Feijóo eleva el to: mà dura amb els migrants, menys si parlen espanyol

"Els immigrants han de complir la llei i, si no la compleixen, marxaran del nostre país". Fa un temps, si algú hagués sentit aquesta frase i li haguessin preguntat de qui és, probablement hauria situat l'autor a prop de l'extrema dreta. Avui, qui la pronuncia és Alberto Núñez Feijóo, president d'un Partit Popular que ha redescobert en la immigració una mina de la qual en pot treure profit.

Que el PP ha elevat el discurs contra la població nouvinguda es va fer evident aquest dissabte a la Conferència de Presidents de Múrcia, on el líder popular va reunir els seus barons per establir les línies d'actuació del partit.

I com la majoria de canvis, aquest també s'ha anat coent a foc lent. Ho ha fet en gran manera de la mà de les enquestes que han anat escurçant la distància entre Vox i el PP i a rebuf d'un debat que a Europa fa anys que impacta en l'argumentari polític.

Ara bé, tot i els intents de presentar el partit com una formació unida i monolítica, els populars naveguen entre la nova línia dura de Gènova i la línia encara més dura d'Isabel Díaz Ayuso. Un moviment que no convenç tothom.

Canvi d'estratègia

El gir del PP suposa un canvi de tàctica política, però també d'aliances. Els populars han passat al xoc frontal amb Vox amb l'esperança de recuperar terreny perdut i acaparar una qüestió que tradicionalment ha abanderat la formació de Santiago Abascal.

Això després d'haver evitat fer sang amb un partit amb qui han estat governant a moltes comunitats autònomes i amb qui han pactat diversos pressupostos, i a qui han comprat bona part del seu marc mental.

Hi podria haver influït també la possibilitat d'un avançament electoral que no descarten algunes comunitats autònomes en mans populars i l'esperança, mai perduda, que Pedro Sánchez convoqui els comicis generals abans de 2027. Recordem que, tot i la difícil aritmètica que pronostiquen els sondejos, Feijóo aspira a governar en solitari.

També deu ressonar encara una dada de l'últim CIS, segons el qual Abascal (17,3%) hauria avançat Feijóo (15,5%) com a preferit per presidir el govern espanyol.

A Gènova, hi treuen ferro i treuen pit. També neguen haver-se abonat als postulats d'Abascal, però sostenen, amb ironia, que si fossin Vox "estarien preocupats". De fet, en aquest nou argumentari, que Feijóo repeteix com un mantra en cada acte en què participa, el PP es reivindica com l'opció "sensata" entre el PSOE i Vox.

A ningú se li escapa, però, la complexitat de voler situar-se en la centralitat amb un discurs escorat a l'extrema dreta.

Integració, només en castellà?

Si en una cosa coincideixen els populars és que cal apostar per una immigració "culturalment pròxima", és a dir, donant prioritat a les persones llatinoamericanes. En paraules de Feijóo, "la hispanitat és compartir vincles socials, idiomàtics, de comportament, que han de tenir una discriminació positiva".

Integració a través de la llengua, però només la castellana, perquè, tal com sostenia en una entrevista a Onda Cero el president andalús, Juanma Moreno Bonilla, que s'acostuma a associar a l'ala més moderada del partit, les cooficials no entren en l'equació.

El PP aposta així per categoritzar la immigració en funció de l'origen, afavorint els qui provenen de "les nacions germanes d'Hispanoamèrica". Un concepte que Ayuso s'ha pres fil per randa fins al punt d'afirmar que un argentí o veneçolà a Madrid "no és un immigrant".

"Ho serà per una qüestió legal de papers, però no ho és, a cap efecte", apuntava en una entrevista a Telecinco, en la qual es referia als menors no acompanyats com a "manades" que van "donant tombs per Europa" i denunciava els migrants irregulars que "deambulen pels carrers sense ofici ni benefici".

Una tesi que Alma Ezcurra, una de les veus en alça del partit, s'afanyava a matisar. Si governen, deia, tindran en compte la idoneïtat dels nouvinguts amb criteris "objectius" com la formació, l'edat o la capacitat de treballar en sectors on calgui mà d'obra: "A excepció de l'idioma i potser els vincles previs amb el país, un marroquí pot complir-ho igual que un colombià, un xinès, un filipí o un guineà".

Expulsar migrants legals

Una de les mesures estrella de Feijóo és precisament reforçar les fronteres amb un visat per punts que permeti regular l'entrada de migrants en funció de les necessitats econòmiques i socials. I parla de "descontrol migratori", encara que el 94% dels migrants que han entrat a Espanya en l'última dècada ho han fet per vies legals, segons dades de l'executiu.

La idea, que s'inspira en el model de països com el Canadà o Austràlia, recicla la proposta que va fer Mariano Rajoy el 2008 i que mai va tirar endavant.

Però n'hi ha d'altres. El Partit Popular també vol reformar la llei per poder expulsar migrants que resideixin legalment a Espanya si han comès delictes greus o bé lleus, si són reincidents.

Fan així un pas més en vincular obertament immigració i delinqüència, un camí que havien començat a traçar l'any passat i que s'ha anat aplanant des del Congrés Nacional de Madrid.

Ho fan, però, obviant una realitat: les traves que sovint posen els països d'origen a l'hora d'acceptar la repatriació. I una altra: que el Codi Penal espanyol ja preveu, en determinats casos, expulsar els migrants condemnats a més d'un any de presó.

Segons dades del Ministeri de l'Interior, l'any passat van ser expulsades 3.031 persones, un miler més que el 2021, per motius que van des de la seguretat nacional fins a l'aplicació de la llei d'estrangeria.

El mite de les subvencions

Delinqüència a banda, el PP ha passat a adoptar un altre dels mantres de l'extrema dreta: acusar els migrants de quedar-se les ajudes socials. Un discurs que reforça la idea liberal que qui no se'n surt és perquè no s'hi ha esforçat prou.

"Qualsevol pot entrar il·legalment, sense voluntat de treballar, empadronar-se, demanar l'arrelament sense requisits de permanència ni contracte i després demanar ajudes com la de l'ingrés mínim vital (...). Els subsidis no poden convertir-se en la seva forma de vida", va sentenciar Feijóo dissabte. Moreno Bonilla ho adobava poc després afegint que aquestes prestacions podien generar un "efecte crida".

Unes declaracions que indueixen a pensar que la població migrant és qui acapara aquest tipus d'ajudes socials, quan el 82,5% dels qui reben l'IMV són espanyols. A més, per demanar-lo, cal haver residit a l'estat de manera legal durant almenys un any. I fins i tot per sol·licitar l'arrelament és necessari demostrar un empadronament continuat de tres anys i tenir una oferta de feina ferma.

Dades que deixen en paper mullat les afirmacions que diferents dirigents del partit han anat deixant caure en els darrers dies posant en qüestió que tinguin més drets "els qui arriben a Espanya sense contracte que qui ho fa amb els papers en regla".

Una lògica similar s'aplica a les dades d'ocupació. Tot i que Feijóo ha anat repetint que "no ens podem permetre" que les taxes d'atur de la població estrangera siguin superiors als de la població local, la realitat s'imposa. L'enquesta de població activa de l'INE demostra que els estrangers tenen taxes d'activitat "molt més altes" que els espanyols: un 68,5% versus un 58,5% el 2024 i un 69,3% respecte d'un 57,3% el segon trimestre d'aquest any.

Tema transversal i arma electoral

Del que no hi ha dubte és que la immigració és un tema que ja ocupa gran part del debat polític, al carrer i també a les institucions. Només cal fixar-se en els darrers plens.

La setmana passada, sense anar més lluny, hi va haver tres debats sobre immigració al Congrés: la delegació de competències a Catalunya, la limitació de permisos de paternitat a temporers estrangers i la compareixença de la ministra Elma Saiz sobre la gestió migratòria.

Debats que cada vegada són més habituals i que s'estan convertint en arma llancívola, una estratègia per desgastar el contrincant i un terreny en què l'extrema dreta --i ara la dreta-- se sent especialment còmoda, en contrast amb una esquerra encara amb reticències per abordar, a fons, aquesta qüestió.