Milei lluita pel vot antiperonista desencantat amb ell en les legislatives argentines

En els barris més pobres de l'àrea metropolitana de Buenos Aires, han tornat els mercats informals, on la gent ven de tot per poder sobreviure. El malson dels argentins en aquestes legislatives torna a ser no arribar a final de mes.

El conegut com a "rebusque" --l'estratègia quotidiana per guanyar alguns diners extres-- marca el dia a dia de milions de persones. "Venc roba feta servir i preparo menjar per emportar. Tot ha pujat, però la gent no té diners", explica la María, veïna de Laferrere, localitat de l'àrea metropolitana de Buenos Aires, on hi ha un dels grans centres de votació, el més gran del país.

"Jo vaig votar Milei fa dos anys pensant que arreglaria l'economia, però estem pitjor que abans", lamenta Héctor, treballador del transport a Lomas de Zamora, localitat també de l'àrea metropolitana de la capital argentina.

Bona part de l'electorat que va fer president l'ultraliberal Javier Milei ara fa dos anys són veïns d'aquests barris de classe mitjana i baixa —una barreja de votants peronistes i antiperonistes que no veuen millores després de dos anys amb Milei a la Casa Rosada.

Les massives retallades en pensions, serveis socials i sanitaris encara els han empobrit més.

El seu vot és la clau d'aquestes eleccions. "Milei va arribar amb un discurs de canvi i d'ordre, però ara paga el cost social del seu propi ajust", analitza Andrés Malamud, politòleg argentí. "Si perd suport en aquests sectors, la seva capacitat de governar quedarà seriosament limitada." I afegeix: "A l'Argentina, cada vegada que l'economia cau, la política es trenca i la societat explota. És la tempesta perfecta: tres crisis que arriben juntes i que el país encara no ha après a evitar."

Campanya per seduir l'electorat

Al cap de dos anys d'arribar a la Casa Rosada, Javier Milei busca recuperar l'èpica que el va portar a la presidència de l'Argentina.

En un tancament de campanya histriònic i espasmòdic celebrat dijous a la ciutat de Rosario, a 400 km de Buenos Aires; intentava tornar a seduir el seu electorat i, sobretot, apel·lar al vot antiperonista, que no li és pròpiament fidel, però que considera clau per frenar el retorn del kirchnerisme al poder.

"Ens van deixar un país destruït, i encara ens posen bastons a les rodes", va afirmar el president de l'Argentina, l'ultraliberal Javier Milei davant milers de seguidors.

Al mateix temps, el govern s'enfronta a diversos casos de corrupció que esquitxen figures pròximes al president: denúncies per adjudicacions irregulars de contractes públics, presumptes comissions il·legals i enriquiment sobtat d'alguns assessors del cercle més íntim de Milei. Tot plegat, ha minvat la imatge d'austeritat i de "nova política" amb què havia arribat al poder.

Milei apunta al poder legislatiu i ha arribat a qualificar el Congrés i el Senat de "colpistes", en una nova escalada verbal que busca mobilitzar els seus seguidors més fidels.

Unes legislatives amb to de plebiscit

Les legislatives d'aquest diumenge tenen un marcat to plebiscitari. El govern busca mantenir la seva força al Parlament, mentre que el peronisme vol recuperar pes polític i aconseguir més senadors i diputats.

"Aquesta serà una elecció per equilibrar el poder i posar límits a l'autoritarisme", assegurava Mariano Recalde, candidat a diputat pel peronisme.

Però la campanya també ha estat marcada per la polèmica al voltant de l'acord polític i econòmic amb Donald Trump, que Milei presenta com una "aliança estratègica" per a la inversió nord-americana al país.

Diversos analistes i partits de l'oposició denuncien que es tracta d'un pacte opac, negociat sense passar pel Congrés, i que podria condicionar la política exterior argentina als interessos de Washington i de l'entorn de l'expresident republicà.

Les principals preocupacions dels argentins continuen sent la inflació —que ha baixat, però continua sent alta—, els sous baixos i la dificultat de moltes famílies per arribar a final de mes. Tot això en un context de nous acords amb els Estats Units, escàndols interns i un endeutament creixent, una història massa coneguda al país.