"Ma mare les comparteix tot el dia": pares, avis i tiets enganxats a reenviar notícies falses

"A ma mare, que té uns 60 i llargs anys, hi ha algunes notícies que abans de fer res ja l'encenen i li he de dir, ei, calma, que això no correspon a la realitat!".

No és difícil trobar persones que ronden la trentena i que parlen de pares, avis o tiets desenfrenats amb l'ús del mòbil i les xarxes socials.

"Els meus pares no filtren", diu en Sergi Prades, que explica que normalment els respon dubtes sobre notícies falses o dubtoses.

L'Azul Martins encara és més contundent: "Crec que seria bo posar-los un control parental als propis pares per protegir-los una mica".

Notícies de política, salut, alimentació, crisi climàtica... Continguts amb o més o menys fiabilitat que es reenvien per WhatsApp i que omplen els grups de família.

"Jo m'informo per TV1, per TV3 i per WhatsApp", diu riallera Julia Castillo, que no vol dir la seva edat però que explica com la seva neta li diu que no es cregui tot el que veu:

Enganxats a compartir notícies

Diversos estudis de la Pompeu Fabra han corroborat que, generalment, la gent gran sap identificar les notícies falses un cop les llegeix.

"Les persones de més de 60 anys identifiquen bé la desinformació", descriu Carles Pont, professor de la facultat de comunicació de la UPF.

Però també són els que, sense haver entrat a la notícia, les comparteixen més per WhatsApp. "Viralitzen notícies falses més ràpidament que altres persones de menys edat".

Un dels factors que hi contribueixen, el temps disponible que poden tenir els que ja s'han jubilat. "Ara quan no sabem què fer, agafem el mòbil; abans ens avorríem".

O el fet d'haver adquirit competències digitals més recentment. "No és per l'edat que la gent gran és més procliu a les notícies falses, sinó l'experiència en entorns digitals", apunta Andrea Rosales, professora de comunicació de la UOC.

La formació també hi pot influir. I, de fet, els estudis de la UPF conclouen que hi ha una bretxa de gènere significativa en aquesta qüestió.

"Les dones de més de 70 anys són més crèdules que no pas els homes; donen més credibilitat a determinades notícies que poden ser falses", relata Pont. "Això es pot explicar perquè l'educació que van rebre en la dictadura va ser pitjor que la dels homes", afegeix.

També la soledat, assenyala Rosales, pot contribuir a qualsevol edat a creure's amb més facilitat els continguts dubtosos. I, finalment, la pèrdua de confiança en els mitjans tradicionals.

"La deslegitimació del periodisme convencional és un fet", descriu Pont. "Només cal entrar a Instagram, TikTok, X o Facebook, on veiem missatges que deslegitimen el paper dels periodistes i que els consideren directament mentiders".

Per Rosales, cal un canvi d'actitud dels periodistes: "Que no copiïn només les declaracions i que facin més periodisme d'investigació per retrobar la confiança de la gent en els mitjans de comunicació".