Milers de persones es mobilitzen per exigir la prohibició dels cultius transgènics a l'estat
Milers de persones, 8.000 segons Greenpeace, s'han manifestat aquest dissabte al migdia pel centre de Saragossa per exigir la prohibició dels cultius transgènics a l'estat. Aquesta mobilització ha servit per culminar la Setmana dels Transgènics, que ha inclòs un conjunt d'accions en aquesta línia en què han participat desenes d'entitats rurals i ecologistes. Espanya és un dels països europeus que més transgènics cultiva, malgrat que cada cop són més els socis de la Unió Europea que al·leguen motius científics per prohibir-los en el seu territori. Catalunya i Aragó són les zones amb més quilòmetres de transgènics cultivats.
2 min
Des de la capçalera de la manifestació, Felipe Carrasco, de Greenpeace, ha subratllat com en són d'insegurs per a la salut, ara per ara, els transgènics, i ha exigit al govern central prevenció per davant de tot. Carrasco ha destacat que "fins que no es demostri la seva inocuïtat no haurien de ser al mercat", i ha afegit que permetre-ho, com fa l'executiu del PSOE, "és una aberració econòmica, sanitària i política",
Raül Romeva, eurodiputat i cap de llista per Iniciativa per Catalunya - Verds a les eleccions europees, també ha assistit a la manifestació. Romeva recorda que al Parlament català hi ha una iniciativa legislativa popular que demana la regulació per llei dels transgènics i ha exigit a tots els grups parlamentaris que en permetin el debat. A Catalunya, segons Romeva, el 70% del blat de moro que s'hi cultiva és transgènic.
Alemanya ha estat l'últim dels països europeus que han decidit prohibir el cultiu de blat de moro transgènic al seu territori. L'any 1998, la Unió Europea en va autoritzar el cultiu, amb l'aval de l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària, que sempre ha considerat que el blat de moro transgènic és inofensiu tant per a la salut com per al medi ambient.
Ara, però, Alemanya pensa que té arguments científics de prou pes per creure que amenaça la biodiversitat. S'afegeix, així, als cinc estats membres que en els últims anys han decidit no permetre cultivar aquest transgènic al seu territori.
A escala mundial, els Estats Units lideren de llarg la llista de països amb més hectàrees de transgènics conreades. Els segueixen l'Argentina, el Brasil, el Canadà o l'Índia i, a força distància, Espanya.
Raül Romeva, eurodiputat i cap de llista per Iniciativa per Catalunya - Verds a les eleccions europees, també ha assistit a la manifestació. Romeva recorda que al Parlament català hi ha una iniciativa legislativa popular que demana la regulació per llei dels transgènics i ha exigit a tots els grups parlamentaris que en permetin el debat. A Catalunya, segons Romeva, el 70% del blat de moro que s'hi cultiva és transgènic.
Alemanya ha estat l'últim dels països europeus que han decidit prohibir el cultiu de blat de moro transgènic al seu territori. L'any 1998, la Unió Europea en va autoritzar el cultiu, amb l'aval de l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària, que sempre ha considerat que el blat de moro transgènic és inofensiu tant per a la salut com per al medi ambient.
Ara, però, Alemanya pensa que té arguments científics de prou pes per creure que amenaça la biodiversitat. S'afegeix, així, als cinc estats membres que en els últims anys han decidit no permetre cultivar aquest transgènic al seu territori.
A escala mundial, els Estats Units lideren de llarg la llista de països amb més hectàrees de transgènics conreades. Els segueixen l'Argentina, el Brasil, el Canadà o l'Índia i, a força distància, Espanya.
