Mestres trencats per la dana: "Alguns alumnes han perdut pares i mares"

24.000 alumnes s'han quedat sense escola a causa de les inundacions i 22 municipis s'han quedat sense escoles ni instituts i alguns han quedat tan malmesos que s'hauran d'enderrocar i tornar-los a construir de nou.

Són testimonis en primera persona de la zona zero de criatures, adolescents, famílies, mestres i professors dels centres educatius, devastats per la dana, que s'han organitzat. Es troben igual o pitjor que a la pandèmia, sense serveis bàsics, ni escoles, ni cotxes, ni cases, amb pèrdues de familiars, en xoc encara, desemparats, insegurs, impotents i amb la vida trencada.

Maria Alcaraz té dos fills de 7 i 9 anys i és membre de l'associació de famílies de l'escola CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja:

"En qüestió de minuts ho perds tot, sense pluja i ho arrasa l'aigua. Ens hem sentit desemparats, en una situació insalubre, no és un lloc segur per als meus fills, i en aquestes circumstàncies ens han obligat a tornar a la feina."

A Inés Marzo, cap d'estudis i mestra de música del CEIP Cristóbal Colon, de Benetússer, la dana li ha devastat la casa:

"Hi ha membres del claustre que han perdut familiars i alumnes nostres han perdut pares i mares. Molts alumnes vivien en plantes baixes i ho han perdut tot, no en tenen ni per menjar. I al centre, malgrat els voluntaris, no poden fer res per la mala gestió de l'administració."

David Macià, director del CEIP Bertomeu Llorens i Royo, de Catarroja; se sent trist i impotent, i demana obrir les escoles el més aviat possible amb la màxima seguretat i compromís:

"L'ànim està per terra, hi ha centres que s'han destruït per complet, necessiten ajuda de l'administració. Us demanem que us mobilitzeu per trobar material escolar, s'ha perdut tot, i també demanem ajuda psicològica per acollir l'alumnat en aquesta emergència."

Suport psicològic per als alumnes, però també per al personal docent

A petició d'un docent del País Valencià a Instagram es van agrupar un conjunt de professionals de la psicologia - des de la salut i les emergències fins a l'educació-; i s'ha creat una Guia de suport psicosocial per a personal docent per la dana. Quim Mairal, mestre i psicòleg és un dels cocreadors:

"La voluntat és crear espais segurs per a l'alumnat, estratègies per acollir l'alumnat i identificar els infants que necessiten ajuda, i tècniques d'autocura per als docents, sense substituir l'ajuda professional si cal."

Al centre de Carolina Ramos, cap d'estudis de l'escola Jaume I de Catarroja, es va fer el porta a porta per assegurar-se que els alumnes estaven bé; i la seva principal demanada és que no separin els grups:

"Hi ha adolescents que diuen 'la meva vida ja no existeix': l'escola, l'institut, els meus amics, la banda de música, el gimàs, la piscina, ni els comerços on feien vida, no hi són i s'han de reconstruir; la seva vida s'ha trencat i estan en fase de dol."

No normalitzar la situació i parlar-ne a l'aula

Per la Carolina no és bo normalitzar la situació i ara cal parlar-ho molt amb l'alumnat, perquè això els cura. El Pau, l'Edu, l'Ainoa, l'Aitana i el Dídac són alumnes de la Carolina i per ells la dana ha estat un malson que volen que s'acabi i volen tornar a l'escola i a la normalitat. Alguns infants han marxat fora, a pobles del voltant amb familiars, però ells no volen, perquè ajudar els fa sentir bé.

El Pablo, de 10 anys, lamenta que han perdut el cotxe i la felicitat, i el Marcos, de 14, explica que el seu institut té les parets foradades i que té amics que ho estan passant molt malament. L'Alejandro és alumne de Magisteri en pràctiques a Benetússer:

"Les famílies estem més unides que mai. Els joves estem en xoc, però ajudant, estic molt orgullós de la gent jove del poble, de València i d'arreu, sobretot per l'ànim que ens donen."

Als carrers "només hi ha runes i més runes, no són segurs, són perillosos i no s'hi veuen infants, que són a les cases", assegura Mont Rovira Jarque, responsable de Direcció del servei d'urgències i emergències socials i emergència d'habitatge de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet atenció psicològica sobre el terreny:

"Després de la neteja, serà el moment de la reconstrucció. Estan com en una situació de dissociació, com en un somni, i han de connectar amb el que realment ha passat, fent ús de la resiliència i de la capacitat d'adaptació i de la solidaritat entre ells."

Pors, regressions, no voler parlar, irritabilitat, tristesa, enrabiades, són símptomes normals de malestar de les criatures, assegura la doctora en Psicologia Alicia Álvarez, autora de "Cuánto pesa tu mochila? Como los traumas de nuestro pasado condicionan nuestro presente".

Per evitar el trauma és important contenir, calmar, informar, normalitzar i consolar, i sobretot fer-los sentir segurs amb figures de referència i trobant unes rutines, malgrat les circumstàncies.

"Amb nens menors de dos anys explicar-ho amb frases curtes. Hi ha el conte 'Aurora', de la psicòloga Carmen Esteban, que explica la dana als més petits, i els més grans de 9 anys deixar-los ajudar, perquè els transmet sentiment de pertinença, i té efectes protectors."

I sobretot, si és possible, evitar separar-los de la família.