"Desobediència a les aules": la defensa de la llengua centra les manifestacions de la Diada

"Més motius que mai, independència", amb aquest lema l'ANC i la resta d'entitats organitzadores han sortit al carrer en la manifestació de la diada intentant esperonar un moviment independentista desmobilitzat i que, aquest any, ha topat amb una altra pedra a la sabata: l'amenaça de pluja. 

En un moment de crisi del sobiranisme, l'ANC recorda que hi ha "més motius que mai" per sortir al carrer. 

Garantir el futur del català, defensar la nació i posi fi a l'espoli són les principals reivindicacions d'aquesta manifestació, en què, segons la Guàrdia Urbana, han assistit unes 28.000 persones, menys de la meitat que l'any passat.

Malgrat que durant el matí les tradicionals ofrenes de l'11 de Setembre al monument a Rafael Casanova s'han vist deslluïdes per la pluja i molts actes han hagut de ser suspesos, a la tarda el cel ha respectat la diada. 

La marxa ha arrencat puntual, a les 17.14 hores, xifra que fa al·lusió directa a l'any en què van passar els fets que rememora la Diada nacional de Catalunya.

El president de l'ANC, Lluís Llach, ha llegit el manifest unitari en nom de totes les entitats participants (Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, la Intersindical i el Ciemen), on ha fet una crida a "desobeir" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la parcialment el decret que pretenia blindar el model d'escola en català. 

"Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir"

El president de l'ANC ha assegurat que tant a aquesta sentència, a litigis com el de l'art de Sixena o a l'estat del servei de Rodalies de Catalunya només s'hi pot respondre "amb una defensa aferrissada". 

"Per a aquesta defensa necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica. "L'èxit de l'1 d'octubre va raure en la desobediència"

Llach ha fet una crida als partits a trobar "camins d'entesa" per recuperar l'esperit de fa una dècada i retornar a les institucions "el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals". Però "sense la força del carrer, l'independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament", ha avisat a l'independentisme desencantat. 

Les entitats han reivindicat la independència, "no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l'eina que ha de garantir els drets col·lectius que se'ns neguen", com el dret a un habitatge digne i a una feina de qualitat.

Llach ha denunciat la "vulneració dels drets fonamentals" de Catalunya de manera "constant, planificada i escandalosa", en referència al dèficit fiscal, els casos de corrupció que esquitxen membres dels diferents governs espanyols, la negativa del Suprem a aplicar la llei d'amnistia i la persecució a independentistes. 

Com l'any passat, la marxa s'ha fet de forma descentralitzada, amb dues mobilitzacions més, a Girona i Tortosa, Baix Ebre.

Segons les policies locals, entre les tres poblacions sumarien uns 40.000 participants. Per la seva banda, l'ANC assegura que la participació ha superat amb escreix les 100.000 persones. 

Independentment de les xifres, segons l'Assemblea, "la manifestació de l'11-S és any rere any la manifestació més important d'aquest país i un clam clar que la voluntat independentista perdura".

"Tot i la pluja intensa de Barcelona, la ciutadania ha tornat a donar una lliçó a aquells que donen per mort el moviment independentista." 

Barcelona, pendent del cel

La manifestació de Barcelona ha començat a pla de Palau, amb els presidents de l'ANC, Lluís Llach, i d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, a la capçalera.

La marxa, amb un recorregut rectilini des de l'avinguda Marquès de l'Argentera i els passeigs d'Isabel II i Colom, ha acabat a l'inici de la Rambla, on Llach ha fet els parlaments.

El portaveu de Junts, Josep Rius, ha denunciat, abans d'arrencar la marxa, la "falsa normalitat" pel fet que Carles Puigdemont no pugui tornar a Catalunya.

Per Junts, hi ha més motius que mai per sortir al carrer, no només per la independència, sinó contra un Estat que "no cessa en la seva ofensiva contra Catalunya", en al·lusió a la sentència del TSJC sobre el català i a les "traves" perquè aquesta llengua sigui oficial a la Unió Europea.

Des d'ERC, que ha hagut d'anul·lar el seu acte polític de primera hora de la tarda per la pluja, la seva secretària general, Elisenda Alamany, ha subratllat que avui es commemora que Catalunya "segueix dempeus".

"Reivindiquem que som un poble viu, una nació viva davant d'aquells que ens volen pacificar, que pensen que Catalunya és una comunitat autònoma més, i també davant d'aquells que ens volen dividits i més debilitats"

El secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha reivindicat l'esquerra independentista com a "única proposta política" per aconseguir la "llibertat total" de Catalunya. Així ho ha dit minuts abans de l'arrencada de la manifestació organitzada per la CUP i altres organitzacions afins.

Aquest any ha assistit a la manifestació de l'ANC un grup de seguidors de la formació independentista d'extrema dreta, Aliança Catalana, encapçalats per Sílvia Orriols, que corejaven lemes contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i contra el líder de Junts, Carles Puigdemont. Al seu voltant, s'hi ha desplegat agents dels Mossos d'Esquadra per evitar incidents.

Un grup de motoristes i una columna de tractors s'han afegit al gruix de manifestants a l'inici de la manifestació, en el que també s'hi han pogut veure cartells i símbols amb referències a Palestina, els problemes de Rodalies o les obres de Sixena.

A Girona, de la plaça Catalunya a la Devesa

Unes 12.000 persones han participat en la manifestació independentista de la Diada a Girona, segons la policia local. 

La marxa ha començat a la plaça de Catalunya, ha passat per les places de Pompeu Fabra i de l'Hospital, la gran via de Jaume I i l'avinguda de Ramon Folch fins a la Copa, a les portes de la Devesa.

A Tortosa acaba al passeig de l'Ebre

A la de Tortosa uns 1.700 manifestants han sortit de la plaça de Gerard Vergés i han marxat pels carrers Montcada i Bonaire, travessant el riu Ebre pel Pont de l'Estat, l'avinguda Cristòfol Colom, el carrer València i l'avinguda Catalunya fins al passeig de l'Ebre.