Mas apel·la a defensar l'autogovern com "els herois" de 1714 però amb vots, democràcia i mobilització
La Seu Vella de Lleida ha estat l'escenari escollit per donar el tret de sortida als actes del Tricentenari de 1714 que commemoren els fets històrics de 1714. Un espectacle de música, dansa, teatre i lectures en un escenari carregat de simbolisme ja que la catedral va ser símbol de la resistència dels lleidatans davant del setge de les tropes de Felip V
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha aprofitat aquest acte per manifestar les similituds entre l'objectiu d'aquells fets i els objectius que té ara el poble català. Mas ha recordat que, amb mètodes molt diferents, el 1714 es va lluitar per defensar els drets i les llibertats dels catalans i que, ara, amb l'arma de la mobilització, la democràcia i la dels vots, ha dit, es vol defensar el mateix.
Catalunya ha de "recordar la seva història pera obrir nous horitzons i recuperar les seves llibertats", ha dit un Mas que ha afirmat que la commemoració del tricentenari defensa "la dignitat d'un poble que ha sabut sobreviure desafiant Estats molt poderosos" així com la força del caràcter d'un poble que creu en si mateix.
També ha destacat que Catalunya és un país capaç d'integrar i acollir a milions de persones i fer-los sentir com a catalans, recordant que un 70% de la població o ha nascut fora o té pare i mare nascuts fora i subratllant que un 70% de catalans demana el dret a decidir.
En l'acte també s'hi han sentit els parlaments de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el Manifest per la Commemoració dels Fets del 1714, que ha llegit l'actriu Montserrat Carulla.
Solemnitat i història
Els parlaments han obert un acte que ha continuat amb un espectacle multidisciplinar dirigit per Josep Maria Mestres. Diferents veus del món teatral llegint textos literaris, com un fragment de "La Ciutat Llunyana" de Màrius Torres, i històrics, com el que parlava del duc de Berwick, militar que va dirigr el setge del 1714 a Barcelona, s'escampaven des de l'absis, on les projeccions audiovisuals reforçaven la dramatúrgia escènica.
La dansa i la música també han tingut protagonisme. El cant dels ocells" en versió pop rock, Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz interpretant els versos musicats d'Espriu "He mirat aquesta terra" o l'Orquestra i el Cor de Cambra de Lleida oferint el Cant de la Senyera en són alguns exemples. "Els Segadors" ha posat el punt final.
Amb el lema "Érem, som i serem", els actes del Tricentenari s'allargaran durant tot l'any amb la voluntat de fer una mirada al passat, però també, i sobretot, al present i al futur. Entre aquests actes, la ruta 1714, que proposa visitar els diferents escenaris de la Guerra de Successió.
Un setge sanguinari
La caiguda de Lleida en mans de les tropes de Felip V, va començar a la zona de l'actual barri de Noguerola. Aquí s'hi aixecaven les muralles --de Magdalena i del Carme-- que un atac de les tropes borbòniques va destruir, cosa que va permetre l'entrada de l'exèrcit. S'iniciava un mes de setge, d'assalts, atacs i saquejos que va obligar la població civil a refugiar-se en llocs elevats, com el turó de la Seu Vella, o en espais que consideraven més segurs, com esglésies o l'antic convent del Roser.
Però, a l'hora de la veritat, no va ser així. Aquest edifici, ara en obres per convertir-se en allotjament hoteler, va ser escenari d'una massacre i es va convertir en un símbol de resistència. Un altre dels llocs que van viure els enfrontaments més durs va ser el turó de la Seu Vella. Aquí s'hi va refugiar la població fins a la rendició de la ciutat, l'11 de novembre del 1707.
A partir d'aleshores, la catedral, ocupada per l'exèrcit i utilitzada com a ciutadella, es va convertir en caserna militar fins a mitjans del segle XX, i la ciutat, ja en mans borbòniques, va viure una remodelació urbana, va perdre la Paeria i la Universitat; i la població va perdre els drets i les llibertats.
