"Mi hijo era de ETA", J. Ramón Goñi

L'exgovernador civil de Guipúscoa entre els anys 1987 i 1990, José Ramón Goñi Tirapu, acaba de presentar un llibre on narra la commoció personal i el drama de descobrir que el seu fill pertanyia a ETA.
Redacció
2 min
"Em sento envaït i sacsejat per sentiments contradictoris: no puc plorar per la mort d'un fill, perquè és viu, encara que en aquest moment sento que alguna cosa d'ell ha mort per a mi; no puc alliberar-lo d'un segrest, perquè no està segrestat, se n'ha anat voluntàriament, i no puc tampoc sentir compassió per ell, perquè presumeixo que és un terrorista. No obstant això, és el meu fill, el fill que he vist néixer i créixer, el mateix per qui donaria la vida. [...] Em sento molt culpable per tenir un fill etarra".

Són paraules de l'autor del llibre "Mi hijo era de ETA" (Editorial Espasa), recentment presentat. José Ramón Goñi, un home de gairebé 70 anys que va ser exgovernador civil de Guipúscoa en una de les èpoques més dures de l'organització terrorista ETA -entre els anys 1987 i 1990-, ha escrit la seva història; una "carta d'amor" que, segons explica, té per objectiu fer tornar el seu fill, a qui no veu des de fa 21 anys, quan es va assabentar de la seva pertinença a ETA: "És un llibre d'amor. És una carta adreçada al meu fill perquè torni", declara.

En els tres anys que Goñi va formar part de la lluita antiterrorista es van cometre centenars d'assassinats a Euskadi. Ell mateix en va patir quatre intents. A banda del seu fill, té dos germans que van ser militants d'ETA politicomilitar i que després es van reinserir. Un altre, va seguir amb les armes i actualment està desaparegut. Diferents sectors de l'esquerra abertzale l'han intentat implicar, segons explica amb ironia, "en un milió d'assassinats" per la seva proximitat a responsables del GAL condemnats per la justícia, com Rafael Vera, però Goñi recorda que ell "no era al Govern Civil quan es cometien aquestes barbaritats. Tractar de solucionar la barbàrie amb barbàrie és un error", afirma.

El llibre no és un assaig polític, sinó un testimoni de difícil classificació, escrit des de la contradicció més visceral i fins i tot des de la culpabilitat que Goñi pot sentir com a pare, tal com ell mateix ha confessat en alguna entrevista. "Sento una enorme aversió per la banda i per tot el que representa, però no puc evitar sentir amor pel meu fill", diu. El destinatari de la seva epístola es un dels set descendents que Goñi Tirapu ha tingut, fruit de dos matrimonis.




Avui és notícia