May Pang explica "la peça que faltava" del seu idil·li amb Lennon, promogut per Yoko Ono
- En John i jo no estem bé, vull que surtis amb ell.
- Estàs de broma? No puc, és el meu cap, és el teu marit!
Aquesta conversa va tenir lloc un dia de 1973 a Nova York, entre dues dones. Una era Yoko Ono, segona esposa de John Lennon; l'altra, May Pang, assistenta personal del matrimoni, que acabaria sent parella de l'ex-Beatle durant l'any i mig en què ell i Ono van interrompre la relació.
Un any i mig que ha passat a la història com "el cap de setmana perdut", en anglès "The Lost Weekend", títol de la pel·lícula de Billy Wilder sobre un alcohòlic crònic estrenada a Espanya com "Días sin huella".
Suposadament, Lennon s'hauria referit amb aquestes paraules als divuit mesos de relació amb Pang, però ella assegura que només va utilitzar-la per treure's del damunt els periodistes que li preguntaven constantment per incidents relacionats amb els seus abusos alcohòlics, com ara l'expulsió d'algun club de Los Angeles.
Això no ha impedit, però, que el documental sobre la relació entre tots dos, que s'ha d'estrenar aquest abril, es tituli "The Lost Weekend: A Love Story".
La relació entre Pang i Lennon va començar induïda per Ono, però va anar més enllà d'on ella havia imaginat, malgrat les reticències inicials de tots dos.
"Ell no saltava d'alegria; no ho volia, i jo tampoc", explica Pang en una entrevista al diari britànic The Guardian, en què afegeix que al final, però, ell va fer el pas.
"Si no l'hagués fet, jo no hauria sortit amb ell", assegura. De fet, ella era fan dels Beatles des de l'adolescència, però qui li agradava era Ringo Starr, sobretot pels ulls blaus.
El 1969, amb 19 anys, Pang va començar a treballar per a Allen Klein, representant de la discogràfica Apple Records i de tots els Beatles excepte Paul McCartney.
La primera vegada que va veure Lennon i Ono a l'oficina va quedar sorpresa, perquè "semblava que feia mesos que no s'havien dutxat".
Al cap d'un temps, però, va començar a treballar com a assistenta a temps complet de la parella, que vivia a l'icònic edifici Dakota de Manhattan, a l'entrada del qual Lennon seria assassinat el 8 de desembre del 1980.
Va ser llavors quan va adonar-se que les coses no anaven bé entre tots dos. "Eren com dos imants que es repel·lien l'un a l'altre", recorda.
Pang era deu anys més jove que Lennon, que va ser la seva primera relació, com explica en el documental: "Tenia 23 anys i el meu primer xicot va ser John Lennon."
Potser aquesta joventut i el fet de no tenir xicot van portar Ono a dir-li que era "perfecta" per a Lennon, al qual, després d'haver parlat amb Pang va dir-li: "Ja t'ho he arreglat."
Després d'iniciar la relació, Lennon i Pang van marxar a l'altra punta dels Estats Units, a la costa oest, a Los Angeles, amb el vistiplau d'Ono.
Van viure una relació feliç, durant la qual no van faltar les festes, però també una vida quotidiana senzilla. "Era només una persona interessant. Li encantava tot i volia explorar", recorda Pang en una entrevista a la revista People.
Li encantava llevar-se, prendre el cafè al matí. Li encantaven els pancakes de nabius, li encantava nedar. Era una persona fantàstica que volia descobrir coses.
Pang, a més, va afavorir el retrobament de Lennon amb el seu fill Julian, fruit del seu primer matrimoni amb Cynthia Powell, del qual s'havia allunyat des que s'havia casat amb Ono el 1969.
Amb el temps, però, Ono va reaparèixer a la seva vida, amb moltes trucades diàries. El 1974 va presentar els papers del divorci a Lennon, que va acceptar-los, però mai no van divorciar-se.
El 1975, Lennon i Pang van tornar a Nova York, on van continuar vivint junts. "Volíem comprar una casa", recorda ella, però això no va passar mai.
Ben al contrari, ell va acabar tornant amb Ono. Com Pang explica en el documental, un dia Ono li va trucar i li va dir que li semblava que "ja era hora" de "recuperar" el John.
A partir d'aquell moment, Pang va passar de ser la parella de Lennon a la seva amant: "Venia a veure'm en secret. Em deia: 'Ho saps, que encara t'estimo'", recorda Pang en l'entrevista a People.
"Per ser una persona que se suposava que no era a la seva vida, era a la seva vida", diu a The Guardian.
També en aquest diari explica que l'última vegada que va parlar amb Ono va ser per telèfon. "Felicitats, has recuperat en John. Que sigueu molt feliços", va dir-li Pang, que va quedar sorpresa per la resposta: "Feliç? No sé si mai seré feliç."
Pang va quedar devastada per la mort de Lennon. Amb el temps va escriure dos llibres: unes memòries, "Loving John", i un llibre de fotografies, "Instamatic Karma", tots dos sobre aquella relació que "va ser un regal".
Ara, amb el documental, assegura, "la gent trobarà la peça que faltava de la història" que fins ara havien explicat "altres persones".
