L'últim dibuixant de retrats robot als Mossos: d'una afició a la resolució de crims

El cinema ha mitificat la imatge del retrat robot de la policia. La tècnica es va començar a utilitzar el 1950. Als Mossos d'Esquadra va arribar fa 30 anys.

Ho va proposar Santi Tugores, un gran aficionat al dibuix artístic. "Vaig pensar com podria utilitzar els meus coneixements de dibuix amb la presa de declaració per poder tenir una imatge dels autors de fets delictius. I així vam començar". Partien de zero. Per tant, qualsevol cosa que aconseguien era un èxit.

L'interrogatori, clau per a un bon retrat

No és gens fàcil fer un retrat robot. Només es disposa de la descripció d'una persona que ha viscut un moment traumàtic o d'un testimoni que l'ha vist fugaçment.

Una víctima es pot bloquejar després d'un fet delictiu, però també pot guardar a la memòria un retrat fotogràfic d'un fet que l'ha marcat. Per això, l'interrogatori és clau. "S'ha d'empatitzar amb la víctima, escoltar-la, parlar molt, no tenir pressa i que confiï en tu", diu en Santi.

Més càmeres de seguretat, menys retrats

El cap del grup de la Unitat de Fotografia, Audiovisuals, Identificació Facial i Retrat Robot dels Mossos d'Esquadra és David Miró.

El tipus delictiu en què s'utilitza més el retrat robot és l'agressió sexual. En David reconeix que "la policia utilitza el retrat robot quan han exhaurit totes les línies d'investigació i no tenen pràcticament res".

Aquesta tècnica va de baixa els últims anys. "Ara hi ha moltes càmeres de seguretat, molts mòbils --diu en David-- i hi ha més possibilitats d'obtenir imatges dels delinqüents". Però és un fet que el retrat robot ha resolt casos tan sonats com el crim de Santaló.

Amb el caporal Tugores s'acaba el fet de fer els retrats robot a mà alçada als Mossos. En Santi es jubila i ja no en queda cap que apliqui la seva gran afició a la seva feina.