"Malaltia traïdora": per què l'osteoporosi no avisa fins que és massa tard
L'osteoporosi és una malaltia silenciosa que avança sense fer soroll fins que, de sobte, ja és massa tard. Així ho alerta el doctor Josep Vergés, president de la Fundació Internacional per l'Osteoartritis (OAFI), en una entrevista al "Tot es mou" amb Helena Garcia Melero. Vergés qualifica aquesta patologia de "malaltia traïdora", és a dir, que no provoca dolor, no dona símptomes i es manté amagada fins que finalment es manifesta amb conseqüències sovint greus.
Tot i aquest caràcter insidiós, Vergés recorda que la majoria dels casos es podrien prevenir amb mesures tan assequibles com un diagnòstic precoç, exercici regular, una alimentació equilibrada i una prevenció constant al llarg de la vida.
Per al doctor, avançar-se a la malaltia és essencial, perquè només així es poden prevenir fractures i mantenir una bona qualitat de vida a mesura que envellim.
Una malaltia que afecta 3,5 milions de persones a Espanya
L'osteoporosi és una patologia amb una incidència molt elevada: a Espanya, més de 3,5 milions de persones en pateixen les conseqüències, i el 80% són dones.
La desigualtat en salut articular continua recaient principalment sobre elles, especialment durant la menopausa i els anys posteriors, quan la pèrdua de densitat òssia s'accelera.
Segons el doctor Vergés, moltes dones desconeixen que tenen osteoporosi fins que ja han tingut una fractura. És un diagnòstic que, en la majoria dels casos, arriba tard:
"En un 70-80% de les pacients, el diagnòstic arriba després de la fractura. Un dia vas a esquiar o rellisques al bany i... crac."
300.000 fractures anuals i punts crítics a les llars
A Espanya, l'osteoporosi provoca 300.000 fractures cada any, especialment al canell, al cap de fèmur i a la columna vertebral. Són lesions greus que sovint tenen un impacte directe en la mobilitat i la qualitat de vida de les persones afectades.
Segons dades d'OAFI, dins les llars s'han identificat 300 punts problemàtics on es concentren la majoria d'accidents. El bany és, amb diferència, l'espai més perillós:
- El 4% de les fractures osteoporòtiques passen en aquest espai.
- Això equival a 12.000 fractures anuals només dins del bany.
Per aquest motiu, el doctor Vergés insisteix en la importància de millorar la seguretat d'aquest espai i fa una recomanació tan simple com decisiva:
Canviar la banyera per un plat de dutxa. Està demostrat que és molt més segur.
Prevenció: el punt clau per evitar fractures
El doctor Vergés insisteix que la prevenció és la millor eina per combatre l'osteoporosi i evitar fractures futures. La clau, diu, és actuar abans que la malaltia es faci visible.
1. Densitometries a partir dels 40 anys
Permeten detectar la pèrdua de densitat òssia en les primeres fases i anticipar possibles riscos abans que es produeixi una fractura.
2. Ecografies del calcani
Una prova ràpida, senzilla i útil per estimar el risc de fractura mitjançant l'estudi del taló, una zona que reflecteix bé l'estat de l'os.
3. Conèixer els antecedents familiars
L'osteoporosi té una base genètica i endocrina, i saber si hi ha casos a la família ajuda a identificar persones amb més risc.
4. Evitar el tabaquisme
Tot i que no és gaire conegut, el consum de tabac augmenta significativament el risc d'osteoporosi, ja que accelera la pèrdua de massa òssia.
La importància de la vitamina D i el calci
El doctor Vergés recorda que la vitamina D és essencial perquè el cos pugui absorbir el calci i mantenir els ossos en bon estat. El nostre organisme en pot produir de manera natural, i per fer-ho només cal prendre una mica el sol, uns 15 minuts al dia, sempre amb moderació i protecció adequada.
Pel que fa al calci, el doctor subratlla que els suplements només s'han de prendre en cas de dèficit i sempre sota prescripció mèdica. Una alimentació equilibrada, diu, ja cobreix les necessitats de la majoria de les persones.
L'activitat física és una de les eines més efectives per estimular l'os i frenar la pèrdua de densitat. El doctor Vergés recomana prioritzar exercicis que generin un impacte moderat, ja que són els que ajuden a mantenir els ossos actius i forts. Entre les activitats més adequades hi ha:
- Caminar amb energia, a bon ritme.
- Fer salts suaus, sempre adaptats a cada persona.
- Treballar amb pesos lleugers per activar la musculatura i l'os.
- Fer exercicis de força, tant de tren superior com inferior.
- Qualsevol moviment que ajudi a "fer treballar l'os" i estimuli la seva resistència.
És fonamental moure's. Hem d'arribar a grans, però arribar-hi bé. El que no podem és arribar-hi en una cadira de rodes.
Menopausa i tractament hormonal: una opció a considerar
Davant la pregunta sobre la teràpia hormonal en l'etapa de la menopausa, el doctor Vergés explica que pot ser una opció molt beneficiosa, sempre que estigui correctament controlada per un ginecòleg o ginecòloga.
Aquest tipus de tractament pot ajudar a compensar la caiguda d'estrògens, un factor que accelera la pèrdua de massa òssia.
Des d'OAFI, s'ha proposat impulsar un estudi per analitzar què passaria si els derivats estrogènics s'iniciessin abans de la menopausa i se'n fes un seguiment durant quatre o cinc anys.
Segons Vergés, és probable que aquesta estratègia redueixi de manera significativa els casos d'osteoporosi i d'artrosi, tot i que recalca que cal demostrar-ho amb evidència científica.
