Mireia Segú: "Tinc la sensació que aquest càncer ha vingut per canviar coses"
Aquesta setmana, amb motiu del Dia Mundial del Càncer, la periodista dels Serveis Informatius de 3Cat Mireia Segú ha passat pel "Tot es mou" per oferir el seu testimoni amb el càncer de mama. A Segú li van detectar la malaltia fa un any durant un cribatge, i ara ja afronta l'últim tram de la recuperació.
Em van detectar un càncer de mama, i en el meu cas va ser del res al tot. Em van dir: 'T'has de fer una mastectomia bilateral.' La teva vida passa a ser com un horari. El primer pas, el segon pas... Primer va ser l'operació, la químio, la ràdio... M'estic recuperant. Falta una operació per acabar la reconstrucció, però és una qüestió d'estètica, ja no és mèdica.
No he tingut símptomes, i tenia la sensació que m'havia d'operar d'una cosa que m'havien dit que tenia, però no tenia símptomes de res. En el meu cas eren miniquists mil·limètrics, però hi eren i s'havien de fer fora.
La periodista tarragonina ha explicat que ha afrontat aquest procés de "manera molt serena", i fins i tot ha comentat que li ha sorprès la seva fortalesa mental.
M'ho vaig prendre de manera molt serena, tenia molt clar que era un procés que podia ser complicat, però ho vaig agafar molt de cara. Va ser com, què s'ha de fer? M'he d'operar d'aquí un mes, doncs m'opero.
Al CAP em van oferir el servei de psicòlegs, que de fet és per als pacients i per als familiars. I jo li vaig dir al psicòleg: És que jo em trobo molt bé. Jo et portaria la meva mare.' 'Doncs que vingui ella.' I durant els primers mesos hi va anar ella. I jo després de la cinquena sessió de químio vaig tenir una mica de baixada emocional i en tres o quatre visites ho vam solucionar. Mentalment m'ha sorprès perquè he estat forta.
Un dels moments més complicats després de rebre el diagnòstic va ser explicar-ho al seu fill, de deu anys. Segú comenta que l'únic moment que va plorar va ser quan va pensar en ell.
Vaig dir: 'Ara què? Cap on ens hem de posar?' I l'hi vaig explicar: 'He anat a l'hospital, m'han fet unes proves, potser m'han d'operar... I el dia que em va veure plorar, dic: 'Jo no m'he operat mai de manera conscient. No he anat mai a operar-me i em fa por. Ploro perquè tinc una mica de respecte i em fa por.'
La periodista ha volgut destacar el paper que ha tingut la gent més propera durant la seva recuperació, i també el de l'equip sanitari que l'ha atès. En aquest cas, ha recordat una de les vivències que més la va emocionar.
El dia que em van fer la biòpsia, un detall que em va arribar a l'ànima... T'estires perquè et facin la biòpsia. Era els volts de Nadal. I em van... Al sostre, algú, no sé si la persona de fer feines, la infermera, va posar un filet de llums de Nadal per decorar. Aquesta ximpleria, quan estàs allà estirada, que et sents supervulnerable, dius: 'Que bé. Algú ha pensat que estaré mirant això i m'ho fa més dolç.' Doncs com això, molts detalls.
Segú ha acabat l'entrevista reflexionant sobre l'estil de vida que portem, i com el càncer li ha fet canviar la perspectiva de les coses.
Tinc la sensació que aquest càncer ha vingut per canviar coses. Jo he après a caminar pausada pel carrer, ara. Tots anem molt espitats. He tornat a parar, a llegir, a respirar... No em matxaco per no arribar a tot... És important aprendre a perdre el temps i badar.
El càncer és una malaltia amb un profund impacte social i que encara planteja molt reptes en la recerca. Per això, La Marató de 3Cat del 2025, que tindrà lloc el 14 de desembre, anirà dedicada a aquesta malaltia.
