Repensar horaris i garantir extraescolars: entrevista a una experta de l'OCDE sobre fracàs escolar

A Catalunya la taxa d'abandonament escolar prematur és del 13,7%, una xifra que encara queda lluny de l'objectiu europeu de no superar el 9%. A una setmana que el Departament d'Educació presenti un Pla d'acció contra l'abandonament educatiu, 3CatInfo n'ha parlat amb Lucie Cerna, analista sènior en equitat, inclusió i transició de l'OCDE, que ha participat a la setmana Zero Abandonament Escolar convidada per la Fundació Bofill.

Sara Cañete: Fa 15 anys l'abandonament escolar a Catalunya era de prop del 32 %. Actualment s'ha reduït a més de la meitat, però encara volta el 14%. On ens hem de centrar?

Lucie Cerna: L'OCDE planteja plans d'acció basats en cinc àrees. Entre elles hi ha millorar la formació del professorat, també l'entorn i l'ambient escolar i proporcionar consell i assessorament als estudiants. A més, promoure la flexibilitat curricular i fer que la formació professional sigui atractiva i de qualitat, fomentar espais d'intercanvi de les pràctiques educatives que millor funcionen o identificar i fer un índex d'escoles vulnerables.

Diu que per reduir l'abandonament escolar els països han d'abordar què fer amb els casos d'absentisme. Quina és la situació aquí?

LC: Segons el darrer informe PISA un terç dels estudiants catalans es van saltar almenys un dia de classe dues setmanes abans de fer els exàmens. És molt més que la mitjana de l'OCDE, que és del 20%, però inferior a països com Itàlia o Romania, on s'arriba al 70%. L'absentisme per una causa no justificada sempre és preocupant, sobretot si és reiterat, però també és important analitzar les raons per les quals els estudiants s'estan saltant l'escola.

Quin seria el topall màxim en la taxa d'absentisme?

LC: Molts països tenen diferents llindars de quan l'absentisme comença a ser preocupant i s'ha d'intervenir. Per exemple, a Irlanda són 20 dies d'absentisme, tant si està justificat com si no; al Japó són 30 dies, i a països com Anglaterra és d'un 10%. L'exemple de Luxemburg és molt interessant perquè ells comencen a activar l'alarma 48 hores després d'un absentisme no justificat. I també tenim l'exemple d'Anglaterra, que està fent moltíssim.

Què fan?

LC: A Anglaterra l'absentisme va augmentar molt després de la pandèmia i no s'ha reduït prou. Ara recullen dades en temps real sobre absentisme i saben, per exemple, si l'estudiant està present al matí o a la tarda i això, sobre una base quotidiana regular, els proporciona molta informació. Perquè és difícil fer alguna cosa si només reps les dades un cop l'any, que és el cas de molts països, perquè aleshores sovint és massa tard per prendre mesures que ajudin aquestes estudiants i també les seves famílies.

Diu que millorar l'ambient als centres educatius frena l'abandonament escolar prematur.

LC: Sí, sobretot quan sents que estàs connectat amb els altres estudiants, amb els docents, i tens amics i amigues, sents que pertanys a l'escola. Moltes de les mesures pel que fa a l'ambient de l'escola tracten de crear entorns amistosos per ajudar a reduir l'abandonament escolar, que et donin la benvinguda i que també siguin inclusius.

Posi'm un exemple.

LC: A Limerick, Irlanda, vam visitar un centre educatiu que es troba en una comunitat molt vulnerable, amb taxes de criminalitat molt elevades, atur, pobresa, famílies amb problemes d'alcoholisme i consum de drogues i falta d'habitatge, tot. Aquests centres reben més recursos, però també es tracta de com els utilitzen. En aquest cas, assignen a un docent, que a vegades pot ser compartit amb un altre centre, que té la tasca de fer d'enllaç i establir un lligam entre l'escola i la família, de manera que fan moltes visites a domicili.

I això com els ajuda?

LC: Parlen amb els pares o amb el representant legal de l'estudiant per entendre, per exemple, per què aquest estudiant no està venint a escola. Hi ha tot un seguit de raons per les quals pot haver-hi absentisme. A vegades els pares van tenir prèviament una mala experiència a l'escola no hi donen importància, però d'altres estan aclaparats per la situació que tenen: atur o problemes de salut mental. De manera que aquest professor és una cara amiga que pot anar amb ells a l'escola, posar-los en contacte amb els serveis socials o fins i tot acompanyar-los als serveis de salut, i així mostren als alumnes que l'escola es preocupa per ells.

Aquí la majoria dels alumnes dels instituts pleguen al migdia. Repensar els horaris escolars pot ajudar a frenar l'abandonament escolar?

LC: Alemanya, Portugal i Finlàndia han ampliat els horaris de les escoles i hi ha altres països que s'ho estan replantejant. L'avantatge de tenir escola durant tot el dia, matí i tarda, és que evitem problemes com que l'alumne arribi a casa i que no hi hagi ningú. Aquests països s'han concentrat moltíssim en les activitats extraescolars. Unes activitats que no són només per entretenir els estudiants o mantenir-los ocupats, sinó que fomenten l'aprenentatge. Això serveix per crear un lligam més fort amb els estudiants, perquè senten que l'escola es preocupa pel seu benestar i la seva formació i els proporciona oportunitats. I això és una cosa que Espanya hauria de pensar molt seriosament.

També ha parlat de flexibilitzar itineraris en la formació.

LC: A Alemanya als 11 anys ja et col·loquen en un itinerari i és molt difícil canviar. En canvi, als Països Baixos els han flexibilitzat. Aquest és un tema molt important perquè els nens més petits no saben què volen ser a la vida i potser no tenen un orientador o un guia acadèmic per esbrinar cap a on volen anar i es poden trobar que no poden estudiar una carrera perquè no han fet l'itinerari que havien de fer o que volen estudiar una cosa completament diferent de la que havien pensat inicialment. Per tant, és molt important tenir aquesta flexibilitat perquè canviem i evolucionem, i necessiten poder canviar entre diferents itineraris.

En general, els professors se senten molt desbordats i diuen que els falten eines i recursos per atendre tota aquesta diversitat. Quins altres professionals s'haurien d'incorporar als centres?

LC: Aquest és un repte enorme per a la majoria de països. Sabem pels estudis més recents de l'OCDE que molts docents no se senten prou preparats per tractar amb aquestes complexitats i amb aquesta diversitat i multiculturalitat a les aules. La major part dels sistemes educatius també tenen orientadors, psicòlegs o treballadors socials i terapeutes. Poden ser professionals compartits entre diferents escoles. A Irlanda han impulsat programes per atreure aquests professionals, que ja tenen molta demanda en el sector privat, perquè vagin als centres educatius i ajudin a formar altres professionals.