Manuel García-Castellón, el jutge jubilat que continua en ruta

Manuel García-Castellón intenta ser amable. De fet, té un tracte afable i educat. Però això no és obstacle perquè el seu posat imposi. A la recepció de la Forta (la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics), on es fa l'entrevista, té tothom quadrat. Encara que no tothom sap de qui es tracta, és evident que és algú amb autoritat.

Encara que s'hagi jubilat, quan algú ha estat jutge central d'instrucció a l'Audiència Nacional, ho és per a tota la vida.

La violència "bestial" de Tsunami

García-Castellón manté un to tranquil durant tota l'entrevista, però hi ha dos temes que sí que aconsegueixen enervar-lo: el que considera una invasió de la justícia per part de la política i l'amnistia.

El magistrat jubilat diu que no té més remei que respectar l'aval del Tribunal Constitucional a la llei d'amnistia, però que això no vol dir que ho comparteixi. En absolut. "L'amnistia és una autèntica barbaritat", diu contundent.

El procés "va ser un cop d'estat" i la Constitució va rebutjar expressament l'amnistia. García-Castellón es mostra especialment indignat amb el fet que, a parer seu, l'amnistia no respecta la igualtat entre els ciutadans, perquè hi ha beneficiats, per una banda, i víctimes o perjudicats, per l'altra.

Per exemple,  són perjudicats "aquells que van estar tres dies a l'autopista, aturats entre Barcelona i Perpinyà". I, sobretot, les víctimes de l'aeroport. El jutge diu que es va violar la llei de navegació aèria, perquè es va posar en risc el trànsit internacional de vols.

A l'aeroport es van llençar carros de supermercat contra els policies des del pis de dalt al de baix, i hi va haver molts ferits.

S'encén especialment quan explica què va passar amb el ciutadà francès que va morir d'un infart i al qual "va ser impossible assistir pel tumult a l'aeroport".

Arran d'aquests fets, García-Castellón va parlar per telèfon amb la filla de l'home mort, per oferir-li la possibilitat d'exercir accions legals: "Ella estava espantada, però em va dir una cosa que em va deixar gelat: 'Jo mai més tornaré a Catalunya, mai a la vida. Perquè a França he viscut disturbis molt importants, com els Armilles Grogues, però mai he vist una violència així, d'autèntics animals. No ja per la mort del meu pare, que segurament havia de morir i què hi podem fer... però amb aquesta violència, mai més hi tornaré, mai'."

Els puros del rei

García-Castellón, nascut a Valladolid, arriba a l'Audiència Nacional, a Madrid, el 1993, i el primer gran cas que va portar el propulsa directament a totes les portades.

En el llibre "Habla, para que se conozca", el magistrat explica alguns detalls del cas Banesto, i de la seva decisió d'enviar a la presó "el banquer ídol dels universitaris".

"Durant molts anys s'havia dit que Mario Conde era un home pròxim al rei Joan Carles. Que tenia influència en el monarca i bons amics en el seu entorn, com el cap de la Casa del Rei, Fernando Almansa", relata en el llibre. I aquí ve una de les anècdotes sucoses. Joan Carles comunica al jutge que el vol conèixer. El monarca el rep amb un somriure, fumant un puro, i després d'unes paraules de cortesia, li fa una única pregunta:

Què tal va el cas Banesto?

Segueix el seu curs, és la breu resposta del jutge.

Joan Carles, assegut en una butaca, fa dues pipades al puro i considera acabada la conversa. Res més, però prou per aclarir dubtes. El rei no li va demanar res, no li va insinuar res. Només li va fer aquella pregunta.

En l'entrevista intento (sense èxit) saber més detalls d'aquella trobada, però el jutge no va més enllà: "Em vaig trobar aquella pregunta i dues pipades de puro, res més. Pipades seves, no meves."

El magistrat manté el mateix silenci que mantindrà en altres moments de l'entrevista: "Jo necessitava explicar coses que no s'han sabut, però sempre respectant el secret professional i l'ètica judicial que m'impedeix parlar de ningú a qui hagi tingut al davant."

La lluita contra ETA

L'entrevista s'allarga amb el recorregut pels més de 46 anys de carrera del magistrat. ETA marca bona part de la trajectòria del jutge, ja sigui en el seu despatx a l'Audiència Nacional com durant la seva llarguíssima etapa com a magistrat d'enllaç amb França.

Va viatjar en un avió militar a Bilbao i va acompanyar el pare de Miguel Ángel Blanco a casa seva durant el segrest del seu fill.

A José María Aznar el va citar com a víctima de l'atemptat que va patir. Diu que es van veure a la tarda, per evitar l'expectació mediàtica. De l'expresident del PP destaca els grans avenços durant el seu mandat en la lluita antiterrorista, enfront de la "indiferència" de José Luis Rodríguez Zapatero.

Una cosa sí que va fer bé, però, l'expresident socialista a parer del jutge: triar Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre de l'Interior. Pérez Rubalcaba "va saber aprofitar amb intel·ligència molts dels fruits de la tasca feta per Aznar i va ser determinant en la dissolució de la banda terrorista".

Després dels seus anys a França i d'una etapa més curta a Itàlia, García-Castellón torna a Madrid i a les portades. Són els anys de Púnica, Lezo, Villarejo i també els dels CDR  i Tsunami. Una causa, aquesta última, que, com és ben sabut, es va acabar arxivant perquè una pròrroga de la instrucció  es va fer fora de termini.

García-Castellón assegura, amb rostre impertorbable, que va reactivar la causa quan va tenir els informes, sense tenir en compte el calendari polític (en aquell moment s'estava negociant la llei d'amnistia). I tot i la frustració per l'arxiu final, el 3 de setembre del 2024, està satisfet perquè el Tribunal Suprem, per unanimitat, estava disposat a investigar Carles Puigdemont per terrorisme.

El magistrat es jubila als 72 anys el 2 de setembre del 2024, un mes abans del que s'havia previst. Diu que ho fa per aprofitar el bon temps abans de les pluges de la tardor per fer un viatge en moto per França i Alemanya. "Així és: el jutge és un moter de llarg recorregut, amb milers de kilòmetres a l'esquena", recull el llibre. 

De la seu de la Forta, on hem fet l'entrevista, el jutge no marxa en moto. Ho fa en taxi i rumb a una trobada amb algun altre mitjà de comunicació.

Té l'agenda carregada aquests dies i les respostes es repeteixen, especialment pel que fa al capítol titulat "La invasió política de la justícia". Diu que el moment actual és dolent, que la imatge d'un fiscal general assegut al banc dels acusats és "patètica", i que les denúncies de lawfare són especialment indignants quan venen des del govern.

El llibre recull "la seva veritat", això no ho nega. Els jutges només parlen a través de les seves sentències. Excepte quan es jubilen. I ara que pot, explica la seva versió, amb tanta determinació com quan amb els seus amics va pujar en bicicleta el Tourmalet, port mític del Tour de França.

García-Castellón explica el que vol i calla el que vol. Com quan li preguntes:  "I vostè què en pensa d'aquella famosa crida d'Aznar contra la inhibició en l'actual situació política?" Diu Aznar: "Qui pugui fer, que faci, qui pugui parlar, que parli, que pugui aportar, que aporti...". Resposta: el silenci.