L'última botiga de Catalunya que resisteix venent només pessebres des de fa més de 90 anys
Hi ha un aparador al carrer Borrell on tothom bada i s'hi encanta una estona veient com un pescador recull la canya, com un ferrer pica l'enclusa o com els Reis d'Orient i els pastors s'agenollen davant l'establia.
Darrere el vidre, amb un somriure d'orgull, vestit amb una bata marró, ens hi espera el Cisco Puig, l'ànima de Pessebres Puig. L'establiment que, des de fa més de noranta anys, ho ha resistit tot: una guerra, una postguerra, la competència asiàtica i una pandèmia de coronavirus.
"L'època de la covid va ser bastant dura, però realment em va anar bé perquè, tot i que va venir menys gent, lògicament, la gent era molt respectuosa i s'esperava a fora. La gent va seguir fent el pessebre", recorda.
El Cisco ja està jubilat, però aquesta botiga és el seu món perquè s'ha criat, ha crescut i ha viscut sempre enmig de bous, mules, rius, muntanyes de colors, caganers, estrelles i pastors.
"El meu pare, nascut el 1916, era pessebrista", ens diu. "De ben jovenet ja feia pessebres a l'acció catòlica de Sant Boi, i posa que era l'any 33, que és quan ell realment va començar a fer pessebres".
"La botiga no era del meu pare", explica. "El meu pare era proveïdor d'aquest senyor, que es va jubilar i l'any 67 li va comprar la botiga".
Aquesta botiga no s'ha tancat mai
L'establiment només obre tres mesos l'any, d'octubre a desembre. S'hi poden trobar gairebé 3.000 peces, de totes les mides, preus (des d'un euro fins a 1.000 euros) i materials. "N'hi ha de plàstic, de resina, de fusta, de fang... n'hi ha de molts tipus", explica el Cisco.
"El fang és el que més gent busca perquè tota la vida la gent l'ha fet de fang", ens diu el Cisco, "però hi ha moltes vegades, quan venen famílies o avis amb nens, que jo els n'aconsello un de plàstic, perquè la canalla pugui treballar el pessebre, el toquin o el remenin, sense por que es trenqui. I llavors, quan sigui més gran, 10 o 12 anyets, si volen, que comprin el de fang".
Tradició intergeneracional
A l'entrada de la botiga hi ha les peces més petites, els complements i les figures temàtiques, com els caganers, que personifiquen el paganisme enmig d'una litúrgia cristiana. I és aquest pes de la tradició, també, el que manté tan viu el fet pessebrista a Catalunya.
El pessebre es manté. Passa d'avis a nets. Aquí hi venen molts avis amb els nets. Molts, però molts.
Els Puig, ara mateix, ja són quatre generacions de pessebristes. Els fills del Cisco també continuen amb el negoci, però no des de la botiga, sinó des de Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat, on exporten figures i pessebres arreu de Catalunya, de l'Estat i també a mercats internacionals com el de Baviera, a Alemanya.
"Són els que distribueixen el pessebre a les grans superfícies, i sobretot a les fires, perquè de botigues ja no en queden, només queden fires", aclareix el Cisco.
El pessebre potser es reinventa; potser recorre a nous materials; potser s'obre a nous mercats. Hi ha qui diu: 'pessebrisme o mort'.
Sigui com sigui, seguirem fent el pessebre en algun angle del menjador, sobre una taula vella, amb la mula i el bou i l'infant i els tres Reis i l'estrella.
