"Messi, el desè art" i "Balandrau, l'infern glaçat", premiades al BCN Sports Film Festival
"Messi, el desè art", la producció del Departament d'Esports de TV3, presentada per Ramon Gener, ha rebut el premi a la millor producció catalana al BCN Sports Film Festival. En el mateix acte, també ha estat reconeguda com a millor pel·lícula d'esports d'aventura, "Balandrau, l'infern glaçat", una producció de TV3 amb Lastor Media i Goroka i dirigida per Guille Cascante.
"Messi, el desè art"
"Messi, el desè art" és un documental que es qüestiona si el futbol de Lionel Messi es pot considerar art. Conduït per Ramon Gener i amb la participació d'excompanys, entrenadors i rivals de Messi, el programa repassa els moments culminants, els gols, els títols i les jugades de tota la seva carrera al Barça com a professional.
Hi participen exentrenadors de Messi com Josep Guardiola, Luis Enrique Martínez o Ernesto Valverde. Excompanys del Barça com Xavi Hernández, Ronaldinho, Andrés Iniesta o Luis Suárez. I rivals que l'han patit a la gespa com Fabio Capello o Rio Ferdinand. A més de Jorge Valdano, com a comentarista de futbol, argentí com Messi i exentrenador.
Ramon Gener condueix les seqüències on s'intenta vincular el futbol de Messi amb l'art. El passeig comença al MNAC, on el Ramon troba exposat un objecte inusual en un museu: les botes de Messi. A partir d'aquí vincula la carrera del futbolista amb la precocitat de Mozart, el talent de Picasso, la universalitat de Gaudí o el pes de la responsabilitat artística de Beethoven. Parla de la relació mestre-alumne de Ronaldinho i Messi comparant-la amb la que tenien Verrocchio i Leonardo, fa un paral·lelisme entre el rol que tenia Messi al Barça de Guardiola i el que poden tenir els solistes en una orquestra simfònica, i acaba el seu viatge al Camp Nou.
"Balandrau, l'infern glaçat"
El matí del 30 de desembre de l'any 2000, Josep Maria Vilà, un bioquímic de 27 anys, enfila cap al cim del Balandrau fent esquí de muntanya amb la seva xicota i tres amics. Com ells, el Pirineu està ple d'excursionistes, esquiadors i alpinistes que volen gaudir d'un dia esplèndid i de l'abundant quantitat de neu acumulada aquell final d'any.
Al migdia, una sobtada ràfega de vent de més de 100 quilòmetres per hora escombra el grup del Josep Maria i la resta de persones que hi ha a la muntanya. Ningú no s'espera una tempesta, les prediccions meteorològiques no l'anunciaven. Estirats a terra, pensen que aquella violència no pot durar: "Som al Pirineu, això no és l'Himàlaia". Però aquell vent no té intenció d'aturar-se i no ho farà en les dotze hores següents.
No saben que el pitjor encara ha d'arribar. Quan el vent comença a arrossegar la neu acumulada, es transforma en el torb. La sensació tèrmica cau fins als 30 graus sota zero i tot l'espai queda tenyit d'un blanc impecable i immers en un soroll ensordidor. Sense poder veure ni sentir res, els excursionistes es desorienten, mentre el vent i la neu no paren de colpejar-los violentament. Es congelen, i si no fan res moriran d'hipotèrmia. En un instant, el que havia de ser una plàcida activitat de muntanya es converteix en una lluita extrema per la supervivència.
Aquell fatídic 30 de desembre, al Pirineu van morir 10 persones. I en total, aquell fenomen en va matar 12 un que feia parapent a l'Empordà i un altre que feia rem, en el que avui es recorda com un dels accidents més greus de la història del muntanyisme. "Balandrau, infern glaçat" és el relat en primera persona dels supervivents d'una tragèdia que els va canviar la vida per sempre. Més que sobreviure, aquell dia van tornar a néixer.
