Mascaretes fora de les aules: per fi!

Avui, milers de criatures i docents quedaran alliberats d'una punyetera vegada. Això ha estat un infern i si escoltes els especialistes és molest de sentir que aquesta situació s'ha allargat més del compte. Avui alumnes i mestres es tornaran a veure les cares, i això emociona.

Aquest matí, o a la tarda, si tenim un moment mentre portem o recollim la canalla, diguem gràcies al professorat. Ells són els que passen més hores amb els nostres fills i filles..., i treballar en aquestes condicions, durant tant de temps, ha estat un impossible; aplaudim-los per l'adaptació a totes les normes canviants a cada segon, per haver perdut les paraules i la veu darrere la mascareta. I malgrat totes aquestes adversitats han continuat ensenyant.

I ja que hi som, omplim de petons i abraçades la nostra canalla per no haver defallit mai a l'hora de posar-se la mascareta encara que les gomes tibessin o costés de respirar.

De tota aquesta pandèmia hi tres coses que no hem d'oblidar mai: totes les persones que van morir sense una abraçada, com vam abandonar la nostra gent gran i com, fins avui, no hem alliberat les escoles de la mascareta.