Més gent vivint al carrer a Barcelona: "No vull que la meva filla sàpiga que dormo en una tenda"

A tocar del CAP Les Hortes, al districte de Sants-Montjuïc, hi ha una parella que viu en una barraca. S'hi van instal·lar després de la pandèmia, fa més de tres anys. 

Expliquen que abans vivien en un pis, però que hi va haver una fuita d'aigua i els van fer fora. Des d'aleshores no han pogut llogar una habitació perquè no tenen papers.

La dona vigila la barraca tot el dia per evitar que ningú els robi, la faci malbé o l'ocupi mentre el seu home surt a guanyar-se la vida.

Amb dos carretons i quatre pals i una lona lligada jo he muntat la barraca, tota sola.

Fa un mes la policia els va voler fer fora, però al vespre els veïns ja els havien comprat una cuineta i una tenda de campanya perquè la poguessin tornar a muntar. 

Els metges del CAP de Les Hortes els van donar mantes i coixins. La Rosel de vegades neteja la casa d'alguna veïna per aconseguir diners.

La seva parella ven ferralla o s'ofereix a ajudar a fer repartiments de begudes. No poden llogar una habitació perquè no tenen papers.

Uns metres més enllà, sota les piscines municipals de Montjuïc hi ha un assentament de vuit barraques. Hi viuen joves de diferents nacionalitats que també sobreviuen amb la ferralla.

L'Olga fa un any i mig que se'ls troba quan puja a passejar i ensinistrar els gossos. Explica que aquests joves no molesten ningú, però que recullen electrodomèstics del centre de la ciutat i els desmunten per vendre'n les peces.

La policia els ha intentat fer fora quan no deixen passar els escombriaires que venen a netejar. Aleshores deixen les seves pertinences en carretons darrere els arbres, però quan marxa la policia tornen a muntar la barraca.  

Barcelona té més de 60 assentaments

Segons l'Ajuntament actualment hi ha 62 assentaments repartits a la ciutat, i 48 locals amb dinàmica d'assentament, on en total hi malviuen 536 persones.

A banda hi ha 1.500 persones més que dormen al ras, sobre un matalàs o un cartró, o en tendes de campanya disperses pels diferents barris de la ciutat. 

A la Zona Franca, al carrer número 2, hi ha una filera de tendes de campanya plantades sobre la gespa. 160 persones, homes i dones de diferents nacionalitats, també d'espanyols hi passen la nit.

La Raman és de l'Índia i fa 4 mesos que dorm aquí en una tenda de campanya. La seva filla de 14 anys no en sap res. Viu en un centre de menors i es veuen cada quinze dies.

No vull que la meva filla sàpiga que dormo en una tenda de campanya; estaria molt trista.

Per poder deixar de dormir al carrer, Serveis Socials els ha de fer seguiment i ha de quedar lliure una de les 2.900 places que hi ha als centres d'acollida, però ara mateix tots tenen llista d'espera d'entre set i vuit mesos.

La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, explica que quan hi ha moltes queixes veïnals, i l'espai públic que ocupen és molt gran se n'ordena el desallotjament. 

Hi ha algunes places d'emergència reservades per a persones que requereixin una atenció immediata per motius de salut.

El consistori voldria actuar ràpid amb tothom. Però és que estem parlant d'una dinàmica que s'escapa de les possibilitats de l'àmbit local.

Més gent vivint al carrer des de la pandèmia

L'investigador de l'institut Metròpoli, Albert Sales, confirma que el nombre de persones que viuen al ras ha crescut molt. Des de la pandèmia hi ha cinc-centes persones més que abans que viuen de manera provisional, com poden.

En canvi, diu que si el nombre d'assentaments, és a dir, barraques, es manté estable és perquè el nombre de solars i d'espais públics és el que és. 

I remarca que si ens trobem amb barraques molt ben condicionades és perquè la persona que l'ha construïda sap que ho té molt complicat per trobar una altra solució.