Més de 30 alumnes capturats en un nou segrest massiu d'escolars a Nigèria
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Trenta-sis estudiants nigerians estan desapareguts després d'un atac, presumptament jihadista, en una escola de secundària a la ciutat de Lassa, a l'estat de Borno. Homes armats van irrompre dilluns a trets a les aules, mentre els alumnes feien un examen nacional a l'institut públic Government Day.
Tot i que les autoritats no han atribuït l'autoria de l'atac, les famílies de les víctimes tenen clar que els culpables són les organitzacions jihadistes actives a la zona: Boko Haram i la seva escissió, l'Estat Islàmic a la Província d'Àfrica Occidental (ISWAP). Així ho assegura Mbula Bura, pare d'una alumna de 19 anys capturada:
No dormim. No mengem. Els nostres fills i filles segueixen en mans dels terroristes.
A banda dels menors –25 noies i 11 nois– també han capturat un professor. Segons les autoritats, tres persones més haurien mort, dos professors i un soldat, en l'enfrontament amb l'exèrcit que hauria permès alliberar 10 persones.
Es tracta del tercer segrest massiu d'una escola nigeriana des del maig.
El dolor de les famílies
Desenes de familiars es van concentrar dimarts per exigir al governador de Borno, Babagana Zulum, més accions per alliberar els menors i la fi de la inseguretat a la regió. Maria Timothy, mare d'un dels alumnes segrestats, implorava ajuda a les autoritats:
Supliquem al govern que ens ajudi a rescatar els nostres fills.
Lawan Abba Wakibe, comissionat estatal d'Educació, insistia en la prioritat del govern per trobar el grup:
Us asseguro que estem fent tots els esforços possibles per localitzar i treure de la zona de perill els estudiants.
El govern ha decidit tancar temporalment les escoles de la zona com a "mesura de seguretat preventiva".
Les comunitats rurals, abandonades
Nigèria, el país més poblat d'Àfrica, està immers des del 2009 en una revolta armada per part de la insurrecció jihadista, concentrada al nord-est del país. En 17 anys, han mort desenes de milers de persones i el conflicte ha forçat el desplaçament de milions de nigerians.
Tot i que anteriorment la violència havia disminuït en relació als inicis del conflicte, fa un any que els segrestos d'estudiants s'han incrementat i s'han estès a les zones frontereres del Níger, el Camerun i el Txad.
L'estratègia del govern ha estat tancar bases militars més petites i consolidar les tropes en les guarnicions fortificades més grans i preparades contra els atacs. El gir, segons alguns experts, ha facilitat el moviment de grups armats a les zones rurals, que han quedat més desprotegides.
Onada de segrestos d'estudiants
Els segrestos són la tàctica habitual per demanar rescats tant per part de grups armats com de bandes criminals que operen principalment al nord i al centre del territori. El d'aquesta setmana és l'últim d'una sèrie de captures massives. Al maig es va produir l'episodi més recent, quan uns 50 homes armats, probablement milicians de Boko Haram, van segrestar un grup de menors al poble de Mussa, també a l'estat de Borno.
Els atacs ja afecten zones del país fins ara considerades segures, com l'estat d'Oyo, on també al maig els integristes van segrestar desenes d'estudiants de tres escoles.
Tortura, fam i violacions
Davant l'increment dels segrestos massius, organitzacions com Amnistia Internacional exigeixen fa mesos que el govern del president nigerià, Bola Tinubu, aturi els atacs que afecten especialment les comunitats rurals i els desplaçats interns.
Denuncien que els segrestats són sovint sotmesos a tortures, fam, amputacions i violacions per part dels seus capturadors, que els obliguen a "presenciar o cometre atrocitats".
Isa Sanusi, director d'Amnistia Internacional Nigèria, assegura que el nombre real de segrestats els últims mesos supera amb escreix les estimacions del govern:
A més de matar persones, els grups armats utilitzen els segrestos per obtenir rescats lucratius. Les xifres que se citen habitualment subestimen enormement la magnitud del problema.
A finals de l'any passat, el president Tinubi, que opta a un segon mandat a les eleccions de principi de l'any que ve, es va veure obligat a declarar l'estat d'emergència per fer front a l'augment dels atacs, cada vegada més dispersos.
"Bring back our girls"
El cas més mediàtic va ser el 2014, quan 276 noies, alumnes d'una escola femenina de la ciutat de Chibok, van ser capturades per Boko Haram. La indignació internacional va provocar aleshores la campanya "Bring back our girls" ("Torneu-nos les nenes"), un fenomen viral a les xarxes per exigir-ne l'alliberament. Moltes han aconseguit tornar a casa, escapant-se o a través d'acords, però les Nacions Unides calculen que un centenar continuen captives i que moltes han estat forçades a casar-se amb els seus segrestadors i a convertir-se a l'islam.
