Metges sense Fronteres denuncia la seva expulsió de Gaza: "Hi haurà més patiment i mortalitat"

Des de l'1 de gener, el govern d'Israel ha ordenat la retirada de 37 organitzacions internacionals que treballen a Gaza. Acusa les ONG d'estar involucrades en activitats terroristes. 

Les agències de l'ONU i organitzacions com Metges sense Fronteres han denunciat que deixar Gaza sense ajuda humanitària tindrà unes conseqüències catastròfiques per a la població. 

David Noguera, coordinador d'emergències de Metges sense Fronteres, en una entrevista a 3CatInfo, encara des de la Franja de Gaza, ha dit que pensen quedar-s'hi tot el temps possible. 

Les implicacions de la sortida de Metges sense Fronteres són evidents: és un increment del patiment i de la mortalitat de la població.

Noguera explica que de moment esperen que se'ls comuniqui oficialment l'expulsió amb "un missatge formal que ens informi que aquesta expulsió és efectiva i de quant de temps disposem per sortir, per retirar els nostres equips de Gaza".

"Si ens han de detenir, que ens detinguin"

L'organització rebutja les acusacions de connivència amb el terrorisme que fa el govern d'Israel, per absurdes i inconsistents, a les quals Noguera respon:

Nosaltres som metges i anem pel món intentant tractar pacients. Cada cop més ens trobem amb governs que no volen testimonis incòmodes i fan servir acusacions d'aquesta naturalesa."

I considera que només responen a un interès polític. "Si ens han de detenir, que ens detinguin, perquè si no ho fan, és la demostració que aquests arguments, el que persegueixen de facto és un objectiu polític i són propaganda", afegeix. 

Apel·lo a la intel·ligència de l'audiència i que tinguin el seu propi criteri per discernir qui és qui i qui té la legitimitat i la credibilitat de la societat. 

De fet, Noguera recorda que "hi ha un acord d'alto el foc, però ja han mort 400 persones d'ençà que es va instaurar. I aquí continuem veient i continuem sent testimonis d'atacs diaris. 

"La situació està molt, molt lluny de la normalitat"

La Franja és un territori devastat. El que abans de la guerra era un territori petit, densament poblat, amb moltes precarietats, ara, relata Noguera, ha quedat reduït a la meitat i cap sistema --educació, sanejament, salut, aigua--, no funciona.

Jo porto 25 anys en aquest ofici i aquesta és la situació més extrema que he viscut mai.

"La gent ha d'entendre que això és un camp de desplaçats d'un milió i mig de persones", diu el coordinador de MSF. "La població és de dos milions i el 75% de la gent continua vivint en tendes de campanya i pateixen el seu tercer hivern. Està ple de criatures i de famílies" que "s'escalfen cremant palets, perquè ja no queden arbres", diu.

"Em costa trobar adjectius", diu el metge, "quan mires per la finestra l'únic que veus és un mar de plàstic". "És absolutament distòpic, està allunyat de qualsevol mínim estàndard de qualitat de vida digna que es pugui imaginar per a éssers humans, persones que han viscut un tal nivell de patiment i de càstig."

"Encara fa falta el doble o el triple del que ja arriba"

Les ONG, lluny de voler marxar, demanen que s'eliminin immediatament els obstacles a l'accés humanitari. També Brussel·les ha exigit a Israel eliminar les barreres a l'entrada d'ajut.

"Portar assistència mèdica de qualitat hauria de ser un objectiu per a tothom", diu el coordinador de MSF, que afegeix que la relació amb Israel ha estat "extremament complicada". Entrar material o especialistes i infermeres de fora "des del principi de la crisi ha sigut un problema i encara patim restriccions a l'accés de materials essencials per fer la nostra feina", diu. 

Noguera admet que la situació en certs aspectes ha millorat en els últims mesos. "Fa 3 o 4 mesos aquí hi havia una tempesta de bombes". Aleshores atenien sobretot ferides de guerra i traumatismes, ara el fred incrementa les malalties respiratòries, però, per exemple, la situació nutricional ha millorat, diu Noguera. 

Però l'expulsió de Metges Sense Fronteres, com altres organitzacions sobre el terreny, "empitjoraria una situació que ja és crítica 'per se'".

David Noguera argumenta, a més, que la feina que fan organitzacions com la seva, no només no és suficient, sinó que és difícil de reemplaçar. 

Metges Sense Fronteres, desgrana el coordinador, opera el 20% dels llits hospitalaris en 6 centres del sistema gazià de salut, amb prop de 100.000 consultes; assisteix el 30% dels parts --prop de 10.000-- en les dues maternitats més importants al nord i al sud de la Franja; té dos hospitals de campanya, 4 centres de salut i unitats especialitzades amb assistència de qualitat i tècnica com una de cremats o de cures intensives de pediatria, on s'atenen "pacients vulnerables que quedarien pràcticament sense assistència", diu Noguera. "Això és impossible de reemplaçar i té conseqüències a curt i llarg termini."

"És una sensació molt frustrant, una certesa de fracàs absolutament col·lectiu", diu el cooperant, però també "d'una certa ràbia de veure que el món és incapaç de trobar solucions dignes i que permet un patiment que no hi ha argument polític o narrativa que el pugui justificar."

Lamenta que la situació de la població a Gaza ara no tingui tanta visibilitat, "no podem permetre normalitzar una situació que és absolutament excepcional i mereix més atenció i recursos dels que ara hi ha desplegats".