Església romànica de Sant Andreu de Salardú (Wikicommons)

Més enllà de la neu i la natura: fem ruta pels museus de la Vall d'Aran

L'Aran té paisatges impressionants però també una història apassionant. Descobrim el seu patrimoni cultural
Sofia Cabanes i Fèlix Martín
4 min

La història de la Vall d'Aran, la seva arquitectura i etnologia, queden explicades a través d'una xarxa de museus que guarden peces d'alt valor per entendre el fet diferencial aranès. Més enllà dels seus impressionants paisatges i del turisme de neu i natura, l'Aran també és història.

Situat a l'antiga casa fortificada del general Martinhon (segle XVII), el Musèu dera Val d'Aran és la seu central de la xarxa d'equipaments museístics a la vall. Traspassar la seva porta significa descobrir la història, la cultura i les tradicions que han donat lloc a l'Aran d'avui, tal com explica Carla del Valle, directora de la Xarxa de Museus de la Vall d'Aran:

El recorregut pel museu comença amb una introducció en l'origen dels Pirineus. La visita continua amb un recorregut per una sèrie d'elements del món funerari, començant per la prehistòria, amb l'aixovar funerari d'una sèrie de tombes que s'han trobat a la Vall d'Aran. D'aquí ja passem a l'època romana, amb una sèrie de relleus molt bonics.

Façana del Museu de la Vall d'Aran (Gencat)

El Museu també dedica una sala a la llengua aranesa, els orígens i la importància històrica de l'occità en relació amb els trobadors.

Però com a territori de frontera, la Vall d'Aran ha estat també un territori en disputa. D'aquí neix també un sistema polític propi que queda ben definit en una altra de les sales del museu, tal com explica Del Valle:

En aquesta sala s'explica la manera en què avui els aranesos escullen els seus representants polítics. Abans, hi havia una sèrie de boles que a l'interior amagaven uns paperets. Es feien girar a l'interior d'unes bossetes i una mà innocent d'un infant extreia de l'interior els noms dels consellers i el síndic d'Aran. Així era com s'escollien els representants al segle XVII.

L'època medieval concentra la major part del patrimoni que s'exposa en aquest museu. El Crist d'Escunhau, d'època gòtica, amb una preciosa creu policromada, és una de les seves joies. Però abans, entre els segles XI i XIII, es va desenvolupar el romànic aranès.

La directora del Museu, Carla del Valle, mostra el Crist d'Escunhau (Sofia Cabanes)

Un tast de romànic a Salardú

La xarxa de Museus de la Vall d'Aran també ofereix visites guiades en algunes de les seves esglésies romàniques més emblemàtiques. Una d'aquestes és l'església de Sant Andreu de Salardú, un temple que s'emplaça en un antic castell, un fet força comú a la Vall d'Aran, com explica la tècnica de patrimoni cultural del Conselh Generau d'Aran Elisa Ros:

Com a territori en disputa, això obligava a la defensa. L'església, com a edificació més important de la població, no només servia per a qüestions religioses, sinó que també era el centre on es refugiava la població.

L'element més remarcable d'aquesta església és la Santa Creu o Crist de Salardú, una creu processional romànica amb el Crist crucificat que conserva gran part de la policromia original.

Església romànica de Sant Andreu de Salardú (Wikicommons)

Un 'auviatge' tradicional aranès

La parada final d'aquest trajecte a través dels equipaments culturals de la Vall d'Aran ens du al carrer Major de Vilamòs, un dels pobles aranesos que han conservat més bé l'arquitectura tradicional de la Vall.

L'Ecomusèu Çò de Joanchiquet és una casa tradicional aranesa on van viure 10 generacions de la mateixa família. Representa el prototip de casa tradicional anomenada "auviatge", formada per un conjunt d'edificis: una casa, les bordes, el colomar i les porqueres, i estructurada al voltant d'un pati tancat on hi ha també un hort (casau) i un petit camp de fruiters (vergèr).

Si pugem a la primera planta hi trobem els espais privats. Tal com ens explica la Mònica Rodríguez, tècnica de Museus de la Vall d'Aran, resulta curiós veure com per accedir a l'habitació de l'hereu s'ha de passar per l'habitació dels pares, i com, a l'altra banda, hi trobem l'espai del capellà:

Penseu que el primer fill home de les famílies araneses era l'hereu. El segon fill, si podia, estudiava per ser capellà. Aquest fill tenia l'opció de poder-se quedar a viure a la casa familiar, amb un espai propi.

El primer hereu conegut de la família de Joanchiquet data del segle s. XVI. Aquesta nissaga representa un dels millors exemples del que va ser una família benestant aranesa i ens ajuda a entendre la vida a l'Aran al llarg dels segles.

Llar de foc a la cuina de l'Ecomuseu Ço de Joanchiquet (Cedida)

La nostra volta pels equipaments museístics de la Vall d'Aran acaba aquí. Un viatge que ens ha dut als orígens, els tresors romànics i etnològics aranesos. Però aquests no són tots els equipaments culturals estables que es poden visitar. Si voleu més informació sobre la xarxa aranesa de museus i consultar preus i horaris podeu visitar la web dels museus aranesos o el visitmuseum.gencat.cat.

I si voleu recuperar totes les rutes i propostes turístiques que, setmanalment, teniu a Catalunya Informació, ho podeu fer a la web del programa "Un país per voltar".

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Turisme

Mostra-ho tot