Model de reconstrucció hiperrealista de la Lucy
Model de reconstrucció hiperrealista de la Lucy

Lucy i Selam, dues avantpassades de la humanitat, s'exposen per primera vegada a Europa

Les restes dels dos homínids, de més de tres milions d'anys d'antiguitat, es poden veure al Museu Nacional de Praga fins a l'octubre
Redacció
3 min

La Lucy té gairebé 3,2 milions d'anys però ha sortit poc de casa, a l'actual Etiòpia. Ara, el Museu Nacional de Praga exposa, des d'aquest dilluns fins al 23 d'octubre, les restes òssies de la Lucy i la Selam, dos avantpassats de l'ésser humà.

Es tracta del primer cop que les restes arriben a Europa i la mostra, cedida pel Museu Nacional d'Etiòpia, porta com a títol "Les persones i els seus avantpassats".

El director general del Museu Nacional de Praga, Michal Lukes, ha assegurat que és "un dels moments més significatius de la nostra història", ja que considera que aquestes dues mostres es troben entre el "patrimoni cultural més valuós del món".

Models de reconstrucció hiperrealistes de la Lucy i Selam exposats juntament amb les seves restes esquelètiques originals
Models de reconstrucció hiperrealistes de la Lucy i la Selam exposats juntament amb les seves restes esquelètiques originals (Reuters)

La Lucy, que es considera una de les troballes més emblemàtiques en l'estudi de l'evolució humana, ja va creuar fronteres una vegada per formar part d'una mostra als Estats Units entre el 2007 i el 2013, i és la segona vegada que s'exposa a l'estranger.

En canvi, les restes de la Selam, una nena de dos anys de vida que va viure uns 150.000 anys abans que la Lucy, mai havien sortit de la seva terra.

"L'àvia de la humanitat", una nena d'uns 13 anys

Quan la van descobrir el 1974, la Lucy, que feia 1,1 metres d'alçada, pesava 29 quilos i es calcula que va morir entre els onze i els tretze anys, va ser considerada "l'àvia de la humanitat" perquè tenia 3,2 milions d'anys d'antiguitat.

Model de reconstrucció hiperrealista de la Lucy
Model de reconstrucció hiperrealista de la Lucy (Reuters)

La Lucy va perdre aquest renom el 1994, després del descobriment --també a Etiòpia-- d'Ardi, una femella d'"Ardipithecus ramidus" que va viure fa 4,5 milions d'anys.

Tot i així, es considera una gran troballa, ja que va permetre identificar una de les espècies clau en el pont evolutiu entre primats i humans: l'"Australopithecus afarensis".

Restes esquelètiques originals de la Lucy
Restes esquelètiques originals de la Lucy (Reuters)

Es va recuperar el 40% dels seus ossos: restes dentals fossilitzades, fragments del crani i parts de la pelvis i el fèmur.

El nom de Lucy significa "Ets preciosa" en llenguatge amhàric. Els paleoantropòlegs que la van descobrir, Donald Johanson i Tom Gray, i el seu equip li van posar aquest nom com a referència a la cançó "Lucy in the sky with diamonds" de The Beatles, que escoltaven després de la troballa. Tot i així, a Etiòpia se la coneix com a Dinkinesh.

Selam, una avantpassada anterior a Lucy

L'altra protagonista de la mostra, la Selam, és una nena de dos anys que és 150.000 anys anterior a la Lucy. Es va descobrir 25 anys després, l'any 2000, prop del jaciment on s'havia trobat la Lucy.

Model de reconstrucció hiperrealista de la Selam
Model de reconstrucció hiperrealista de la Selam (Reuters)

Es va recuperar el 60% de l'esquelet, inclosa una gran part del crani, cosa que la converteix en un dels fòssils infantils d'homínids primitius més ben conservats.

La Selam va ser descoberta pel paleontòleg i professor Zeresenay Alemseged i el nom que va rebre significa "pau" en llenguatge amhàric.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Arqueologia

Mostra-ho tot