Miguel Bosé, marcat de per vida pel seu pare
"¡Maricón, Lucía, el niño va a ser maricón! ¡Seguro!". Aquest és un dels fragments que apareixen a 'El hijo del Capitán Trueno', el primer llibre autobiogràfic de Miguel Bosé. Coneixerem més el cantant i servirà perquè ens faci més fàstic el seu pare, Luis Miguel Dominguín, si és que això és possible. I dic fàstic perquè aquest torero assassí d'animals era també masclista, franquista, infidel, homòfob i, vist el que feia amb el seu fill, un maltractador psicològic.
Les dues o tres anècdotes que ha avançat l'editorial sobre la relació entre pare i fill són gairebé de pel·lícula de terror. Li semblava malament que el nen llegís massa, volia que amb 12 anys comencés a fumar i pagar-li al més aviat possible una prostituta perquè perdés la virginitat, i, sobretot, estava preocupat perquè no fos un home de veritat (es veu que els altres són de mentida) i per això el va portar de cacera a Moçambic.
L'experiència va ser desastrosa en tots els sentits. El nen va tornar amb malària i gairebé ni ho explica. Amb tot plegat, ara entenem una mica més Miguel Bosé, que va quedar marcat de per vida, i tota aquesta ambigüitat sexual que hem vist sempre en ell no era un joc, no era màrqueting, no era modernitat, era i és una incapacitat total per afrontar la seva veritable realitat.
Si teniu un fill o una filla gai, lesbiana, transgènere, bisexual o el que li doni la gana, deixeu-lo ser feliç i no li destrosseu la vida, que anar-se'n al llit de la manera que sigui amb qui sigui no hauria de suposar mai cap pressió per part dels progenitors.
