Meri Itxart, dona de Joan Pera: "Durant els 55 anys de casada hem rigut fins i tot al llit"

Durant més de mig segle, Carme Itxart --Meri, com la coneix tothom-- ha estat la figura discreta, però imprescindible, sense la qual Joan Pera no s'hauria convertit en una de les cares més reconegudes del país. 

Malgrat no agradar-li ser la protagonista, Roger Escapa la convida a "El suplement" per descobrir la seva història: la d'una vida entregada, sis fills, anys de botiga, xous, fe i molt d'humor compartit. 

Per primera vegada, ocupa el centre de l'escena i explica un relat carregat de veritat i d'amor incondicional.

"Jo et segueixo": un amor des dels 15 anys 

Quan Joan Pera va decidir marxar a Barcelona per estudiar teatre i començar la seva carrera professional, va deixar clar a la Meri quines serien les regles del joc:  "Primer és el teatre. Si tu em segueixes, perfecte...". I ella no ho va dubtar: "Tu fes, que jo et segueixo", recorda. 

Es van conèixer a la Sala Cabanyes de Mataró i, encara que la Meri tenia clar que no volia ser actriu --"No tinc talent", explica sense embuts--, el teatre els va unir per sempre. 

Es van casar el 1969 i no s'han separat mai. "Encara estic enamorada", confessa amb la naturalitat de qui ha après a fer funcionar una vida en comú durant 55 anys.  

Sis fills, tres en un any, i "un món que cau a sobre" 

"Quan van venir els bessons ja en teníem quatre, un d'ells de mesos; em va caure el món a sobre", recorda la Meri. Una "nit boja" fora de la quarantena va culminar amb tres nadons en un any frenètic. I, mentrestant, Joan Pera treballava sense parar. 

Bolos amunt i avall, i ella sostenint la casa, els nens i una botiga de regals, roba i bijuteria que van obrir per assegurar uns ingressos estables. 

"Pensava que em moria. Si no fos per la meva mare i una persona que vaig posar a casa, era impossible"

Malgrat tot això, avui ho rememora amb tendresa: "Ha estat molt maco. M'ha agradat molt tenir nens." 

El costat menys conegut de Joan Pera 

A l'entrevista, la Meri desmunta un mite: "El Joan no és una persona alegre, és més aviat pessimista", revela. Ella ha estat sempre allà, observant-lo des del fons del teatre --sempre a les últimes files per veure la reacció del públic-- o entre bambolines en algun xou especial. 

Quan el veu sobre l'escenari, encara li passa una cosa curiosa: "És com si fos el primer dia." I, de tant en tant, fa de crítica. Quan una comèdia no acaba de rutllar, ho diu. I ell l'escolta. 

Una vida de riure... també al llit 

En tractar-se d'una conversa de confessions, també n'arriba una altra amb humor: "Amb el Joan hem rigut molt, fins i tot al llit", admet; però matisa, mig divertida, mig pudorosa: "Home... és més seriós, això. Però també." 

Potser és aquest humor, de les distraccions cròniques d'ell, de les petites coses del dia a dia, la clau de tants anys plegats. 

Fe, família i un amor que es manté ferm 

La casa d'Argentona continua sent el centre de la família Pera Itxart: sis fills, sis nets... "En total, som vint", diu amb orgull. Els caps de setmana és plena i les festes s'adapten al teatre i les funcions (com sempre). 

Són creients i de missa de diumenge, i també han transmès la fe als fills, tot i que no tots la practiquen: "Ja els sortirà", explica.  

Quan Roger Escapa li pregunta si tornaria a fer el mateix camí, respon sense dubtar: "Sí. Em tornaria a casar amb el mateix home. Tot igual." 

Una conversa que demostra que, rere la figura pública de Joan Pera, hi ha una dona forta, honesta i divertida. Una dona que ha sostingut una llar, una carrera i tota una manera d'entendre la vida.