Més a prop de resoldre el misteri d'Amelia Earhart? Troben restes del que seria el seu avió
Gairebé 90 anys després de desaparèixer enmig de l'oceà Pacífic, l'avió en el qual Amèlia Earhart i el seu ajudant de navegació Fred Noonan intentaven fer la volta al planeta podria haver estat localitzat.
Una empresa nord-americana de recerca al fons oceànic, Deep Sea Vision, ha detectat amb un dron submarí el que podrien ser les restes del Lockhead Electra 10E a unes 100 milles de l'illa Howland, on tenien previst aterrar per carregar combustible.
El 2 de juliol del 1937, Earhart i Noonan van sortir de Lae, a Papua Nova Guinea, per fer l'etapa més llarga del seu recorregut, uns 4.300 quilòmetres fins a Howland, on mai van arribar.
Ara, després de rastrejar 5.200 milles quadrades d'oceà, entre el setembre i el desembre de l'any passat, els sensors del sonar van donar la imatge d'un aparell a 16.000 peus, uns 5.000 metres de profunditat. "La forma de l'objecte s'assembla molt a l'avió d'Earhart, tant per la mida com per la cua", ha dit Tony Romeo, fundador de Deep Sea Vision, que aquest any farà una nova expedició per poder-ho confirmar.
Alguns investigadors rebutgen la possibilitat que apunta Romeo. David Jourdan, un enginyer que ha dirigit tres expedicions a la recerca d'Earhart, creu que no es veuen prou detalls per afirmar res: "pot ser distorsionat per reflexos, com fer una foto d'un mirall". Juntament amb The International Group for Historic Aircraft Recovery (TIGHAR), pensen que les ales es veuen cap enrere en lloc de rectes, com eren les de l'Electra.
L'última connexió amb l'aeroplà va ser amb un dels vaixells que en feia el seguiment, que navegava prop de Howland. La teoria més compartida és la que, per culpa del fort vent en contra, es van quedar sense combustible abans d'arribar a l'illa i es van estavellar a l'oceà.
Diverses teories per a un misteri
La desaparició de la pionera, famosa per haver estat la primera dona a sobrevolar l'Atlàntic en solitari el 1932, just quan amb el seu acompanyant estaven a punt de convertir-se en els primers a fer la volta al món, va fer augmentar la llegenda i el misteri. Resoldre'l ha ocupat durant més de 80 anys molts investigadors i amants de l'aeronàutica i la història dels seus pioners.
Una de les teories, la que els investigadors consideren la més plausible, és que van morir en estavellar-se a l'oceà després de quedar-se sense combustible. Aquesta és la versió oficial que va donar el govern nord-americà.
Una altra és que un o tots dos van sobreviure i van acabar presoners dels japonesos. Aquesta hipòtesi es basa en una fotografia trobada en els Arxius Nacionals dels Estats Units, en el marc d'una investigació per a un reportatge del Canal Història. A la foto, feta suposadament abans del 1943 a les illes Marshall, s'hi veuen dues persones que alguns volen identificar amb Earhart i Noonan. La teoria defensa que els aviadors haurien estat rescatats de l'atol Mili pels japonesos, que els haurien portat a Saipan acusats d'espionatge, des d'on ja no se'n va saber res més. Fins i tot, el reportatge aporta un testimoni que els hauria vist.
I una tercera diu que, per un error de navegació, es van estavellar a prop de l'illa de Nikumaroro (aleshores illa Gardner), que actualment pertany a Kiribati, un anell de corall unes 400 milles al sud de Howland.
D'aquesta versió els investigadors diuen que se n'han trobat més proves, tot i que cap de concloent, ja que no s'ha trobat l'avió, ni cap cadàver, almenys sencer. N'hi ha que pensen que el que s'ha trobat és suficient per considerar resolt el misteri: uns ossos, una sabata, i restes d'un possible naufragi, i que podrien haver sobreviscut, com restes de foc i animals, a més d'una ampolla de Benedictine, un licor que sembla que Earhart sempre portava.
El 1940, una expedició britànica va trobar uns ossos a la petita illa de Nikumaroro. Les restes van ser analitzades a Fiji, amb mitjans rudimentaris, pel doctor Hoodles, que va dictaminar que eren d'un home europeu. En aquell moment es va pensar que podrien ser d'una víctima del naufragi del vapor Norwich City a la zona, el 1929.
Es tractava d'un crani i diversos ossos de la cama i el braç que s'han perdut, però arran de les notes del doctor, i els seus mesuraments, es van fer noves comprovacions amb coneixement i mitjans més moderns, que van indicar que eren d'una dona i les mides coincidien amb les de la mítica aviadora.
