Menjar nous redueix un 23% el risc de morir per una malaltia cardiovascular
Investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic han fet un estudi per comprovar els efectes beneficiosos de les nous en la salut, concretament en la reducció del colesterol dolent.
Els resultats expliquen que el consum habitual de fruits secs en general i de nous en particular està associat a un 15% menys de risc de patir una malaltia cardiovascular i a un 23% menys de mortalitat per aquesta patologia.
Una tècnica molt innovadora
Aquests científics han utilitzat una sofisticada tècnica de ressonància magnètica, l'espectroscòpia de ressonància nuclear magnètica, per analitzar les lipoproteïnes que transporten el colesterol en sang i els canvis que el consum diari de nous comportava en aquestes partícules.
Els resultats confirmen que aquest fruit sec, si es pren amb regularitat, actua com a factor de prevenció de les malalties cardiovasculars, com explica Emili Ros, responsable de la recerca.
Un grapat de nous al dia durant un temps llarg, si pot ser per sempre, va molt bé per reduir el risc cardiovascular pel seu efecte sobre el colesterol dolent i sobre altres lípids circulants.
L'estudi, el més important fet fins ara sobre la relació entre les nous i el colesterol, aporta dades científiques al que fins ara era una recomanació per a la millora de la dieta.
Hem trobat una explicació mecanicista del fet que menjar nous regularment s'associa a una reducció del risc cardiovascular.
Amb aquestes dades, es va determinar també que les nous contribueixen a un envelliment més saludable en persones més grans de 63 anys.
Un efecte similar al de menjar peix blau
Un grapat de nous diàries, entre 6 i 8, és a dir 45 grams, comporta un augment energètic del 15%, i aporta greix insaturat, fibra, antioxidants i minerals saludables.
Les nous són una font rica en àcids grassos omega-3, un tipus d'àcid gras que ha demostrat tenir un efecte beneficiós sobre la salut cardiovascular i que és l'equivalent vegetal dels àcids grassos omega-3 que es troben en una alta proporció en el peix blau i en alguns tipus de marisc.
A més, el consum de nous no afecta els nivells de colesterol bo i també millora els nivells d'altres lípids a la sang.
Vam veure que les partícul·les que transporten els lípids milloraven en la seva composició i es reduïa el nombre total de partícul·les circulants, sobretot les més petites, que són les més dolentes.
Per dur a terme l'estudi es van recollir les dades de gairebé 700 persones d'entre 63 i 79 anys, el 68% de les quals eren dones.
Seguiment durant dos anys
Els participants es van dividir en dos grups: als que se'ls va incorporar nous a la dieta i el grup control, sense canvis en la dieta. Passats dos anys, es van analitzar els nivells de colesterol dels participants, i les concentracions i mida de les lipoproteïnes.
En el grup de participants que menjava nous, els nivells de colesterol LDL van disminuir un 3,6%, les LDL circulants un 4,3% i les LDL més petites i denses un 6,1%.
Es van observar diferències que encara no es poden explicar en la reducció dels nivells de colesterol segons el sexe. En el cas dels homes va disminuir un 7,9% i en el de les dones un 2,6%, sense que això suposés cap augment de pes.
Altres estudis previs ja havien demostrat que les nous tenen més efectes beneficiosos, com una millora en la cognició de persones amb alt risc de deteriorament cognitiu, reducció de la pressió arterial i disminució de molècules inflamatòries circulants.
Per saber-ne més:
El consum diari de cacauets en persones joves i sanes s'associa a millores de rendiment cognitiu i de resposta a l'estrès.
És el resultat d'un estudi de l'INSA-UB fet amb 63 persones sanes d'entre 18 i 33 anys que van incloure una porció regular de cacauets a la seva dieta.
Els investigadors van analitzar els potencials efectes saludables del consum de cacauets amb una extensa bateria de proves cognitives i analítiques i d'indicadors bioquímics de la resposta a l'estrès.
El que van veure és que els cacauets tenen un efecte beneficiós a nivell cognitiu, contra l'estrès i també afavorien l'enriquiment de la microbiota, amb les altres millores per a la salut que això comporta.
Una nova anàlisi del sèrum sanguini pot predir complicacions en casos d'hipercolesterolèmia familiar.
Investigadors del CIBERDEM han desenvolupat una nova tècnica de ressonància magnètica per estudiar el nivell d'unes proteïnes relacionades amb alteracions vasculars i cardíaques en pacients amb colesterol alt de tipus genètic.
Han estudiat si les lesions arterials provocades per concentracions altes de colesterol també estan vinculades a altres tipus d'inflamació que poden provocar danys a diversos òrgans, com passa en la diabetis i en l'obesitat. I el que han vist és que la majoria d'aquests pacients o tenien aquesta inflamació o la desenvolupaven en un màxim de 5 anys.
Un estudi d'investigadors de l'Institut de Recerca de Sant Pau apunta que implementar estratègies per millorar el potencial cardioprotector del colesterol bo podria reduir la mortalitat dels pacients que han tingut un infart.
Per contra, la recerca demostra que si s'alteren les proteïnes HDL que actuen com a netejadores del colesterol arterial s'incrementa el risc de mort per malaltia cardiovascular.
Aquests investigadors han vist que els pacients infartats presenten una reducció important d'aquestes proteïnes i que això pot incrementar el seu risc de morir durant els dos anys posteriors a l'infart.
La Poma et recomana...
L'últim llibre del prestigiós investigador Manel Esteller vol ser una mena de full de ruta per a tots els joves que es volen dedicar a la ciència.
"Cartes a un jove investigador" és un recull de consells que Esteller fa arribar a un investigador que tot just comença en el món de la biomedicina. Entre altres coses li recomana que no perdi mai la curiositat ni les ganes de saber més coses sobre el món que l'envolta.
També que aprofiti el llegat dels que l'han precedit i que tingui una visió àmplia de la medicina que inclogui també aquelles patologies que afecten poques persones.
I li recorda que un bon investigador mai no deixa de formar-se però també de compartir els seus descobriments cap a una ciència de qualitat i compartida, tant pel que fa a dades com a recursos o oportunitats.
