Matrimonis forçats a Catalunya: "Et vesteixen de blanc i et porten a casa del teu home"
Els matrimonis forçats costen molt de detectar: no se'n tenen dades reals, no s'han investigat a fons i no és fàcil que es denunciïn. Tot i això, a Catalunya, ja fa temps que es treballa per conèixer aquest fenomen i, sobretot, per ajudar les supervivents en el llarg camí de la superació.
Un estudi pioner fet per la Generalitat i coordinat per les associacions La Nut i Valentes i acompanyades, que es dediquen a garantir els drets de les dones, revela la realitat d'aquest tipus d'unions a Catalunya arran de 25 entrevistes.
La psicòloga Alba Alfageme, coautora de l'estudi "La realitat dels matrimonis forçats a Catalunya", n'explica l'origen a "Solidaris":
Són fruit de la tradició cultural, estan molt limitats a unes comunitats i allunyats de qualsevol precepte religiós.
Trencar amb la família per salvar-se
Les noies que es neguen a casar-se ho fan trencant amb la família, que pressiona incansablement emparant-se en l'honor, i les condemna a l'ostracisme. I les que han hagut de fer el pas, i que finalment han aconseguit sortir-se'n, han de recollir els trossos de tanta trencadissa interior.
Provinents del Marroc, de Gàmbia, del Senegal o del Pakistan, nascudes aquí o que van arribar de petites, fan equilibris entre les pròpies arrels i la cultura d'acollida. L'Ami, l'Àlia i l'Aroa han volgut participar en el programa i verbalitzar tot el que han viscut. A algunes els hem canviat el nom per preservar la seva identitat.
L'Ami, nascuda a Catalunya de pares gambians, té 27 anys i treballa d'administrativa i de model. La família la va obligar a casar-se. La convivència va estar marcada per la violència perquè ella es va negar a consumar el matrimoni:
El que feia era tancar-me a l'altra habitació i li demanava al meu germà petit que vingués a dormir amb mi. Així fins als dos mesos. Hi havia moltes baralles. Venia tota la comunitat negra a dir-me que havia de consumar el matrimoni. Però jo soc molt tossuda.
L'Àlia té 23 anys. Va arribar a Catalunya de petita procedent del Pakistan. Treballa d'auxiliar d'infermeria. Va marxar de casa fugint d'un matrimoni forçat, després de tenir un atac d'ansietat:
Els meus pares van anar al Pakistan i van triar tres nois que pensaven que estaven bé per a mi. I em van dir: O n'esculls un dels tres o deixes la feina i els estudis.'
Quan vaig dir que no em volia casar, em van prendre el mòbil i em van dir que em casarien amb un d'aquells noi al més aviat possible. Una nit de ramadà, quan tothom estava dormint, vaig marxar de casa.
L'Aroa té 24 anys i treballa de dependenta en una botiga. Nascuda en una família d'origen marroquí, viu a casa nostra des dels 12 anys. La van casar amb un noi que no coneixia de res i se'n va haver d'anar a viure a França amb la família política. No parlava francès, estava aïllada i les cunyades la maltractaven. Per això va aprofitar una visita que va fer als seus pares per fugir:
Els meus pares no volien que passés per tot aquest patiment. I vam decidir que em quedava a viure amb ells. En aquell moment jo estava embarassada i m'ho vaig passar molt malament. Ara tinc un nen de tres anys.
Sortir-se'n
Són tres dones fortes, amb estudis i feina, i amb un futur que, ara sí, passa per les seves pròpies decisions. L'associació Valentes i Acompanyades, que lluita per posar fi al matrimoni forçat, els ha donat les eines per reconstruir-se i recuperar, en la mesura que sigui possible, la relació amb pares i mares. Sobretot, amb elles, les mares, que també acaben sent víctimes d'un sistema patriarcal que les pressiona i les castiga per no haver sabut educar les filles com a bones esposes.
La part soterrada d'un iceberg
Fa uns anys, l'ONG Amnistia Internacional va publicar l'iceberg de la violència masclista. Un model gràfic i molt aclaridor de què és i com funciona aquesta pràctica de vulneració dels drets humans. A dalt de tot, a la vista, l'assassinat, els maltractaments, la violació, l'abús, els crits, les amenaces. A la part soterrada, invisible a ulls aliens, la resta d'agressions. Formes més subtils, però igualment demolidores: humiliació, culpabilització, menyspreu.
A "Solidaris", hem volgut posar el focus en els matrimonis forçats, un tipus de violència contra les dones i les nenes que conté pràcticament totes les formes d'opressió abans descrites.
