Mazón, el banc dolent del PP de Feijóo: fins quan?

Una enquesta recent del conservador diari ABC deia que tres de cada quatre valencians volen que Carlos Mazón plegui. El 61% dels votants del PP, també. L'escridassada i els insults de parts de les víctimes al president de la Generalitat Valenciana durant el funeral d'estat evidencien encara més el seu desgast polític, un any després de la dana.

Ell, però, aguanta i el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, no li ensenya, encara, la porta de sortida. De moment, només es perceben entre línies alguns gestos de cert distanciament. Per exemple, fa uns dies li va recordar que haurà de donar "totes les explicacions" a les comissions d'investigació.

Què va fer durant les hores dramàtiques del 29 d'octubre del 2024 continuen sent un enigma. 

Esperant el successor o successora

Per què el seu partit el manté al càrrec? El cantant Pau Alabajos en donava una possible explicació al "Catalunya nit". 

És un cadàver polític però no tenen ningú a qui posar que no acabi tacat per la seva gestió.

La tesi de fons és que Mazón actua com un banc dolent, com aquelles entitats que acumulen actius tòxics per salvar el sistema financer. És a dir, es carrega en solitari la motxilla de la gestió d'aquell dia fatídic, apuntalat per l'extrema dreta de Vox, a l'espera que quan es convoquin les urnes, Feijóo aparegui amb un nou candidat. O candidata, com l'alcaldessa de València, María José Catalá.

Després de l'homenatge a les víctimes d'aquest dimecres, la possibilitat que torni a ser el cap de llista semblen encara més llunyanes. "Seria un escàndol", exclamava hores abans de l'acte l'escriptor Ferran Torrent a "El matí de Catalunya Ràdio".

Mazón surt d'aquest aniversari molt més feble per la reacció de part dels familiars, però no només. És políticament rellevant que el protocol el deixés en un discretíssim segon pla, malgrat que el president de la Generalitat és el representant ordinari de l'Estat a la comunitat autònoma. 

La seva incomoditat, com subratllava l'experta en comunicació política no verbal Patrycia Centeno a "La tarda de Catalunya Ràdio", era evident des dels primers moments de l'homenatge. 

Moviments inquiets, braços plegats. Una solitud creixent. 

Girar full i focus en la presumpta corrupció 

El president espanyol, Pedro Sánchez, va evitar els retrets públics --si és que algun dels assistents tenia previst fer-n'hi-- entrant a la sala amb els reis d'Espanya. Va esquivar una foto com la del novembre de l'any passat, quan la comitiva oficial va visitar Paiporta i en va sortir escridassada i plens de fang. 

Després de l'acte d'aquest dimecres, la narrativa del carrer Gènova de Madrid, intentant repartir culpes entre administracions, tindrà més dificultats per sostenir-se, més enllà del que acabin dictaminant els tribunals i de la percepció de cadascú.  

Caldrà veure quina resposta dona el PP estatal a l'escridassada que ha ressonat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. El més plausible és que intenti girar full i provar de posar el focus en els casos de presumpta corrupció que esquitxen al PSOE. La compareixença de Sánchez al Senat, aquest dijous, és l'excusa perfecta per fer-ho.

És improbable que els populars tornin a l'estratègia d'elevar la polarització social, com va passar després de l'11-M. Els atemptats, i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar, van acabar convertint-se en argument per a la batalla ideològica. 

Una tensió que es palpava als carrers, especialment a Madrid, fins i tot quan el 2007, a la inauguració del monument a les víctimes, presidida per Joan Carles I, grups d'assistents van esbatussar-se als crits de "feixistes" i de "rojos".

El 2025, el context és diferent i el PP sap que, com apunten les enquestes, el risc de fomentar una estratègia de tensió és que n'acabi recollint els fruits l'extrema dreta, que no existia com un actor polític diferenciat el 2004. 

El fantasma del populisme, de l'antipolítica, intenta créixer en moments de crisi, de tensió, de desconcert.

Ara Feijóo necessita filar prim 

El líder el PP sap que necessita reconstruir la confiança amb els votants i que això, difícilment, Mazón pot aconseguir-ho. Ell ha fet carrera política com a president autonòmic, amb l'aval rotund dels gallecs. Sap de què parla.

La dificultat rau a triar bé el moment per no esmenar-se a si mateix i no donar munició als socialistes.

I sap, també, de la importància de tenir mobilitzat l'electorat valencià quan Sánchez decideixi prémer el botó de la convocatòria electoral al conjunt de l'Estat. A les eleccions del 2023, el PP valencià va obtenir 13 diputats, enfront dels 11 del PSOE. Vox en va retrocedir dos respecte del 2019. 

Feijóo, però, també coneix bé la història del seu partit, molt presidencialista, en què és vital tenir el control del poder territorial per aguantar les batzegades si els resultats no acompanyen. Una lliçó que no va tenir temps d'aprendre Pablo Casado.

De fet, Feijóo, amb l'andalús Javier Arenas i el valencià Francisco Camps van ser determinants per apuntalar Mariano Rajoy el 2008 quan, després de no arribar a la Moncloa, els crítics, amb Esperanza Aguirre i José María Aznar al capdavant, li movien la cadira. 

Aleshores, la batalla va ser, precisament, en un congrés del PP, d'alt voltatge, que es va fer a la ciutat de València.

Els bancs dolents poden ser útils, però tenen data de caducitat.