Justificacions i crítiques al govern espanyol: els retrets de Mazón en el discurs de renúncia

El vespre del 29 d'octubre del 2024, la dana es va emportar la vida de 229 persones. Milers de valencians també van perdre cases, cotxes, negocis i qualsevol indici de normalitat.  Ara, quan ha passat més d'un any, la dana també s'ha endut el president valencià, Carlos Mazón, acusat d'una gestió nefasta durant les hores en què va esclatar la gota freda, i que no ha parat de col·leccionar contradiccions, canvis en les seves declaracions i un cúmul d'errors que l'han acabat condemnant. La seva marxa estava cantada des de feia dies, o potser des de fa més. 

Mazón ha anunciat que se'n va en una compareixença aquest dilluns a primera hora en què ha admès errors perquè no tenia prou informació, com el de no haver cancel·lat la seva agenda la tarda del 29 d'octubre, però en què ha carregat contra el govern espanyol. En la compareixença, que ha durat 20 minuts i no acceptat preguntes dels periodistes, l'encara president valencià ha dit que "ja no pot més", i que durant els últims mesos hauria dimitit per voluntat personal, "perquè hi ha hagut moments insuportables". 

Amb tot, ha assegurat que s'ha mantingut perquè creia més fàcil de demostrar des de la seva posició "el que va passar durant la gestió de l'emergència. La informació de què no vam disposar, les ajudes que no van arribar i sobretot, pensava que podria ajudar aixecar aquesta terra després de la devastació".

El popular ha estat dur amb la gestió de l'executiu espanyol de la tarda de la dana i dels dies posteriors: "Un cop hagi baixat el soroll, espero que la societat sàpiga distingir entre un home que s'ha equivocat i una mala persona". De fet, ha acusat l'executiu espanyol d'utilitzar les víctimes com a ariet.

La dimissió l'ha formalitzada a dos quarts de quatre de la tarda amb un breu escrit adreçat a la presidenta de les Corts en la que li comunica que "renuncia al càrrec de president de la Generalitat".

Ara els grups de les Corts tenen 12 dies per presentar candidats per substituir-lo, i si 2 mesos després cap no ha aconseguit prou suports, es convocaran eleccions automàticament. En tot cas, Mazón continuarà com a president de la Generalitat en funcions fins que es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat el nom del nou president o presidenta.

La gestió de Mazón

Aquest és un repàs de la gestió de la dana de Mazón. D'entrada, el dia dels fets, el seu govern no va engegar quan tocava l'alerta que recullen els protocols en casos d'emergència. Amb el temps, també s'ha comprovat que el president valencià no era on havia de ser i que, fins i tot, en les hores decisives just abans de la desgràcia havia estat dinant amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro, una cita que en un primer moment Mazón va amagar. 

L'endemà de la desgràcia, i quan ja es començava a veure la magnitud de la tragèdia amb la localització dels primers cadàvers, Mazón va agrair davant la premsa la col·laboració del govern espanyol, alhora que venia a assegurar que la intensitat de les pluges i de les riuades va fer impossible qualsevol esforç humà per salvar la situació. 

A mesura que van anar transcorrent hores i dies, creixien les situacions en què el govern valencià quedava retratat per la seva mala avaluació i gestió de la dana, fins al punt que la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, reconeixia dies després de la tragèdia que ignorava que existís una alerta d'emergències. Això, en boca de la responsable d'Interior, dibuixava el panorama d'aquelles hores decisives: un president que no apareixia al gabinet de crisi i una consellera que desconeixia protocols tan evidents.

En paral·lel al fet que s'anaven sabent aquests detalls, Mazón es defensava atacant el govern de Pedro Sánchez. Criticava que l'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet, dependent de la vicepresidència liderada per Teresa Ribera, no els havia avisat amb temps, ni en la forma, del que els venia a sobre.

Escridassat al funeral

L'oposició a la gestió que va fer Mazón de la gota freda va quedar clara en el funeral d'estat per les víctimes que es va celebrar el dia que feia un any de la tragèdia. A la Ciutat de les Arts i les Ciències, alguns dels familiars de víctimes van cridar-li "T'està esperant la jutgessa", "assassí" o "covard" quan entrava al lloc de la cerimònia.

A la tercera fila, allunyat de les autoritats que presidien el funeral, Mazón va estar visiblement incòmode durant tota la cerimònia. Al final de l'acte, va tornar a haver-hi una esbroncada, amb crits de "Mazón dimissió" o "pocavergonya".

En els parlaments, Virginia Ortiz, cosina d'una de les víctimes de la dana, va dir que les morts tenen l'origen en qui "va ometre el seu deure", un missatge que va provocar un aplaudiment de bona part dels assistents. L'endemà, l'encara president de la Generalitat es limitava a demanar temps per "fer una reflexió més profunda".

Des del dia de la dana, el 29 de cada mes milers de ciutadans han reclamat la dimissió del president de la Generalitat en les manifestacions d'homenatge a les víctimes i per reclamar responsabilitats polítiques. Una protesta que va arribar a congregar 50.000 persones quatre dies abans de l'aniversari del temporal.

La pressió cap a Mazón ha anat creixent a mesura que s'anaven coneixent més detalls sobre l'actuació del president... i ell anava canviant de versió. Els interrogants sobre on era i què va fer Mazón van fer que la jutgessa de Catarroja que investiga la causa li demanés el llistat de trucades d'aquell 29 d'octubre.

Finalment, la pressió l'ha tombat. 

Gènova ha deixat caure Mazón

En un primer moment, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va desplegar l'estratègia de culpar la Moncloa de possibles errors i desajustos en la gestió. 

Fins i tot quan el primer dia Mazón agraïa el suport de Sánchez, Feijóo en la seva línia aprofitava per acusar el president espanyol de no haver reaccionat convenientment. Quan Sánchez va declarar que el govern valencià només havia de demanar què necessitava els primers dies i ell els ho donaria, Feijóo el va acusar d'inacció i de no complir amb les seves obligacions.  

El líder estatal del PP va arribar a dir que Sánchez hauria d'haver assumit la direcció de les tasques de rescat i de reconstrucció, unes paraules que alguns van entendre com el primer senyal de desconfiança de Gènova cap al seu baró valencià.

En aquesta tasca d'intentar desgastar l'executiu espanyol, el PP va intentar vetar a Europa el nomenament de Teresa Ribera (de qui depenia l'Aemet) com a vicepresidenta de la Comissió, amb l'argument que era l'autèntica responsable de la tragèdia.

Però a mesura que s'anaven sabent els detalls d'aquelles hores decisives, Gènova s'ha anat allunyant de Mazón.

En aquest "deixar caure" el president valencià hi ha tingut un paper fonamental el sumari obert per la jutgessa de Catarroja.

Un sumari que aclareix molts dubtes

El sumari es fa a partir de les declaracions de familiars i amics de les 229 víctimes mortals de la dana. 

Després de testimoniar davant la Guàrdia Civil i el jutjat número 3 de Catarroja, s'ha arribat a la conclusió que la majoria de les víctimes van morir abans de les 8 i 11 minuts d'aquell vespre, hora en la qual el govern valencià va activar l'alarma enviada als mòbils. Per això molts d'ells eren al carrer, tornant a casa o fins i tot anant a recollir els cotxes dels aparcaments subterranis i ja no en van poder sortir.  

I la pregunta que sorgeix és: què hauria passat si l'alerta s'hagués activat abans, coincidint amb els primers avisos de l'Aemet?

Resulten aclaridores i impactants algunes declaracions fetes davant les autoritats i recollides en un sumari de més de mil folis. Declaracions com la d'una dona de Benetússer que relata com el seu marit, policia de professió, va baixar a les vuit del vespre a l'aparcament de la finca atenent els crits de gent que hi havia. Quan els estava ajudant, la riuada va entrar al pàrquing, que es va inundar, sense que ningú en pogués sortir viu. 

O el testimoni d'una cuidadora d'una senyora anciana a Catarroja. L'aigua va entrar de cop a la casa i la treballadora no va poder salvar la vida de la dona.

 Persones atrapades en ascensors, garatges, soterranis o en ple carrer. Les acusacions, entre les quals hi ha el PSOE, creuen que aquestes persones haurien estat previngudes i a resguard si l'alerta els hagués arribat quan tocava.

La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra investiga l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas --cessada quan no feia ni un mes de la dana-- i l'exdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències Emilio Argüeso.

La via política

Mazón sempre ha tingut una xarxa que l'ha protegit. A les Corts Valencianes, el PP i Vox tenen majoria absoluta (40 diputats populars i 13 de l'extrema dreta), mentre que el PSOE (31 diputats) i Compromís (15) només podien amenaçar amb una moció de censura abocada al fracàs. 

Els primers dies després de la tragèdia, Compromís, liderat per Joan Baldoví, estava disposat a intentar-ho, sempre amb la vista posada en el que faria Vox, mantenir el suport a Mazón o donar-li un ensurt similar al de fa uns mesos, quan l'extrema dreta va sortir del govern conjunt sorgit a les eleccions del 2023. Els socialistes no es van sumar a la proposta de Baldoví.

També els socialistes, liderats per la ministra de Ciència, Diana Morant, van pressionar amb la moció de censura, que tampoc es va acabar de concretar.

Els intents de Mazón per sortir-se'n

Des del primer moment, el president valencià ha intentat esquivar la responsabilitat política de la dana. 

Defensava la seva gestió, tot i els errors evidents i l'abandonament que ha sofert dels seus, inclosa la consellera cessada Salomé Pradas, que, en els últims dies sorprenia amb unes declaracions on deia que "ja se sabrà tota la veritat de la dana, jo em mantinc en silenci, tot i saber el que va passar". 

Hi ha qui considera aquestes paraules una estratègia judicial de cara als futurs litigis als tribunals. Un extrem al qual també s'hauria acollit Mazón, que va reconèixer que va arribar al Cecopi, el centre d'emergències, a quarts de nou del vespre, quan ja hi havia la majoria de morts i s'havien activat les alertes. 

Se'l podrà acusar de desaparèixer quan no ho hauria d'haver fet, però alhora podria salvar-se de responsabilitats penals perquè no va prendre ni deixar de prendre cap decisió.

Tres anys en primera línia, molts més en política

El 2021, Carlos Mazón, llicenciat en Dret, va ser escollit president del Partit Popular valencià, dos anys abans d'arribar a la presidència de la Generalitat, amb el suport de la direcció estatal, que aleshores encapçalava Pablo Casado. També havia estat president de la Diputació d'Alacant, on va néixer i encara viu actualment. 

Mazón havia entrat en política 20 anys abans, de la mà d'Eduardo Zaplana, i va ostentar càrrecs sota el govern de Francisco Camps, però el 2009, i durant 10 anys, es va apartar de la política per ser el director de la Cambra de Comerç d'Alacant.

Un parèntesi que va compatibilitzar amb la seva afició per la música com a membre del grup Marengo, amb què va arribar a ser preseleccionat per representar Espanya a Eurovisió l'any 2011.

La dana no és l'única tragèdia que Mazón ha hagut d'afrontar durant el seu mandat. El febrer de 2024, deu persones van morir en un incendi al barri del Campanar de València.