Menys bucòlica i més complexa, una exposició mostra la pagesia definida per l'art
Una exposició retrata el món de la pagesia a través d'obres d'art. I ho fa contraposant peces que mostren la part més idíl·lica i d'altres que volen ensenyar una realitat molt menys bucòlica i més complexa. Es pot veure al Museu Morera de Lleida i es titula "Contrapastoral. Art i Pagesia".
"Vam posar el prefix "contra-" amb intenció. No ens apropem a la vida pagesa d'una manera bucòlica i nostàlgica, sinó intentant contradir la pròpia pagesia, explicant les seves complexitats", explica el comissari de la mostra, Pau Minguet.
Dels paisatges als protagonistes
L'exposició comença al primer pis del Museu Morera, on trobem un primer bloc dedicat al paisatge. Un al costat de l'altre, interaccionen una pintura de Joaquim Vayreda on veiem un ramat d'ovelles i una pantalla que mostra una acció organitzada per l'artista Albert Gusi amb un ramat, en aquest cas de persones, que porten una esquella.
"Tota aquesta caminada va anar tornant a la vall el so de les ovelles, el so que antigament havia tingut aquell lloc quan hi passaven els ramats fent la transhumància", explica Minguet.
Arbres que s'han arrencat per poder sembrar cultius més productius, projectes que van quedar només en això i la gran paradoxa de l'energia renovable també hi són presents.
Una de les peces és una projecció d'un camp verd i tranquil, per on va passant una ombra. Si parem l'orella, sentim el so d'un molí de vent, que genera energia.
I més endavant, es parla dels i les protagonistes, per exemple amb l'obra Traginadores, d'Isabel Banal, que evoca el treball anònim i ancestral de les dones en el món rural.
D'aquí anem a la mecanització del camp, on l'exposició reflexiona sobre com la industrialització també va ser sinònim de despoblació, especulació i capitalització de la terra.
Si seguim avançant ens endinsem en la lluites del camp, des dels segadors, fins a la Guerra Civil i les protestes actuals. En aquest espai, per exemple, l'obra de Juli González "Montserrat cridant", s'encara a cartells propagandístics.
A la part final, l'exposició posa cara a cara el camp i la ciutat. I ho fa mostrant els processos que estan seguint l'un i l'altra, com explica Minguet:
Mostrem aquesta dicotomia: un món rural que segurament s'urbanitza i un món urbà que possiblement encara s'urbanitza més.
L'exposició s'acaba amb un videojoc projectat a terra, en el qual l'objectiu és acabar amb la fil·loxera. Una meta, però, del tot inassolible en aquesta proposta.
Una cinquantena d'artistes
Tot, amb la intenció suggerir, qüestionar i, per què no, també incomodar. L'exposició inclou obres del fons del Museu Morera, però també del MNAC, el MACBA, l'Espai Guinovart d'Agramunt, la Fundació Guillem Viladot o la Biblioteca de Catalunya, entre molts altres. Es podrà veure fins al 31 de maig.
