Malgrat l'aïllament, els islandesos d'ara són genèticament diferents als de fa mil anys
Malgrat el seu aïllament i endogàmia, els islandesos actuals no s'assemblen tant com es podria pensar als primers pobladors d'aquell país. Així ho revelen les anàlisis d'ADN de restes humanes amb mil anys d'antiguitat.
Els primers colonitzadors d'Islàndia provenien de Noruega, de Gran Bretanya i d'Irlanda. Hi van arribar entre els anys 870 i 930. L'estudi de 27 esquelets que pertanyen a alguns d'aquests primitius pobladors mostra que s'assemblen molt més als ciutadans actuals dels seus països d'origen que als islandesos d'avui.
L'estudi l'ha fet un equip encapçalat per Sunna Ebenesersdóttir, de l'empresa islandesa deCODE Genetics, i ha comptat amb la participació del català Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). Es publica a la revista "Science".
Si bé hi ha restes que suggereixen algun poblament anterior, es dóna per establert que els primers pobladors estables eren o noruecs o gaèlics procedents de les illes Britàniques o una barreja de tots dos grups.
Actualment, un 70% de l'empremta genètica dels islandesos prové dels noruecs. En canvi, els esquelets analitzats en aquest estudi mostren que fa mil anys era només d'un 57%. Per tant, el pes dels noruecs ha augmentat en aquests mil anys.
L'explicació, segons Lalueza-Fox, pot ser que els pobladors d'origen celta van tenir menys descendència, probablement perquè hi havia més homes d'origen escandinau i més dones d'origen gaèlic. Aquestes últimes haurien arribat com serventes o esclaves. Aquest biaix de gènere hauria acabat donant més pes als gens noruecs, aportat sobretot pels homes.
L'anàlisi d'ADN antic, camp en el qual Lalueza-Fox és un dels especialistes mundials més reconeguts, permet fer un viatge en el temps i conèixer detalls de poblacions antigues. En el cas d'Islàndia, ofereix detalls sobre l'evolució en un territori petit i aïllat:
Els islandesos contemporanis han estat marcats per 1.100 anys d'una profunda deriva genètica i això significa que són més semblants entre ells, però diferents a les actuals poblacions continentals d'Europa.
L'estudi no té interès només per reconstruir la història d'Islàndia, sinó també per a estudis mèdics. L'empresa deCODE Genetics ha realitzat molts estudis gràcies a registres genealògics de set segles d'antiguitat. Juntament amb anàlisis genètiques de tota la població i a registres mèdics ha pogut establir la relació entre certes característiques i malalties i gens concrets.
Això és possible en un país petit, força homogeni i amb bona documentació històrica sobre els seus habitants. Uns habitants que, com explica aquesta màquina del temps que és l'ADN antic, han anat divergint, al llarg dels segles, dels primers pobladors del país.
