"L'últim refugi", a les portes del Sàhara, des d'on migrar a Europa o tornar a casa

A les portes del Sàhara, la Casa del Migrant, a la ciutat de Gao, a Mali, és un lloc de pas per als migrants que volen arribar a Europa. Els seus camins es creuen amb els que, després de viure un periple esgotador, han decidit renunciar al somni europeu i tornar-se'n al seu país d'origen. Dos viatges, el d'anada o el de tornada, plens de perills, patiment i esperances, vives o trencades.

Cada any, aquest últim refugi acull milers de persones de tot arreu. Són gent de Mali, del Camerun, de Burkina Faso, del Congo, de Ghana, de la Costa d'Ivori... Fins i tot hi ha migrants de països tan llunyans com Sri Lanka. Fa dies, mesos, fins i tot anys, que han marxat de casa amb l'objectiu d'arribar al continent europeu. 

Els responsables del refugi, gestionat per Càritas, no només els ofereixen un sostre, menjar i higiene; també escolten les seves històries, els adverteixen dels perills de la ruta cap al nord i els donen suport psicològic. Porten un registre de tothom que hi passa, per poder avisar les famílies que es troben bé... o que han mort intentant travessar el desert.

Dos anys de rodatge

Ousmane Zomoré Samassékou, el director del documental, s'hi va estar dos anys per recollir el testimoni dels qui s'allotjaven a la casa. El resultat és un llargmetratge d'històries personals teixides d'expectatives, frustracions i renúncies. Homes i dones les vides dels quals coincideixen durant un temps en un punt del camí, un refugi on comparteixen estones d'oci, confidències i informació útil per a la travessa.

Com la Kadi i l'Esther, de Burkina Faso, dues adolescents de 16 anys que viatgen soles i s'allotgen a la Casa del Migrant mentre recuperen forces per reprendre el trajecte i anar cap a Algèria. Sota la tutela dels responsables del centre, que les avisen dels perills que es trobaran pel camí i els ofereixen els mitjans per tornar a casa, les dues noies han de decidir si hi renuncien o si volen continuar. Ni l'una ni l'altra contemplen, inicialment, aquesta possibilitat.

"Jo ja no tinc forces per tornar a casa. És impossible. Els meus pares no m'acceptarien, em farien fora" - diu la Kadi-. "Des de ben petita que estic molt enfadada amb el món. Jo no tinc por de res", rebla l'Esther.

Compartir experiències

Durant les moltes hores d'oci que els migrants tenen mentre esperen reprendre el viatge, els uns i els altres intercanvien informació sobre el trajecte. Les rutes que cal seguir, els punts més perillosos o advertències sobre controls de grups armats. Alguns ja han intentat fer la travessa diverses vegades i no se n'han sortit. 

"Tota la gent que conec es pensa que soc a Europa. Quan me'n vaig anar, la meva família em va ajudar. Em van pagar el viatge, s'hi van gastar molts diners, van fer sacrificis... Quan les coses m'anaven malament, em tornaven a ajudar. Però tots els meus intents han fracassat."

Són molts els que, entre les parets fràgils d'aquesta casa, enmig d'un desert implacable, es debaten entre l'esperança d'una vida millor i la lluita per superar les ferides físiques i mentals de la seva terrible epopeia.

Ousmane Samassékou dedica el documental a un oncle que va desaparèixer sense deixar rastre, després d'emprendre el viatge cap a Europa. "L'últim refugi" explora, més enllà del viatge migratori (l'aventura, com n'hi diuen els que s'allotgen al centre), els motius individuals per arriscar-se a fer la travessa, les personalitats d'uns i altres, l'etern emmirallament que les adolescents troben en les xarxes socials, les raons que porten al responsable del centre a ajudar els altres. Un mosaic de vides i mirades on la probabilitat de morir sempre és sobre la taula.
 

Fitxa tècnica

Un documental d'Ousmane Zomoré Samassékou

Producció: Estelle Robin You, Andrey Diarra, Don Edkins i Tiny Mungwei

Imatge: Ousmane Zomoré Samassékou

Muntatge: Gladys Joujou

Imatges addicionals Sàhara: Amath Niane, Mahamad Lémine Rajel (dron)

So: Adama Diarra

So al desert: Salem Dendouf

 

"L'últim refugi" ("Le dernier refuge" / "The Last Shelter") és una producció de Les Films du Balibari, ARTE i DS Productions.