Més de 300 expulsats de centres de menors el 2024 per proves d'edat "poc fiables"
L'any passat, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) va expulsar dels centres de menors 356 joves migrats després que la Fiscalia els fes proves d'edat. Són dades del Departament de Drets Socials de la Generalitat obtingudes per "El matí de Catalunya Ràdio" a través d'una petició de transparència.
La conselleria defensa que protegir els menors passa per evitar que hi hagi majors d'edat en el seu sistema de protecció. D'aquesta manera, justifica fer proves físiques i de desenvolupament, que, segons experts, la síndica de greuges i entitats, no responen a criteris científics fiables.
Cal recordar que, fa un any, quan aquest mateix programa va destapar que s'estaven fent proves d'edat als joves migrats, la secretària d'Infància, Núria Valls, es va mostrar oberta a revisar el procediment i a parlar amb la Fiscalia. Valls va assegurar que els casos d'expulsions eren "casos comptats, una excepció". Ara, el programa ha pogut posar-hi xifres (356) i ha comprovat que la DGAIA l'any passat va fer fora més d'un 7% del total de 4.900 joves que van ser atesos als centres de menors.
Proves d'edat "poc fiables"
Segons una resolució de la síndica de greuges, les proves d'edat per determinar que els joves són majors d'edat són poc fiables. Assenyala que presenten problemes "significatius i científicament reconeguts" i que tenen un "impacte devastador" en la integració social. "El matí de Catalunya Ràdio" ha parlat amb un dels joves que ha estat sotmès a aquest procés tot i tenir passaport que acreditava que era menor.
Em van fer fora del centre sense cap raó. Una màquina va determinar que jo era major d'edat i van decidir expulsar-me.
El testimoni, que vol preservar l'anonimat, relata que, gràcies a una associació, ha pogut aconseguir un lloc on viure. Recalca que a ell li van fer les proves tot i tenir documentació: "El que està fent la DGAIA és molt trist".
Però què en diuen els tribunals, de tot plegat? La jurisprudència del Tribunal Suprem dicta que els passaports que no presentin indicis de manipulació prevalen sobre les "dades estimatives" de les proves d'edat.
Un 200% més d'expulsions
Les expulsions de joves de centres de menors després de proves dedat han augmentat un 215% respecte al 2023, quan se'n van fer fora un centenar. El 2022 van ser 13 i el 2021, 10. Maria Creixell, membre de la coordinadora Obrim Fronteres, atribueix aquest augment al fet que ara se sotmeten a les proves tots els que arriben de Gàmbia.
Abans només es feien als joves que no tenien documentació i ara es fan proves a tots els joves que arriben de Gàmbia i a molts del Senegal.
Creixell assegura que la Fiscalia fa aquestes proves sense abans comprovar si la documentació dels nois és falsa o no: "La llei deixa clar que no es poden fer proves d'edat a persones amb passaport que acredita que són menors", recalca.
Les proves d'edat habitualment es fan a joves que arriben indocumentats a l'estat espanyol, o bé ho fan amb documentació falsificada. En el cas dels joves gambians, però, el ministeri fiscal aplica un criteri generalitzat per als passaports d'aquest país i considera que no són "prou fiables". Un dels arguments que exposa la Fiscalia és que, algunes vegades, les autoritats gambianes expedeixen passaports donant per bona l'edat que manifesta l'interessat, sense fer més comprovacions.
En declaracions al "Matí de Catalunya Ràdio" d'ara fa un any, el cònsol honorari de Gàmbia, Juan Antonio del Moral Vizcaíno, va qüestionar que la Fiscalia sol·liciti fer proves per determinar l'edat de joves que tenen un passaport gambià en vigor. Defensava que la realització de proves d'edat a joves documentats no està prou justificada. "Si els passaports són falsos, nosaltres els trauríem de la circulació perquè les persones no acreditarien la nacionalitat gambiana", va declarar.
Expulsions que provoquen "ansietat i desesperació"
Creixell avisa de les conseqüències que tenen les expulsions per als joves: "Queden al carrer sense permís de residència i no poden ni treballar ni accedir a un habitatge". Una situació que els genera "ansietat i desesperació".
Drets Socials sosté que, en alguns casos, tot i que Fiscalia decreta la majoria d'edat, el jove continua residint al centre amb un expedient assistencial. Això passa en casos en què l'edat del jove està entre els 18 i els 21 anys i està fent una formació o presenta necessitats en termes de salut o discapacitat, entre d'altres. En aquests casos, segons fonts de la conselleria, se'ls segueix acompanyant i se sol·licita la documentació identificativa i de residència.
Obrim Fronteres insisteix que la majoria de joves expulsats dels centres acaben "desemparats", en situació de sensellarisme.
