Mil maneres de dir "follar" en català
Segurament, "follar" és una de les paraules que més s'utilitzen a Catalunya per referir-nos a les relacions sexuals. Però la riquesa del lèxic eròtic i sexual en català no es queda aquí i ens deixa algunes perles repartides per tot el territori. Posem-hi imaginació i variants geogràfiques i comencem a "fer margeres"!
Parlem de la paraula follar en una dissertació inspirada per l'obra Sucamulla de Magí Camps. Perquè sucamulla té connotació sexual, tot i que segons el DIEC ve de sucar pa o galetes en vi o llet, o borregos en malvasia, per no oblidar la més típica de Nadal: les neules sucades en xampany.
Així enceta el tema l'Enric Gomà, el lector de diccionaris de La tarda de Catalunya Ràdio. Hi haurà qui dirà que és vulgar o groller, però Gomà argumenta que ja està tip de sentir dir "estar empinat" en lloc d'"estar trempat" que, tot i que està molt estès, va de baixa per una pretesa intenció de formalitat.
I és que follar ve del castellà. Abans del 1950, a Catalunya no ho dèiem i la importació ens va agafar per sorpresa perquè en català follar volia dir trepitjar el raïm.
Quan es fa verema és molt freqüent que la gent digui "dimarts follarem" o "demà anirem a follar", i no és que tinguin una perspectiva optimista de la vida, sinó que senzillament hauran de trepitjar raïm. I no s'ha de confondre amb fullar -escrit amb "u"- que significa que els arbres treuen fulla.
Seguint amb les diferències geogràfiques, potser ja heu sentit allò de "qui no carda a Olot, no carda enlloc", però a les Balears de fer sexe en diuen "boixar", al Vallès "titar" i a Mallorca "barrinar".
En els orígens hi trobaríem "fotre", i Gomà recorda en Quimet Cervera, el mariner d'en J.V. Foix al Port de la Selva, que deia: "El rector de Palafrugell es fot la majordoma". O també aquell dia que en un autobús una dona li va dir a una altra: "No pot seure, no té lloc; es foti, senyora!". I l'altra va contestar: "Ja m'agradaria, ja!"
L'anècdota és de fa temps, perquè el sentit sexual de "fotre" s'ha perdut, a diferència del seu equivalent castellà, "joder", tot i que encara podem sentir algun "fes-te fotre" que també hauria tingut aquesta lectura sexual, una mica com quan diuen "t'han ben cardat"...
Tampoc ens hauríem de confondre amb "afollar", que segons el DIEC significa fer malbé o espatllar alguna cosa, amb la derivada d'"afollar nius" (treure'n els ous o els ocells) o "fer afollar la truja" (avortar, referit a les bèsties).
"Xinar", "filar", "triscar", "fer un casquet" o "gas al matalàs", són algunes de les propostes que ens han fet arribar els oients. Des de Lleida ens aporten "catxar", mentre que a Arbúcies sempre n'han dit "rostollar", una mica com al Bages i el Berguedà, que "fan margeres".
També "sucar el melindro" (per aquelles antigues xocolateries amb un reservat al darrere, potser?), "fer un quiqui", "copular", i algunes variacions que arrenquen un somriure, com "posar el ninot en fresc".
Acabem compartint la reflexió d'Enric Gomà: hauríem de poder incorporar al català l'expressió "follamic" i "follamiga", o ens hem de quedar amb l'"amic amb dret de cuixa"?
Mentrestant, ens podem quedar amb la versió d'una parella que diu a les filles petites: "A dormir, nenes, que la mama i el papa han de fer negociacions". Doncs au, va, tothom a negociar!
