Matutinovic, tan dur com diuen?

La pel·lícula "42 segundos" recupera una història llegendària, la de la selecció espanyola de waterpolo que va perdre la final olímpica de Barcelona 92 després d'una preparació duríssima però que va guanyar l'or, quatre anys després, a Atlanta 96.

La duresa d'aquella preparació va ser responsabilitat de Dragan Matutinovic. Als 68 anys, Rècords, el podcast d'històries de l'esport de Catalunya Ràdio, troba Matutinovic a la seva Split natal, esperant la trucada d'algun club o selecció per continuar entrenant. De la seva primera banqueta, al Korkula croat l'any 1982, ja fa 40 anys.

Convidat a l'estrena de "42 segundos" a Barcelona

Matutinovic va retrobar-se amb alguns dels seus jugadors en aquella mítica selecció espanyola --Manel Estiarte i Pedro Garcia, entre d'altres-- a la piscina de Montjuïc on es va fer la preestrena del film.

"Vaig passar uns dies fantàstics a Barcelona, em van tractar molt bé, però em vaig perdre algunes coses de la pel·lícula perquè el so no era el més confortable".

Tot i això, no es va reconèixer en totes les escenes on apareix:

"És normal. És ficció i s'exagera. Per exemple, no és veritat que digués als meus jugadors que no volia jugadors, que volia gladiadors. Això no va passar, però és igual".

"Menys dur del que em pinten"

Matutinovic reconeix que era un entrenador exigent i dur, però no arribava als extrems que alguna vegada, també a la pel·lícula "42 segundos", s'intenta fer veure.

"Soc dur i no me n'amago, però, per exemple, els meus mètodes no tenien res a veure amb la disciplina militar. Vaig introduir rigor i disciplina en el mètode per arribar a guanyar l'or olímpic. Era necessari. Aquells jugadors tenien molt de talent però els faltava disciplina".

La relació amb els jugadors

"Tenia i tinc una gran relació amb aquells jugadors. Estiarte era el millor del món, i com a persona encara se supera. Pedro García era l'ànima de l'equip. Dani Ballart és com un fill per a mi. Fa uns anys alguns van explicar coses sobre mi i els meus mètodes en un documental de TV3 (Aigua, infern, cel) i després van trucar-me per demanar disculpes."

L'entrenador croat es defensa i acaba fent broma:

"En cap altre lloc, i he entrenat en altres països, ningú no ha parlat tant de la meva suposada crueltat. Només aquí. Els jugadors no es queixaven abans de Barcelona 92".

I entre riures, remata:

"Segurament es queixen perquè facin pel·lícules".