Macron tanca l'escola d'elit d'alts funcionaris, una promesa feta als Armilles Grogues

El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat el tancament de l'Escola Nacional de l'Administració, l'ENA, la institució que fa dècades que forma els alts funcionaris de l'estat.

La supressió d'aquesta escola va ser una de les promeses que Macron va fer el 2019 després de les revoltes del moviment Armilles Grogues del 2018 i 2019.

"Perfils menys determinats socialment"

El president francès ho ha anunciat aquest dijous durant una videoconferència amb 600 alts càrrecs de l'administració, i ha afegit que el substituirà un Institut de Servei Públic.

Ha promès que aquest nou centre de formació seleccionarà "perfils menys determinats socialment" i que també servirà per fer formació continuada a l'alt funcionariat.

Fundada per De Gaulle

L'ENA la va fundar el 1945, just acabada la Segona Guerra Mundial, el llavors president Charles de Gaulle amb la intenció de modernitzar l'administració i trencar les elits existents.

L'escola va aconseguir el seu objectiu, però al llarg de les dècades s'ha acabat convertint al seu torn en un símbol elitista.

El motiu és que molts dels estudiants són fills d'exalumnes ben instal·lats en l'alt funcionariat i en la política que governa el país.

Els "enarques"

Hi han passat 6.500 alumnes, 80 de nous cada any, se'ls coneix com a "enarques", i entre les seves files s'hi compten quatre presidents de la República i nou primers ministres, a més de molts ministres.

El mateix Macron és un dels presidents que hi ha passat, així com Valéry Giscard d'Estaing, Jacques Chirac i François Hollande, i també polítics com Michel Rocard i Ségolène Royal.

Criticada des dels 60

Les crítiques a la institució van començar la dècada del 1960, i s'han anat reproduint des de llavors, qüestionant la visió tecnocràtica i funcionarial dels quadres que formava.

El 1991, la seu principal de l'ENA es va traslladar de París a Estrasburg, amb la intenció d'apropar-la a les institucions europees i a una altra escola de funcionaris, l'Institut Nacional d'Estudis Territorials.

Una decisió "populista" segons els exalumnes

L'anunci de la supressió de l'ENA ha disgustat el president de l'associació d'antics alumnes, Daniel Keller, que l'ha qualificada de "populisme que llança l'alta funció pública a pasturar".

Als alumnes actuals tampoc els ha agradat; un d'ells, Alexandre Canesson, nega que la trajectòria que suposa passar per l'ENA sigui elitista:

"M'he traslladat deu cops en deu anys per tot França. Mai a París. La realitat del territori, de les dificultats dels francesos, les he percebut en cada estada."

Una altra alumna, Lauriane Marzan, es queixa que Macron, que ara ha criticat el "corporativisme" de l'alt funcionariat, "no hauria de qüestionar la formació que ell mateix ha tingut."

Trencar el "bloqueig perpetu"

L'entorn del president s'ha afanyat a defensar la mesura: fonts de la presidència han assegurat que vol "evitar el favoritisme" i que es generi "més confiança en una administració modernitzada".

Segons François Bayrou, comissari de planificació de França, càrrec nou creat per Macron el 2020, la mesura és necessària per trencar l'immobilisme de la burocràcia francesa:

"S'ha convertit en un sistema ineficaç de bloqueig perpetu que fa que mai es pugui canviar res."