MARIAN AGUILERA
Després d'aquell "A la ville de Barcelona" de Joan Antoni Samaranch l'octubre del 86, la primera gran imatge popular de l'arribada dels Jocs va ser la de la flama olímpica, que, procedent d'Olímpia, Grècia, va arribar a l'antic port grec d'Empúries
2 min
Després d'aquell "A la ville de Barcelona" de Joan Antoni Samaranch l'octubre del 86, la primera gran imatge popular de l'arribada dels Jocs va ser la de la flama olímpica, que, procedent d'Olímpia, Grècia, va arribar a l'antic port grec d'Empúries. L'escenografia demanava l'entrada al país per l'enclavament grec més important de Catalunya. I els escenògrafs van fer la resta.
Amb un bot de pescadors, una noia pèl-roja de 16 anys va baixar a la platja amb el foc diví de l'olimpisme i va fer un breu recorregut fins a unes roques, on el va traspassar a la primera torxa olímpica de Barcelona, que es va passejar, amb molts relleus, per tot el país.
Aquella noia es diu Marian Aguilera i ha acabat fent de l'escena la seva manera de viure.
És una de les imatges recurrents d'aquells jocs i que segurament molts recordem. La gran sorpresa és que la Marian no ho recorda tant.
No en té cap record guardat, ni fotografia. Ella recorda els dies posteriors quan es passejava per les seus de les diferents competicions amb la seva germana i els seus amics.
D'aquell moment de la torxa la Marian recorda que estava ben tranquil·la perquè només havia de caminar i es va encantar amb el ball dels acompanyants. Allò sí que ho recorda.
Ens hem vist a la cafeteria Farga de la Diagonal de Barcelona. És molt vergonyosa i li costa contestar. No acaba de veure clar que el seu paper fos gens important i m'ha promès que buscarà una bona fotografia d'aquell moment i l'ampliarà perquè la seva neboda sàpiga que la tieta va formar part d'aquells jocs.
El seu somriure és una passada i sembla agraïda per aquest reconeixement que no s'esperava. Al cap i a la fi, nomes duia el foc i si se li apagava n'hi havia un altre en una llàntia...
Potser sí, però aquella imatge forma part de la memòria dels Jocs de Barcelona 92. I del disc dur de molts que aquell dia ens vam enamorar d'aquella nena que portava a Barcelona el foc olímpic i una il·lusió que ens va canviar a tots.
La Marian Aguilera serà la protagonista d'avui, a la mitjanit, al www.catradio/conversesolimpiques.cat. Però també podrem sentir la història de l'heroïna més gran de tots els temps, la deessa de l'olimpisme, la gimnasta Larissa Latynina. El Roger Castillo ens l'explicarà..
Històrica, com ho van ser els jocs de Mèxic 1968.
El doctor Surós ens dirà per què els diürètics poden ser considerats dopants.
Amb un bot de pescadors, una noia pèl-roja de 16 anys va baixar a la platja amb el foc diví de l'olimpisme i va fer un breu recorregut fins a unes roques, on el va traspassar a la primera torxa olímpica de Barcelona, que es va passejar, amb molts relleus, per tot el país.
Aquella noia es diu Marian Aguilera i ha acabat fent de l'escena la seva manera de viure.
És una de les imatges recurrents d'aquells jocs i que segurament molts recordem. La gran sorpresa és que la Marian no ho recorda tant.
No en té cap record guardat, ni fotografia. Ella recorda els dies posteriors quan es passejava per les seus de les diferents competicions amb la seva germana i els seus amics.
D'aquell moment de la torxa la Marian recorda que estava ben tranquil·la perquè només havia de caminar i es va encantar amb el ball dels acompanyants. Allò sí que ho recorda.
Ens hem vist a la cafeteria Farga de la Diagonal de Barcelona. És molt vergonyosa i li costa contestar. No acaba de veure clar que el seu paper fos gens important i m'ha promès que buscarà una bona fotografia d'aquell moment i l'ampliarà perquè la seva neboda sàpiga que la tieta va formar part d'aquells jocs.
El seu somriure és una passada i sembla agraïda per aquest reconeixement que no s'esperava. Al cap i a la fi, nomes duia el foc i si se li apagava n'hi havia un altre en una llàntia...
Potser sí, però aquella imatge forma part de la memòria dels Jocs de Barcelona 92. I del disc dur de molts que aquell dia ens vam enamorar d'aquella nena que portava a Barcelona el foc olímpic i una il·lusió que ens va canviar a tots.
La Marian Aguilera serà la protagonista d'avui, a la mitjanit, al www.catradio/conversesolimpiques.cat. Però també podrem sentir la història de l'heroïna més gran de tots els temps, la deessa de l'olimpisme, la gimnasta Larissa Latynina. El Roger Castillo ens l'explicarà..
Històrica, com ho van ser els jocs de Mèxic 1968.
El doctor Surós ens dirà per què els diürètics poden ser considerats dopants.
