Merkel i Macron diuen que Europa compensarà la postura de Trump sobre el canvi climàtic
"Vull donar una càlida benvinguda als que arreu dels Estats Units donen suport a l'acord sobre el canvi climàtic, malgrat la decisió del president Trump d'abandonar l'acord de París." Són paraules que la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha adreçat aquest dimecres als assistents a la conferència sobre canvi climàtic que es fa a Bonn.
Merkel es referia a les accions que, contra la postura oficial del govern Trump, es prenen a diversos estats i ciutats americanes per pal·liar els efectes de l'escalfament global.
Per Merkel, París és només l'inici i és insuficient:
Sabem que l'acord de París és un punt de partida. També sabem que amb les obligacions nacionals actuals no assolirem l'objectiu de mantenir l'escalfament dins dels 2 o 1,5 graus. I per això qualsevol contribució és important i hem de ser transparents per comparar les nostres contribucions amb les dels altres.
En una línia semblant s'ha expressat el president francès, Emmanuel Macron. "Necessitem -ha dit- coneixement científic especialitzat, un debat científic que orienti les nostres decisions." I ha aprofitat per denunciar l'actitud del govern Trump contra l'IPCC, el Panel Internacional sobre Canvi Climàtic:
L'IPCC és un dels nostres principals actors en aquest camp, però avui està amenaçat. Amenaçat per la decisió dels Estats Units de no garantir el seu finançament. Per tant, m'agradaria que Europa es posés en el lloc dels nord-americans, i vull dir que França no ocuparà un lloc secundari.
Macron ha explicat també que França vol tancar totes les centrals tèrmiques de carbó per al 2021 com a part de les accions per limitar els gasos d'hivernacle.
El carbó i la coalició de govern a Alemanya
Al carbó s'ha referit també Merkel:
Sabem que Alemanya és un país que encara utilitza una gran quantitat de carbó i que les indústries del carbó, i especialment les del lignit, han de contribuir de manera significativa a assolir aquests objectius. Com ho assolirem exactament és el que discutirem de manera precisa els pròxims dies.
Un dels grans problemes de la cancellera no és que el 40% de l'electricitat que consumeix Alemanya vingui del carbó, sinó que en aquests moments està negociant un possible govern de coalició amb els ecologistes i amb els liberals del FDP. Els primers volen tancar totes les centrals de carbó i els segons, considerats grans protectors de l'economia de mercat i reticents que hi hagi massa normes restrictives, creuen que els combustibles fòssils segueixen sent essencials per a l'economia. I no només a Alemanya, sinó a tot Europa.
Potser per això, Merkel ha afirmat estar convençuda que fer front al canvi climàtic és essencial per a l'economia. L'objectiu del seu país és reduir les emissions de diòxid de carboni un 40% per al 2020. I no ha amagat ni la necessitat ni les dificultats per fer-ho:
A Alemanya farem els màxims esforços i no serem frívols quan diguem als altres 'feu alguna cosa!', perquè sabem com n'és de difícil aconseguir-ho al meu país.
Espanya, a favor del carbó
La conferència i aquest debat sobre el carbó coincideixen amb la polèmica a Espanya. Després que Iberdrola i Endesa hagin anunciat la seva intenció de tancar les seves centrals de carbó, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha declarat que és necessari mantenir aquestes plantes. El govern del PP manté contactes amb Ciutadans i el PSOE per intentar aprovar una llei que li permeti tenir l'última paraula sobre el tancament de centrals.
El carbó és el combustible fòssil més contaminant i menys eficient. El ministre va publicar un tuit sobre la incidència del possible tancament en el preu de l'electricitat, però sense cap esment als objectius de reducció d'emissions.
