que presentaven, amb restes de blanc de plom i una emprimació amb terres roges, fet que marcava que van ser construïts abans del 1800.
L'estudi morfològic que s'ha elaborat també assenyala que tant el Pintxo com la Pintxa van ser concebuts com a "germans" d'altres parelles, com el conjunt de gegants de Toledo, el de Torroella de Montgrí, el Gegant del Pi de Barcelona i els gegants bicentenaris de Reus.
Segell solsoní: Carles Morató
Tots ells, segons els investigadors, són obra de la nissaga dels escultors Morató de Solsona, més concretament del mestre i escultor Carles Morató. En el cas de la parella de Montbrió, Álvarez assenyala que van ser creats l'any 1756 i que inicialment van formar part de l'antic seguici de Reus.
D'aquesta manera, la investigació indica que es tracta de les peces desaparegudes de l'antic seguici ganxet. Pel que fa a la Mulassa de Reus, els estudiosos continuen treballant per confirmar que també sigui obra de Morató, una premissa que esperen confirmar i que consideren "molt probable", per la similitud de la peça amb la Tarasca de Toledo.
Finalment, la peça clau per identificar que el Pintxo i la Pintxa ha estat l'escultura de sant Pere que es troba al retaule major de l'església del santuari del Miracle de Riner, al Solsonès, elaborat per Carles Morató. Es tracta d'una figura que, segons Álvarez, té "faccions exactes" a les dels gegants de Montbrió.
De Reus a Montbrió
La investigació també determina que els actuals gegants de Montbrió van caure en desús un cop es van crear els actuals gegants bicentenaris de Reus, a finals del segle XVIII.
Amb aquest context, i per mitjà de qui va ser tinent coronel i regidor a l'Ajuntament de Reus, Albert Olives Borja, el barri d'Avall de Montbrió va quedar-se amb la parella de gegants que havien quedat en un segon terme a la capital del Baix Camp.
Tot plegat, en un període que els historiadors estipulen que va ser entre el 1818 i el 1820, enmig d'un context de rivalitat entre la colla d'Avall i la colla del barri de la Closa.
Així l'estudi, que ja ha estat inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual, afirma que el Pintxo i la Pintxa compliran 270 anys aquest 2026.
Gegants que "augmenten de nivell"
La troballa ha estat rebuda entre sorpresa i alegria al municipi, especialment al barri d'Avall. "No sabíem l'origen ni d'on provenien, eren vistos com uns gegants de poc nivell i ara ja no, és com l'aneguet lleig", ha celebrat Imma Boquera, actual cap de colla dels Gegants del barri d'Avall de Montbrió del Camp.
Amb tot, des de l'Ajuntament ja estan treballant per trobar una ubicació on poder exposar tots els gegants bicentenaris que hi ha al municipi, una decisió que haurà de ser consensuada amb les colles.
"Com a poble és un orgull, tenim dues parelles bicentenàries, és un actiu cultural que ens pot portar gent. Continuarem treballant per promocionar el municipi a través de la nostra cultura popular", ha afirmat l'alcaldessa, Carmina Blay.
La descoberta s'ha donat a conèixer amb l'inici de la festa major de Sant Pere, on han sortit a ballar la dotzena de gegants que formen part de l'actual seguici festiu de Montbrió del Camp.
Paral·lelament, està previst que l'any vinent es publiqui un llibre on es recullin les conclusions de la investigació.
