Michael Andreas Haeringer: "Fins als 16 anys no hi ha hagut cap dia que no hagi tocat el piano"
No anar de colònies ni jugar a futbol amb els amics. En comptes d'això, dedicar hores i hores de manera diària a tocar el piano. Aquesta és la vida que en Michael Andreas Haeringer ha tingut des dels 7 anys d'edat, quan va començar la seva carrera com a músic professional.
Hores i hores d'estudi
Tot i que en Michael ha tingut un talent innat per tocar el piano, al darrere hi ha una dedicació molt alta que ha hagut de seguir a diari, i explica que el paper de la seva mare ha estat "crucial". Diu que ho va deixar tot per ser al seu costat i donar-li suport durant tantes hores d'estudi. Combinava l'instrument amb l'escola, però es perdia moltes de les activitats de lleure que feien la resta d'infants. Segons explica, aquesta vida és totalment incompatible amb la d'un nen normal.
No és compatible amb una vida de nen normal, en absolut. Quan a l'escola se n'anaven de colònies o quan els amics es reunien per jugar a futbol, jo no hi era, tot això jo no ho he tingut.
Explica que quan tornava a casa després d'escola, "tocava el piano fins la nit", i que "no feia ni els deures". Una dedicació tant gran que, segons afirma, des dels 7 anys i fins als 16 "no hi ha hagut cap dia que no hagi tocat el piano".
"Em vaig enfonsar"
La pandèmia va ser un punt d'inflexió per en Michael. Explica que tenia molts concerts programats i que se li van cancel·lar tots. Això, sumat a la falta de vida social van fer que s'enfonsés, i que ho passés molt malament pel que fa a la seva salut mental. Afortunadament, va aconseguir sortir-se'n, però ara ha canviat la seva manera de veure la vida. Si algun dia se sent pitjor, es permet estar-se sense tocar.
Durant la pandèmia em vaig enfonsar moltíssim. Al no tenir una vida social aleshores, no tenir amics i no conèixer a pràcticament ningú em vaig quedar sol i ho vaig passar molt malament.
També ha canviat el tipus de música que interpreta. Si abans s'enfocava més en el gènere clàssic, ara s'ha obert a més estils, com hits dels 70/80 o música catalana. Ha passat de tocar només el que li deien a tocar coses que li agradin i el facin gaudir.
"Amb tu"
A més de pianista, en Michael també és compositor des dels 8 anys, i té temes propis com és el cas de "Amb tu", una cançó en català que ens ha interpretat al "Planta baixa".
Ara té planificats altres concerts als EUA o al Japó, per seguir amb la seva carrera a nivell internacional.
