"Mil años de oración" (* * * * -)

Ahir vaig tornar a comprovar de quina manera influeixen els factors externs a l'hora de veure una pel·lícula. L'estat anímic o les expectatives que t'ha generat determinada producció són decisius per poder passar-s'ho bé, d'una manera o d'una altra, amb aquella història. Això és precisament el que m'ha passat amb "Mil años de oración", una petita joia del cine intimista. Resulta que fa uns dies vaig veure-la en una projecció per a la premsa. La veritat, em va agradar però no la vaig viure. Intuïa, però, que es mereixia una segona oportunitat. I dit i fet. Ahir, la mateixa delicadesa de la història va enamorar-me.

Estic content que una pel·lícula com "Mil años de oración" guanyés la Concha d'Or al millor film i la Concha de Plata al millor actor al passat Festival de Sant Sebastià. Dirigida per Wayne Wang ("Smoke"), descriu l'aventura d'un jubilat viudo de Pequín que visita la seva filla als EUA després d'haver estat molts anys separats. El xoc de cultures, les diferències generacionals, la comunicació no verbal i la recerca de la felicitat són alguns dels temes d'una proposta pausada que permet fixar-te en els petits detalls. La interpretació continguda del veterà actor xinès Henry O fa que t'enamori la senzillesa d'un pare entranyable que intenta recuperar el temps perdut i que evita parlar de coses tristes. Tota una lliçó de vida!



I per cert, mentre encara no hem paït "Mil años de oración" ja s'anuncia l'estrena de "La princesa de Nebraska", la nova pel·lícula de Wayne Wang, pel 27 de juny. En aquest cas, el cineasta de Hong Kong, mostra 24 hores de vida d'una jove xinesa, embarassada de quatre mesos, que decideix anar a San Francisco a avortar. Me l'anoto entre els títols més esperats!