Miniòrgans creats en laboratori per provar medicaments contra la Covid-19

Investigar com es comporta la Covid en òrgans com el cervell o el pulmó i així, saber quins medicaments són eficaços i quins no per tractar la malaltia. Això és el que fan al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge, el primer centre de recerca en salut humana, a Catalunya, que pot investigar el SARS-CoV-2 amb el virus real, i no amb un virus creat artificialment com es fa habitualment. Fins ara només un centre de salut animal, el CRESA, complia aquests requisits.

Un dels primers projectes engegats és l'estudi del coronavirus utilitzant miniòrgans dissenyats al laboratori. Això permetrà estudiar el SARS-CoV-2 en un entorn molt pròxim a la realitat.

Aquesta és una imatge al microscopi d'un d'aquests miniòrgans (o organoide, com prefereixen anomenar-los els científics), en concret de cervell. Es tracta d'un òrgan simplificat, desenvolupat a partir de cèl·lules mare de persones sanes. Els han donat els factors necessaris perquè es converteixin en neurones. Ho explica Sandra Acosta, investigadora Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF):

"No és un cervell purament funcional. No serà capaç de tenir consciència, no serà capaç de parlar, però sí que les neurones tenen exactament la seva funció, cada una de les neurones de l'organoide té la mateixa funció que una neurona individualitzada del cervell."

Estan fent el mateix amb cèl·lules de pulmó, i quan els organoides estiguin prou madurs els faran servir en la recerca contra la Covid-19.

Javier Martínez-Picado, professor de Recerca ICREA a IrsiCaixa explica que el coronavirus té un rang molt gran de simptomatologia, un fet que el fa molt especial:

"El més fascinant del SARS-CoV-2 és que probablement no tenim cap virus que indueixi un rang de simptomatologia tan ampli, des de no res, asimptomatologia, a mort, i passes per tota l'escala, símptomes respiratoris, símptomes digestius, símptomes neurològics, de tot tipus."

 

La investigació amb organoides infectats amb el SARS-CoV-2 permetrà provar diversos medicaments per comprovar-ne l'eficàcia "i veure si tenen una funció, si són eficaços, per aturar el propagament del virus dins d'aquests tipus cel·lulars".

La infecció dels organoides la faran en un altre laboratori amb virus reals extrets directament dels pacients. Les precaucions han de ser extremes. No hi ha desaigües ni finestres per evitar que el virus pugui sortir a l'exterior, i tot l'aire que respira el treballador està filtrat.

Sara Capdevila, directora tècnica del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge, explica que les persones que treballen en aquest laboratori "s'estan exposant diàriament al risc de contraure malalties per trobar solucions als problemes de la població" i cal extremar totes les precaucions:

"Has de ser molt rigorós en els protocols de treball, no et pots despistar, has de ser molt metòdic, la improvisació no serveix, no pots estar dins i dir m'he descuidat una pipeta, surto a buscar-la fora."

En aquesta fase, anterior als assajos clínics, moltes vegades els fàrmacs semblen prometedors. Però, quan després es proven en humans, la realitat és molt diferent. Amb els organoides creuen que podran afinar més:

"Fins ara, o estudiem els medicaments en cultiu cel·lular, (tenim la història de l'hidroxicloroquina que semblava que, però després no ha funcionat), o ho portem a models animals, amb la distància que sempre hi ha. Els organoides són una situació ideal per estudiar com funciona el virus en un context completament humà i un context que és el més real i el més proper possible a la realitat", explica Javier Martínez-Picado.

La recerca prèvia en altres virus, com el VIH, el SARS o el MERS, ha permès saber moltes coses sobre el SARS-CoV-2 en molt poc temps. Però encara queda molt per estudiar del coronavirus, i caldrà fer recerca en instal·lacions com la del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya durant anys.