Manifest contra la reforma de la llei de política lingüística d'ERC, Junts, PSC i comuns
Més de 200 personalitats dels àmbits del dret, la cultura, la docència o el periodisme han signat un manifest contrari a la reforma de la llei de política lingüística acordada entre ERC, Junts, PSC i comuns, tot i que Junts se'n va desmarcar hores després d'haver-ho anunciat.
El text, titulat "Defensem l'escola en català", exigeix l'aturada de la reforma legislativa perquè assegura que constitueix un retrocés amenaçador per al futur de la llengua "en un àmbit que és clau per a normalitzar-la". A més, adverteix que la modificació no frenarà la judicialització de la llengua i farà retrocedir el model d'immersió lingüística.
Si la reforma s'aprova, la norma declararà el català com a "llengua pròpia de Catalunya", que és "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". La modificació, però, també apunta que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", un fet que el manifest critica:
La incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere que el català no es pot permetre en la situació de feblesa actual, accentuada entre la població més jove.
El manifest s'ha presentat aquest dilluns a la tarda a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra. A l'acte hi ha assistit la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l'expresident de la Generalitat Quim Torra i els diputats de Junts Aurora Madaula i Francesc de Dalmases.
Impulsat per Plataforma per la Llengua, el manifest "Defensem l'escola en català" considera que la reforma és una "rendició" davant el que creuen que és una "persecució activa i atàvica" a la llengua catalana.
És per això que reclama a tots els diputats que aturin la proposta de modificació de la llei de normalització lingüística. Aposten per una defensa i un reforç del català com a llengua d'ús del sistema educatiu, fent-la més útil, atractiva i necessària.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha criticat que, entre les formacions que han impulsat la reforma, hi hagi dos partits independentistes, com Esquerra i Junts:
No ens aportarà cap benefici i ens estem amenaçant sols. Fent un autogol, un tret al peu, digueu-ne com vulgueu, però ens estem fent mal nosaltres mateixos. El resum és que ens estem fent mal nosaltres mateixos. Per tant, des de Plataforma per la Llengua demanem clarament que es retiri aquesta proposta de modificació de la llei de política lingüística.
El rebuig d'alguns sectors ha fet que la reforma es trobi congelada per intentar obrir-la al consens social.
En l'acte de presentació hi ha intervingut Lluïsa Selma, cap d'estudis de l'Escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, que dit que, per als seus alumnes, "el català és un idioma estranger".
La directora de l'Institut Juan Ramón Jiménez de Sabadell, Sílvia Casajoana, ha assegurat que la davallada del suport a la immersió lingüística es deu al fet que prometia ser un instrument d'ascensor social, però no ho ha estat. "L'ascensor no ha funcionat, perquè només amb la llengua no n'hi ha prou per donar oportunitats a la gent", ha afirmat.
Entre els signants hi ha escriptors com Jaume Cabré, Bel Olid, Màrius Serra, Irene Solà, Josep Vallverdú o Antònia Vicens; músics com Maria del Mar Bonet, Cesk Freixas, Lluís Llach, Quimi Portet, Joan Reig o Xavi Sarrià; intèrprets com Manel Barceló, Josep Maria Flotats, Joel Joan, Sergi López, Lluís Marco o Carme Sansa; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; l'expresident de la Generalitat Quim Torra, l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig. La llista completa de signants es pot consultar aquí.
