Martínez Sistach afirma que la dedicació de la Sagrada Família serà pel papa un record inoblidable
L'arquebisbe de Barcelona creu que cal recuperar el clima d'entesa de la transició, després que Benet XVI digués que a Espanya hi ha un anticlericalisme agressiu semblant al dels anys 30.
2 min
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha revelat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, que el papa Benet XVI es va mostrar molt satisfet de la seva estada a Barcelona i de com van anar els actes: "Estava molt content. Ell em va dir a l'hora de dinar que la celebració del matí amb la dedicació de la Sagrada Família deixa un record inoblidable".
L'arquebisbe ha explicat que havia fet tot el possible perquè el català fos present a l'homilia del papa: "El papa ha estat sensible a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra llengua. Ha estat coherent amb aquesta sensibilitat i valoració. Em sembla que tothom ha pogut quedar content". Martínez Sistach també ha expressat que estava satisfet de la resposta dels ciutadans: "Hi havia molta gent", ha dit, i ha destacat que "la imatge de la ciutat ha quedat bé en el món".
Retrobar la transició
Lluís Martínez Sistach considera que cal retrobar l'esperit de consens de la transició. L'arquebisbe s'ha referit d'aquesta manera a les declaracions del papa Benet XVI en què va dir que a l'Estat espanyol hi ha un anticlericalisme creixent comparable al que hi havia als anys 30.
L'endemà de la dedicació que va fer el pontífex de la Sagrada Família, Martínez Sistach ha volgut remarcar: "Em sembla que hem perdut aquell temps tan bonic que va ser el temps de la transició. Va ser un temps constructiu, de futur. Napoleó deia que per oblidar una guerra civil es necessitaven moltes generacions, i és veritat. Però a mi em sembla que hauríem de procurar pensar en el present i en el futur, sense oblidar les coses que no s'han d'oblidar. Hem d'anar pensant més en les coses que ens uneixen".
El cardenal arquebisbe també ha assenyalat que hi ha "unes polítiques i unes cultures laïcistes", i ha afegit que s'intenta circumscriure la religió a l'esfera privada quan, segons ell, té una dimensió pública: "Les nostres inquietuds, les nostres conviccions incideixen en la convivència social. La llibertat religiosa no és una llibertat individual, és una llibertat que afecta la persona en les seves manifestacions públiques i privades".
Sobre l'absència del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la cerimònia, l'arquebisbe de Barcelona ha comentat: "No va en absolut contra un estat laic que els càrrecs polítics vagin a actes religiosos. Jo he conegut algun polític amb càrrec important que en un camp de futbol a mi m'ha dit ‘no m'agrada el futbol però estic aquí'. Jo ho trobo molt bé".
catradio.cat/mati
L'arquebisbe ha explicat que havia fet tot el possible perquè el català fos present a l'homilia del papa: "El papa ha estat sensible a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra llengua. Ha estat coherent amb aquesta sensibilitat i valoració. Em sembla que tothom ha pogut quedar content". Martínez Sistach també ha expressat que estava satisfet de la resposta dels ciutadans: "Hi havia molta gent", ha dit, i ha destacat que "la imatge de la ciutat ha quedat bé en el món".
Retrobar la transició
Lluís Martínez Sistach considera que cal retrobar l'esperit de consens de la transició. L'arquebisbe s'ha referit d'aquesta manera a les declaracions del papa Benet XVI en què va dir que a l'Estat espanyol hi ha un anticlericalisme creixent comparable al que hi havia als anys 30.
L'endemà de la dedicació que va fer el pontífex de la Sagrada Família, Martínez Sistach ha volgut remarcar: "Em sembla que hem perdut aquell temps tan bonic que va ser el temps de la transició. Va ser un temps constructiu, de futur. Napoleó deia que per oblidar una guerra civil es necessitaven moltes generacions, i és veritat. Però a mi em sembla que hauríem de procurar pensar en el present i en el futur, sense oblidar les coses que no s'han d'oblidar. Hem d'anar pensant més en les coses que ens uneixen".
El cardenal arquebisbe també ha assenyalat que hi ha "unes polítiques i unes cultures laïcistes", i ha afegit que s'intenta circumscriure la religió a l'esfera privada quan, segons ell, té una dimensió pública: "Les nostres inquietuds, les nostres conviccions incideixen en la convivència social. La llibertat religiosa no és una llibertat individual, és una llibertat que afecta la persona en les seves manifestacions públiques i privades".
Sobre l'absència del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la cerimònia, l'arquebisbe de Barcelona ha comentat: "No va en absolut contra un estat laic que els càrrecs polítics vagin a actes religiosos. Jo he conegut algun polític amb càrrec important que en un camp de futbol a mi m'ha dit ‘no m'agrada el futbol però estic aquí'. Jo ho trobo molt bé".
catradio.cat/mati
