Més de 700 urbanitzacions amb dèficits i sense serveis bàsics: alcaldes reclamen solucions
A Catalunya hi ha 1.433 urbanitzacions i la meitat, 730, no disposen de tots els serveis bàsics. L'origen d'aquesta situació rau als anys 60, 70 i 80, quan es va permetre a molts municipis un urbanisme desordenat, sense instal·lacions tan bàsiques com el clavegueram, l'enllumenat o l'asfaltatge dels carrers.
Perquè un ajuntament es pugui fer càrrec del manteniment d'una urbanització, primer, els veïns han de pagar les obres per deixar-la acabada i això suposa entre uns 20.000 i 50.000 euros o més, per parcel·la. Aquest cost és difícil d'assumir per a molta gent i la realitat és que s'acaben ajornant les obres durant anys.
Per trencar amb aquesta dinàmica, ja fa anys que els alcaldes demanen ajudes i més flexibilitat en la normativa. Aquesta setmana, una vuitantena han presentat un manifest conjunt en què demanen solucions a la Generalitat i al Parlament per impulsar canvis normatius i financers que permetin legalitzar i posar el dia totes les urbanitzacions afectades, per tal de garantir-hi tots els serveis.
Al capdavant d'aquesta trobada hi ha l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. Albert Pla governa un municipi on el 65 % de la població viu en urbanitzacions no recepcionades.
A dia d'avui, amb la normativa existent, encara no hem pogut finalitzar aquestes obres d'urbanització perquè surten unes quotes de 30.000, 40.000, 50.000 o més diners.
Pla explica que tampoc els ajuntaments poden avançar aquests diners perquè es posarien en risc les arques municipals. Posar a punt, per exemple, la urbanització més gran de Sant Cebrià de Vallalta, Castellar d'Índies, té un cost de 80 milions d'euros i el pressupost anual de l'Ajuntament és de només 5.
Una nova línia de crèdit
Ara, però, sembla que el seu crit de socors comença a tenir resposta. La Generalitat ha anunciat que firmarà un acord amb l'Institut Català de Finances. Si tira endavant, donarà crèdit als ajuntaments que tinguin urbanitzacions amb mancances de serveis perquè aquests puguin avançar els diners per tirar endavant les obres. Els alcaldes esperen més concreció.
No tenim clar quins ajuntaments els rebran, per què serviran aquests diners, com els haurem de tornar i qui haurà de girar aquests diners avançats als veïns i veïnes de les urbanitzacions.
Una cosa que els preocupa, per exemple, són els possibles impagats. Si l'ajuntament avança els diners de les obres que han de pagar els veïns i alguns no els tornen, temen que els complicarà força la gestió.
I és que a les urbanitzacions hi conviuen des de persones amb un elevat nivell econòmic fins a altres que viuen precàriament. De fet, alguns d'aquests habitatges, pel fet d'estar en zones degradades, són més assequibles que pisos en nuclis urbans i això ha fet que moltes persones optin per instal·lar-s'hi.
De fet, pels ajuntaments, especialment els petits, tenir urbanitzacions, recepcionades o no, és un drama econòmic, com explica l'alcalde de Palafolls, Francesc Alemany.
La despesa en una urbanització és molt més elevada que en un nucli urbà. La despesa en tots els serveis que has de donar la multipliques per quilòmetres i quilòmetres de carrers.
És el cas de la urbanització Ciutat Jardí, que compta amb més de 20 quilòmetres de carrers per un empadronament d'unes 1.500 persones. Al nucli urbà més gran de Palafolls, hi ha uns 5.000 habitants en només 5 quilòmetres de carrers.
La guerra dels ajuntaments és intentar donar el màxim de serveis i els més dignes possibles en unes circumstàncies que, econòmicament, són absolutament desfavorables.
Què demanen els alcaldes
Al manifest presentat per una vuitantena d'alcaldes, es demana que la Generalitat faci un pla director de totes les urbanitzacions amb dèficits per conèixer amb exactitud la realitat de cadascuna i poder prioritzar actuacions segons el grau de gravetat i d'impacte social. Una altra demanda que sembla que ja té resposta per part del govern és l'aplicació de mesures tècniques més eficients i sostenibles.
Un exemple clar són els sistemes alternatius de depuració i sanejament. Ara la normativa permetrà instal·lar dipòsits a cada parcel·la, homologats i autoritzats pels ajuntaments. Fins ara, era obligatori fer una xarxa de clavegueram que abastés tota la urbanització, com explica Alemany.
Era un problema perquè hi havia circumstàncies en què era impossible complir, per les condicions geogràfiques de la urbanització. Marcava una xarxa de clavegueram determinada, que en alguns llocs era impossible per costos.
L'altre cavall de batalla per als ajuntaments era poder fer recepcions parcials. L'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta explica que això vol dir que si una urbanització té tot l'asfaltat fet, o tot l'enllumenat fet, o tota la xarxa de clavegueram feta, es pugui recepcionar. Antigament, la normativa el que deia és que les recepcions no es podien fer fins que no estaven fetes la totalitat de les obres.
Pels alcaldes, també és imprescindible simplificar els tràmits urbanístics, reduir la burocràcia i tenir suport tècnic. Albert Pla adverteix del que passarà si no es fa.
Si no ho posem més fàcil, passaran 50 anys més i aquestes urbanitzacions continuaran sense els seus serveis.
Els alcaldes esperen més concreció a la reunió que tindran amb la Generalitat aquest mes d'abril.
